Medi Ambient afavoreix la recuperació de poblacions d’aus estepàries a la Comunitat Valenciana
La Generalitat, a través de la Direcció General de Medi Natural i Animal, ha fet el darrer seguiment de les poblacions d’aus estepàries de la Comunitat Valenciana, que reflecteix una evolució en algunes d’aquestes espècies. L’informe constata una tendència positiva del xoriguer petit i la ganga ibèrica i apunta als primers indicis de recuperació de l’avutarda.
El xoriguer petit arriba a les 178 parelles reproductores, amb una tendència demogràfica general positiva. El 78% de les parelles es localitza dins de Zones Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i el 22% fora d’aquests espais. El seguiment també confirma la reproducció a les ZEPA Meca-Mugrón-San Benito, Els Alforins i Moratillas-Almela, així com en altres punts de la Comunitat. En conjunt, s’han comptabilitzat 337 pollastres a 141 nius amb dades sobre reproducció.
Entre les actuacions desenvolupades per afavorir aquesta espècie hi ha la instal·lació de 26 caixes niu en edificis, a més d’altres mesures destinades a millorar els llocs de nidificació. Aquestes actuacions se sumen als treballs de cria en captivitat i reforçament de poblacions.
Per la seva banda, la població estimada de ganga ibèrica se situa en 103 exemplars, 90 d’ells a Moratillas-Almela i 13 a Meca-Mugrón-San Benito, fet que suposa el màxim de la sèrie de censos i manté la tendència positiva observada per a aquesta espècie. El seguiment confirma a més la importància dels espais agrícoles oberts, especialment dels guarets i els cultius cerealistes, per a aquestes aus.
Pel que fa a l’autuard, el màxim d’exemplars comptabilitzats simultàniament ha estat de 14. El seguiment aporta a més els indicis més sòlids fins a la data de reproducció d’aquesta espècie a la ZEPA Meca-Mugrón-San Benito, amb l’observació de dos mascles realitzant l’exhibició reproductora i, posteriorment, de tres. L’informe assenyala que la població continua sent petita i localitzada, per la qual cosa aquests indicis encara no permeten parlar d’una recuperació consolidada.
Espècies en risc
La situació és diferent en el cas de la ganga ortega, de la qual s’han localitzat únicament quatre exemplars a Moratillas-Almela i cap a Meca-Mugrón-San Benito. Es tracta del valor més baix des de l’inici dels censos i del primer any en què no es detecten exemplars en aquesta darrera zona, en una evolució que apunta cap al risc de desaparició regional de l’espècie.
El sisó també manté una situació especialment preocupant. El seguiment ha localitzat únicament quatre mascles territorials a tota la Comunitat Valenciana, tots ells a Meca-Mugrón-San Benito. Per segon any consecutiu no s’han detectat mascles territorials a Moratillas-Almela i l’espècie continua sense reproduir-se a la Vall dels Alforins, on l’últim registre es remunta al 2013. L’informe relaciona la regressió principalment amb la pèrdua de cultius cerealistes i la substitució per vinyes i altres cultius llenyosos.
El seguiment posa de manifest la importància del manteniment del mosaic agrícola obert per conservar aquestes espècies. Els guarets i els cultius herbacis constitueixen hàbitats essencials, mentre que la progressiva transformació d’aquests espais i la pèrdua de la seva funcionalitat es mantenen com la principal amenaça per a les aus estepàries.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana