Martínez Dalmau presenta la primera convocatòria d’ajudes perquè els joves puguin comprar habitatge en municipis petits
El vicepresident segon i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, ha presentat el primer programa d’ajudes a la compra d’habitatges per a joves en municipis petits i el programa Recuperem Llars de rehabilitació d’habitatges municipals per a lloguer social. Uns plans en què Habitatge invertirà un total de 2,4 milions d’euros «per reforçar l’Estratègia Valenciana Antidespoblamiento de la Generalitat».
La presentació ha tingut lloc a l’ajuntament de Morella i ha comptat amb la participació de la directora general d’Emergència Habitacional, Pura Peris, el director general de Qualitat, Rehabilitació i Eficiència Energètica, Alberto Rubio, la directora general de l’Agenda Valenciana Antidespoblament (AVANT), Jeannette Segarra, l’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, i el president de la Diputació de Castelló, José Martí. Allà han estat acompanyats per representants municipals de la comarca.
Martínez Dalmau ha destacat la importància d’aquests ajuts ja que dels 542 municipis de la Comunitat Valenciana, 215 tenen una població inferior als 1.000 habitants, el que demostra que «prop d’un 40% dels municipis valencians es troben en risc de despoblament «.
En la seva intervenció ha recordat que en els últims temps s’han sentit moltes veus que proposen salvar els pobles millorant les seves condicions d’objecte turístic. «Unes propostes que esbossen un ús depredador de les zones rurals i que expulsen els propis habitants d’aquests municipis». Es tracta d’unes mirades que també «acoten el fenomen de despoblament a una preocupació sobre les necessitats de la tercera edat».
Però les conseqüències de la concentració urbana i el despoblament no són un problema que fa només als més grans. «És un fet que impacta de ple en la qualitat de vida de la joventut que es veu impedida de desenvolupar un projecte de vida digne al món rural perquè per a això necessita accedir a un habitatge digne a preus assequibles».
Cal tenir en compte el mal estat dels habitatges disponibles d’aquestes zones rurals, el que provoca una manca de compradors o llogaters i una falta d’interès de rehabilitar els habitatges per part dels propietaris davant les escasses expectatives de rendibilitat econòmica.
Per aquest motiu la intervenció de les administracions públiques resulti fonamental ja que amb Recuperem Llars i les ajudes directes d’accés a l’habitatge per a la població jove «contribuïm a la revitalització dels nostres municipis i zones rurals incidint en la base de la vida quotidiana com és l’habitatge, reforçant així l’Estratègia Valenciana antidespoblamiento de la Generalitat «.
Però a més, el vicepresident ha assegurat que aquest impuls a la rehabilitació també comptarà amb un assessorament tècnic, «pròxim i accessible» que exercirà la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica a través de les oficines Xaloc, que es veuran reforçada amb la propera arribada dels Fons Next Generation UE.
Per concloure, Martínez Dalmau ha assegurat que garantir l’accés a un habitatge digne és la millor manera d’arrelar i fer germinar la vida a les zones rurals.
Per la seva banda, la directora general d’AVANT, Jeanne Segarra, ha recordat que «la gent que té ganes d’emprendre un altre projecte de vida al món rural, es troba amb la problemàtica que hi ha poca gent al poble, però encara hi ha menys cases per a habitar, per comprar o per llogar «.
Segarra ha agraït a el vicepresident i conseller d’Habitatge «la sensibilitat davant d’una problemàtica recollida en l’Estratègia 20-30 de lluita contra la despoblació. De fet, les línies d’ajuda de la Conselleria d’Habitatge van totes en aquest sentit de discriminació positiva pel que fa a repte demogràfic «. La directora general ha afegit que «això demostra la sensibilitat i el compromís de Govern de l’Botànic davant d’una problemàtica que s’havia invisibilitzat i ara no és que li estiguem donant visibilitat, sinó que li estem donant solucions perquè no continuï avançant».
Compra a petits municipis
Pura Peris ha estat l’encarregada de presentar les principals línies d’ajuts per a joves per a l’adquisició d’habitatge habitual dins de el Pla Estatal d’Habitatge 2018-2021, que en la seva primera edició compta amb un pressupost d’un milió d’euros.
Haurà de ser un municipi rural o nucli de població de la Comunitat, inferior a 5.000 habitants i amb el contracte de compravenda pendent de formalitzar en el moment de sol·licitar l’ajut. La quantia màxima serà de 10.800 euros per habitatge, amb el límit del 20% de el preu de compra.
Podran beneficiar-se les persones majors d’edat amb menys de 35 anys, que no tinguin propietat o en usdefruit d’un habitatge a Espanya, tenir contracte d’adquisició d’habitatge, amb ingressos iguals o inferiors a 3 IPREM i amb residència habitual i permanent per un termini mínim de cinc anys. L’import de l’adquisició no haurà de superar els 100.000 euros.
A la baremació es tindrà en compte que l’habitatge estigui en un municipi en risc de despoblació, els ingressos i les situacions especials. Entre aquestes es troben: famílies monoparentals, nombroses, amb diversitat funcional; desnonament, execució hipotecària; violència de gènere; víctima de terrorisme, jove extutelat, acollida menor orfe víctima de violència de gènere, situació catastròfica, trastorn mental greu; i dona en risc d’exclusió.
La tramitació serà telemàtica. En els propers dies es publicarà la convocatòria i quedarà determinada la data per accedir als ajuts.
Rehabilitació d’habitatges o edificis
A continuació, Alberto Rubio ha exposat les línies generals de el programa Recuperem Llars de subvencions per rehabilitar habitatges o edificis d’entitats locals que es destinaran a habitatge de lloguer amb fins socials, incloent l’adquisició de l’immoble. Aquest programa compta amb un pressupost de 1,4 milions d’euros.
Es poden acollir administracions locals que tinguin la titularitat de l’immoble o justifiquin estar en disposició de adquirir-lo. Hauran de ser habitatges o edificis amb una antiguitat superior a 30 anys, hauran de comptar amb l’Informe d’Avaluació de l’Edifici, el termini per executar les obres no superarà els dos anys i no podran estar iniciades abans de la sol·licitud de l’ajut.
La subvenció es calcularà en funció de la població: en municipis de menys de 5.000 habitants el percentatge de finançament podrà ser de el 100%; entre 5.000 i 50.000 habitants, d’un 80% ia més de 50.000 habitants, d’un 60%. L’import màxim serà de 500.000 euros per municipi.
Les entitats beneficiàries hauran de complir uns requisits com la inscripció en el registre de la propietat la limitació que l’immoble serà de propietat pública i es destinarà a fins socials en un període mínim de 50 anys.
Pel que fa als criteris d’adjudicació, es valoraran, entre altres, en funció de la necessitat d’intervenció en l’immoble, dimensió del municipi, si està en risc de despoblament, antiguitat de l’edifici i si es troba dins de l’àrea qualificada com a «espai urbà sensible «. Les sol·licituds s’han de presentar telemàticament i el termini per a la presentació s’iniciarà a partir de l’endemà de la publicació en el DOGV.
Visita obres en centre històric
Prèviament a la presentació, el vicepresident i l’alcalde han visitat les obres ja finalitzades de l’Àrea de Regeneració i Renovació Urbana (ARRU) del conjunt històric-artístic delimitat per les muralles de Morella. Aquesta actuació, amb un cost d’1,2 milions, ha suposat la intervenció de deu habitatges i s’han edificicado quatre noves vivendes.
Posteriorment, han visitat la zona en la qual està previst un ARRUR, amb un cost d’uns 475.000 euros, que inclourà la rehabilitació de 16 habitatges unifamiliars i enderroc i edificació de 3 edificis unifamiliars.
Martínez Dalmau ha destacat el «gran esforç que s’ha fet per conservar l’alt valor patrimonial de Morella, així com per adaptar el centre històric a les exigències d’accessibilitat i sostenibilitat».
De la mateixa manera, ha explicat que després de la finalització del primer ARRU, «el que s’inicia ara és un procés per consolidar la total integració de l’entramat urbà de Morella dins de les muralles». Per a això «actuarem en edificis amb necessitat de rehabilitació integral perquè el centre històric de la vila preservi la seva vida quotidiana i els habitants no hagin de marxar cap a les zones més noves de l’municipi (extramurs)».
Informació i Foto: Generalitat Valenciana