Marciano Gómez avança que farà una transformació íntegra del sistema sanitari

El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, ha comparegut a Les Corts Valencianes per explicar les principals línies d’actuació que marcaran la seva gestió durant la propera legislatura i ha anunciat la seva voluntat de fer “una transformació íntegra del nostre sistema sanitari que respongui realment a les necessitats assistencials dels ciutadans”.

Per això, ha manifestat que el seu departament està elaborant l’Estratègia 2024-2027, que s’anirà implementant durant tota la legislatura en funció de les dades obtingudes després de l’anàlisi de la situació actual del sistema de salut i “l’objectiu de la qual és garantir una cartera de serveis d’avantguarda, accessible i equitativa per a tots els ciutadans de la Comunitat Valenciana”.

Així mateix, ha indicat que actualment el sistema sanitari té 24 departaments de salut, “una organització territorial que ha posat de manifest un model sanitari fragmentat, poc eficient i amb baixa productivitat. Per tant, hem d’afrontar un canvi radical perquè l’estructura sumi i no quedi en la consecució dels nostres objectius”.

En aquest sentit, ha explicat que auditarà tot el sistema de salut i amb els resultats que s’obtinguin, “realitzarem una reorganització i adaptació del mapa sanitari amb objectius específics orientats a assolir una sanitat basada en l’esforç, l’eficiència i l’excel·lència ”.

Estratègia 2024-2027

L’Estratègia 2024-2027 recull tots els objectius i les iniciatives que es duran a terme quant a l’estructura de l’organització, el personal, els recursos assistencials, així com els processos interns assistencials i de promoció i prevenció de la salut.

En aquest sentit, a més de la reorganització del mapa sanitari, la nova estratègia contempla objectius orientats a l’ús eficient dels recursos assistencials “per tal de realitzar una gestió de la demanda assistencial honesta i intel·ligent, així com crear unes estructures que agilitin la resposta les necessitats dels pacients i augmentin l’eficiència del sistema sanitari”.

Per això, a l’Atenció Primària s’ha creat una Direcció General pròpia, ja que per proximitat al ciutadà constitueix un instrument fonamental per conèixer-ne les necessitats. En aquest sentit, el conseller ha destacat la importància dʻaquesta àrea assistencial i que la cita dʻentrada al sistema sigui el més ràpida possible, “per poder planificar la resta de les proves dʻuna ordenada en funció de la urgència i la necessitat” ha assenyalat.

A més, ha manifestat que la millora del sistema sanitari passa per un diagnòstic ràpid i encertat. Per això, es promourà un ús més àgil de les proves diagnòstiques. Tal com ha indicat el conseller “no es tracta de fer més proves, sinó aquelles necessàries en el menor temps possible”.

Llistes d’espera quirúrgica

Pel que fa a les llistes d’espera quirúrgica, Marciano Gómez ha afirmat que s’impulsaran mesures efectives per reduir-les. Segons ha manifestat, “un cop s’hagi decidit que la millor solució és la cirurgia, es prioritzaran les actuacions en funció de la gravetat. Tot i això, la salut dels pacients estarà per sobre dels números i de les llistes, i el criteri serà sempre sanitari i mai estadístic”.

En aquest sentit, ha destacat que els darrers anys s’ha incrementat la col·laboració amb les entitats privades, ja que “segons demostren les xifres, mentre que el 2014 es van facturar 10,1 milions d’euros en la derivació de pacients a entitats privades, a l’any 2022 la facturació puja a 30,6 milions d’euros més, gairebé tres vegades més”. Tot i això, i malgrat aquestes mesures addicionals no s’ha aconseguit reduir les llistes d’espera, per la qual cosa cal un canvi radical d’estratègia”

Incentius per al personal i el nou Pla d’Infraestructures

D’altra banda, es posaran en marxa nous objectius amb la finalitat de potenciar la incentivació positiva. El conseller ha indicat que “l’objectiu és premiar els professionals que responguin millor a les necessitats de l’estratègia”. D’aquesta manera, es vol potenciar la motivació perquè aportin valor a la nova estratègia sanitària.

Així mateix, Marciano Gómez ha anunciat “la posada en marxa d´un Pla d´Infraestructures que inclogui no només la construcció de noves infraestructures, sinó també el manteniment i la renovació de les actuals”. En aquest sentit, l’objectiu és mantenir aquells recursos que siguin eficients i dur a terme una renovació i fins i tot substitució a aquelles reformes cronificades o equips que hagin quedat obsolets.

Creació d’una Oficina Sociosanitària

Així mateix, el conseller de Sanitat ha anunciat durant la intervenció “la creació d´una Oficina Sociosanitària per millorar l´atenció a les persones cròniques i pluripatològiques”. Aquesta oficina tindrà un perfil transversal i millorarà la coordinació entre lestructura sanitària i la de serveis socials.

Segons ha indicat Marciano Gómez “com a Administració tenim l’obligació de donar resposta a l’augment de pacients crònic i l’envelliment de la població, per la qual cosa cal la coordinació entre Sanitat i els Serveis Socials”.

A més, quant a l’atenció a la Salut Mental, la Conselleria de Sanitat està treballant en la creació del nou pla autonòmic de salut mental i addiccions, perquè tal com ha explicat Gómez “aquest Consell ha decidit treballar amb diligència per tal de dignificar la figura de la persona amb malaltia mental, millorant-ne la qualitat de vida i fomentant-ne la reintegració en la societat”.

Enfocament ‘One health’ a Salut Pública

Una de les novetats que contemplen les línies estratègiques sanitàries és l’enfocament multisectorial “One Health” a la Salut Pública, i reconèixer un vincle entre la salut humana, salut animal i el medi ambient.

El conseller ha destacat que “circumstàncies com la pandèmia de la Covid-19 o casos emergents de malalties transmeses per vectors, com el mosquit tigre, accentuen la necessitat d’adoptar un nou enfocament que permeti donar resposta a esdeveniments com la globalització o el canvi climàtic , i que poden donar lloc a noves emergències sanitàries”.

L’adopció d’aquest enfocament multisectorial i interdisciplinari que aborda la interconnexió de la salut i els seus factors determinants de caràcter social i econòmic està en consonància amb els objectius de l’agenda 2030 per al desenvolupament sostenible adoptats per l’Organització de les Nacions Unides el 2015.

Plataforma de professionals de recerca i salut pública

Una altra de les prioritats és impulsar la innovació i la investigació. Entre les actuacions que es faran destaca la creació d’una plataforma tecnològica per a professionals de l’àmbit sanitari i de salut pública. Aquesta plataforma estarà constituïda pels centres sanitaris, centres de recerca i innovació de la Conselleria de Sanitat, així com les universitats.

D’altra banda, l’objectiu és potenciar mecanismes que promoguin la formació continuada, la docència, la innovació i la recerca en atenció hospitalària. Segons ha destacat el conseller, “es buscaran fórmules adequades per potenciar la investigació i l’estabilització del personal investigador de la Comunitat Valenciana, amb l’objectiu de ser una regió atractiva per als investigadors”.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana