Mazón: “El Pla Endavant contempla 339 mesures per accelerar la reconstrucció, planificar infraestructures estratègiques i reforçar la protecció davant d’emergències”

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha destacat que el Pla Endavant compta amb 339 mesures i 12 objectius estructurals amb l’objectiu d’“accelerar la reconstrucció, planificar infraestructures estratègiques i reforçar el nostre territori davant d’emergències”.

Així ho ha assenyalat en la presentació d’aquesta iniciativa que està dissenyada en quatre accions principals a les àrees d’infraestructures, prevenció, protecció i gestió de les emergències per transformar la Comunitat Valenciana amb la finalitat que “estigueu més preparades davant de possibles catàstrofes naturals”.

Durant la intervenció, Mazón ha avançat una sèrie de propostes com la creació d’una empresa pública mixta, participada per la Generalitat i l’Estat, “per impulsar l’execució d’aquelles infraestructures hidràuliques necessàries per a la recuperació de la nostra terra”.

En aquesta línia, plantejarà al Govern d’Espanya la creació d’una Agència Estatal de l’Aigua amb seu a la Comunitat Valenciana.

Així mateix, ha advocat per afavorir la col·laboració publicoprivada per al desenvolupament de sòl i construcció d’habitatges, mitjançant la constitució d’empreses mixtes participades per l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (EVHA) i el sector privat.

Igualment, el cap del Consell també ha apostat per la formació duna Comissió Parlamentària a les Corts per al seguiment i control del Pla Endavant.

Quatre pilars revolucionaris

El cap del Consell ha explicat que el Plant Endavant està centrat en quatre pilars que “suposen una revolució en cadascun dels seus àmbits perquè corregeix, innova, va més enllà dʻun canvi dʻestructura i pretenen transformar la cultura de la prevenció, la gestió del risc i les emergències”.

Així, a l’àrea de les infraestructures proposa una intervenció integral al Barranc del Poyo i sol·licita que es “jerarquitzin i identifiquin els trams més perillosos que necessiten una neteja prioritària en funció del volum acumulat de restes vegetals, la proximitat a nuclis urbans o infraestructures sensibles i la capacitat de desguàs”.

Així mateix, ha plantejat la incorporació de tancs de tempesta o parcs antiinundacions “per gestionar grans volums dʻaigua de pluja, reduint la sobrecàrrega en els sistemes de clavegueram i les EDARs”.

A més, ha formulat la realització, en col·laboració amb el Govern central, d’un estudi integral per analitzar els motius pels quals carreteres i ponts no van suportar els efectes de la riuada amb l’objectiu d’adaptar els mètodes de construcció a aquest tipus de fenòmens.

En matèria de prevenció, el president ha instat les agències competents a l’actualització completa d’infraestructures de monitorització i al desplegament de sistemes d’alerta primerenca que “atengui les característiques hidrològiques, geogràfiques o socioeconòmiques de cada conca i barranc”.

En aquest sentit, ha proposat fer un test d’estrès hidrològic i hidràulic per a cada conca o subconca, amb l’objectiu d’identificar zones de risc elevat, avaluar-ne la capacitat per suportar esdeveniments climàtics extrems i definir un programa de mesures a emprendre per reduir el risc a persones i béns.

Igualment, ha demanat una guia individualitzada de cada barranc, així com establir de forma expressa els llindars de cabal a partir de quin nivell de pluja a cada barranc es pot convertir en una situació de risc per a les poblacions.

A l’àrea de protecció, ha plantejat la modificació de la normativa de seguretat en edificis per fer obligatòria la instal·lació d’una bomba de buidatge automàtica i l’elaboració de protocols amb rutes evacuació vertical per a tots els edificis públics o privats, establint rutes de sortida davant d’inundacions a través d’escales internes o externes d’emergència que connectin amb cobertes o plantes segures.

Així mateix, ha incidit en la formació als escolars en dinàmiques d’evacuació, amb simulacres i protocols específics sobre com actuar en casos de riuades, de manera que “s’equipara la prevenció d’incendis amb la d’inundacions”, ha assenyalat Mazón.

Gestió d’emergències

D’altra banda, el cap del Consell ha remarcat que “una gestió eficaç de les emergències és impossible sense bona informació”, per la qual cosa ha proposat “un canvi a la normativa local, autonòmica i nacional perquè totes les agències que aportin informació pròpia no només siguin responsables de traslladar les dades de la seva pròpia agència o entitat, sinó també d’interpretar per a la resta dels organismes què proy.

En aquest sentit, ha denunciat que “no pot ser suficient aportar un nombre de volum de cabal en abstracte, sinó també si aquest nivell implica risc o no per a la vida o la perspectiva és de millora o empitjorament de la situació”.

També planteja que els Ajuntaments reportin a Emergències el nivell del barranc al pas pel seu municipi cada 60 minuts cada vegada que hi hagi alerta taronja o superior.

Resposta a la primera fase d’urgència i avenç de la reconstrucció

El cap del Consell ha destacat la tasca de la Generalitat en els primers vuit mesos després de les riuades amb la prioritat “en l’urgència i avançar en la recuperació de les poblacions afectades”. Per això, s’ha dotat d’ajudes directes veïns i empreses perquè disposin de la liquiditat necessària per fer front a les pèrdues materials més urgents.

Alhora, ha ressaltat que en aquests 240 dies s’han reconstruït en temps rècord les infraestructures bàsiques com el servei de Metrovalència o les 18 carreteres autonòmiques amb l’objectiu de garantir el restabliment de la mobilitat, així com oferir els recursos necessaris per a la protecció de la salut mental de tots els afectats.

Així, ha valorat que la Generalitat ha mobilitzat, compromès o gestionat partides per valor de 2.400 milions d’euros, dels quals més de 1.466 milions s’han destinat a ajudes directes a persones i empreses afectades i 945 milions d’euros corresponen a contractes per a la reconstrucció.

En aquest sentit, s’ha referit als diferents treballs realitzats com la neteja de 900 garatges i de 56 centres educatius, la retirada de gairebé un milió de tones de residus i el tractament corresponent, més de 9.300 palets d’ajuda humanitària, la distribució de 180.000 unitats d’avituallament només en la primera setmana, les 3, 3. i altres perfils tècnics, que se sumen a les 180.353 hores de treball de maquinària per a la reconstrucció.

Igualment, s’ha referit a l’àrea de 562 quilòmetres quadrats on viuen 845.000 ciutadans, 50.000 empreses perjudicades, més de 275.000 treballadors afectats i 33.000 més en ERTE, a més de 34.000 autònoms. Així mateix, s’han reparat 650 quilòmetres de carreteres de la Generalitat i Diputació per a un total de 850 quilòmetres i 566 km de vies de ferrocarril i metro, inclòs el lloc de comandament de Metrovalència.

A més, han permès la reconstrucció total o parcial de més de 100 centres educatius, 61 centres de salut i tres hospitals, 421 farmàcies amb danys, i 126 residències per a gent gran i centres socials afectades, 55.000 hectàrees de cultiu i 50.000 parcel·les destruïdes, 122 depuradores 100.000 vehicles afectats o destruïts.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana