Marciano Gómez anuncia el pressupost sanitari més gran a la Comunitat Valenciana, dotat de 8.504 milions d’euros
El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, ha anunciat durant la seva compareixença a les Corts “el pressupost més gran de la història destinat a la sanitat pública valenciana per a l’any 2024, que ascendeix a 8.504 milions d’euros”.
En aquest sentit, ha destacat que per al proper any “la Conselleria de Sanitat comptarà amb 245 milions d’euros més respecte de l’any anterior, fet que suposa un 2,9% més”. A més, -ha continuat- “es tracta del primer pressupost del canvi sanitari que destinarà cada dia més de 23 milions d’euros a enfortir el sistema valencià de salut, per garantir un accés equitatiu de tota la població, així com orientar la qualitat assistencial cap a l’excel·lència”.
Marciano Gómez ha ressaltat l’eminent caràcter social dels pressupostos de la Generalitat, “orientats a reforçar i desenvolupar una gestió eficient dels recursos públics, entre ells els serveis sanitaris, per millorar el benestar i qualitat de tots els valencians”.
Millors condicions per a personal en règim de residència
Durant la intervenció, el conseller ha incidit en la importància de potenciar mesures de fidelització entre les i els professionals, i ha explicat que amb aquest objectiu els pressupostos del seu departament destinen 204,8 milions d’euros per millorar les condicions laborals del personal en formació en règim de residència. “Una mesura que s’emmarca en un nou pla d’incentius i fidelització perquè aquells metges residents que acabin la seva formació romanguin en el nostre sistema sanitari, igual que s’està treballant en un marc normatiu específic que incentivi les i els professionals en llocs de difícil cobertura”, ha indicat.
Gómez ha afirmat que gairebé la meitat del pressupost global de Sanitat anirà destinat a personal “amb l’objectiu de millorar les condicions laborals i la dotació de recursos humans als centres assistencials”.
Pel que fa al capítol de despeses de personal, ha destacat la important quantia que es destinarà a millorar les condicions del personal del sistema sanitari. “Es tracta d´una política de personal ambiciosa que contempla mesures per promoure l´estabilitat laboral, les oportunitats de desenvolupament professional, la conciliació familiar, el reconeixement del mèrit i la incentivació retributiva adequada”, ha puntualitzat Marciano Gómez.
Creix més d’un 10% la despesa en personal
Les despeses en personal per al 2024 són de 4.075,2 milions d’euros, xifra que suposa un increment de 386 milions d’euros, un 10,4 % més que l’exercici anterior. Segons ha insistit el conseller, “es tracta d’una partida pressupostària molt important, que permetrà garantir les mateixes condicions per a tots i cadascun dels professionals que integren el sistema valencià de salut”.
D’aquesta manera, 37,6 milions d’euros es destinaran a la dotació de personal de nous centres com l’Hospital d’Ontinyent, l’ampliació de l’Hospital Clínic o el reforçament del Servei d’Emergències Sanitàries o les unitats de salut mental. D’altra banda, 236 milions d’euros es destinen a integrar el personal dels departaments de salut de Dénia i Manises al sistema públic sanitari.
Així mateix, amb la finalitat d’homologar el personal de tot el sistema sanitari, als consorcis hospitalaris de València i Castelló es durà a terme el canvi de naturalesa en alguns llocs de treball del personal laboral i funcionarial.
El conseller s’ha referit als més de 65.000 professionals sanitaris, que ha titllat “com el capital més gran de què disposa la sanitat valenciana perquè amb el seu esforç i dedicació fan possible cada dia que el nostre sistema de salut funcioni sota criteris de qualitat, seguretat i humanitat”. Per això, s’ha incrementat un 50% el pressupost destinat a incentivació positiva i potenciació dels acords de gestió.
Més de 700 milions d’euros per a Atenció Primària
D’altra banda, segons ha indicat el conseller, “l’eix prioritari de l’estratègia política se centrarà en les millores organitzatives, tant a nivell de gestió sanitària com de gestió clínica, especialment a Atenció Primària”. Per això, per a aquest àmbit assistencial es destinaran més de 700 milions d’euros, un terç del pressupost d’assistència sanitària. A aquest import, cal afegir-hi 1.000 milions d’euros destinats al personal d’aquests centres sanitaris.
D’aquesta manera, des de la Conselleria de Sanitat ja s’estan duent a terme les accions necessàries per emprendre una reforma estructural de l’atenció primària. Tal com ha explicat Marciano Gómez, “Atenció Primària ja compta amb una direcció general pròpia i amb una partida pressupostària específica. A més, aquest any començarem a implementar mesures que permetin reorganitzar orgànicament i funcional els equips d’Atenció Primària”.
Entre les principals línies estratègiques que es desenvoluparan a Atenció Primària es troben mesures per a
desburocratitzar lassistència i reduir tràmits administratius. A més a més, l’objectiu és implantar la gestió compartida de la demanda assistencial de totes les categories professionals.
Així mateix, el conseller de Sanitat ha reiterat “la importància de facilitar lʻaccés a proves diagnòstiques i exploracions en el menor temps possible amb lʻinforme corresponent”. A més, es durà a terme un augment de l’equipament tecnològic, com són els ecògrafs, els retinògrafs, els dermatoscopis, etc., per tal de millorar la capacitat resolutiva dels centres d’atenció primària i reduir així les derivacions als centres d’atenció especialitzada.
Noves Oficines Autonòmiques de Salut Mental i Sociosanitària
D’altra banda, la Generalitat ha reservat als pressupostos sanitaris una important partida destinada a l’atenció de la salut mental ia la cura de les i els pacients crònics o que requereixen atenció sociosanitària.
En aquest sentit, Marciano Gómez ha destacat “l´especial interès de la Conselleria de Sanitat a millorar els recursos i serveis destinats a l´atenció de les persones que pateixen un problema de salut mental”.
En aquest sentit, ha destacat la creació d’una Oficina autonòmica de salut mental i addiccions, la comesa de la qual és coordinar, de forma transversal, la política estratègica i elaborar un nou Pla de Salut Mental i Addiccions que respongui a les necessitats assistencials actuals en aquesta matèria . De fet, l’atenció a la salut mental comptarà amb 20 milions d’euros més el 2024, fet que suposa un creixement del 17%.
En total, per a salut mental i assistència sociosanitària es destinaran 143 milions d’euros “la qual cosa permetrà millorar els recursos humans i materials destinats a una atenció integral de la salut mental, com és l’augment de llits sociosanitaris del pacient crònic o la implantació de polítiques preventives del suïcidi i de les addiccions”, ha assenyalat el conseller.
Gómez ha explicat que la coordinació de polítiques d´atenció sociosanitària i de salut mental a través de les noves oficines de Salut Mental i Addiccions i d´Atenció Sociosanitària permetrà aconseguir una gestió més eficient dels recursos disponibles.
529,2 milions per a inversions reals
Pel que fa a la millora dels centres assistencials, el pressupost sanitari contempla una partida de 529,2 milions dʻeuros per al capítol dʻinversions reals. Durant la compareixença, el conseller ha manifestat que l’objectiu és “aconseguir el major grau d’execució, és a dir, que els ciutadans es beneficiïn del total pressupostat i no com ha passat els últims anys”.
En aquest sentit, 73,9 milions d’euros es destinen a la construcció de centres de nova planta, com l’ampliació de l’Hospital Clínic de València, la terminació de l’hospital d’Ontinyent, els primers tràmits del nou hospital Arnau de Vilanova, l’edifici de Protonteràpia de la Fe o els nous centres de salut i d’especialitats a Campanar.
Així mateix, es contemplen 147,7 milions d’euros destinats a l’ampliació i reforma de centres hospitalaris, com les previstes al departament de la Marina Baixa, Elx, Oriola, la Plana o l’Hospital General de Castelló. Pel que fa a la construcció i la reforma de centres de salut d’Atenció Primària estan previstos 73,7 milions d’euros per als centres de PAU II i Racó de Loix a Benidorm a la província d’Alacant; Vinaròs i Moncofa, a la província de Castelló; Oliva o Port de Sagunt, a la província de València.
Renovació tecnològica del sistema sanitari
D’altra banda, un dels objectius és fer una renovació tecnològica de les institucions sanitàries. Per això, -ha explicat el conseller- “hem d’incorporar els darrers avenços en el camp de les tecnologies d’informació i comunicació, com la intel·ligència artificial o les tècniques Big Data”. Aquesta aposta tecnològica compta amb una partida pressupostària de 82 milions dʻeuros, un 8,4 % més respecte al pressupost anterior.
Així mateix, el conseller de Sanitat ha abordat la importància de donar respostes a les necessitats actuals, “pel que hem elaborat l’Estratègia de Salut Digital GVA, que ens permetrà fer un gran salt qualitatiu a nivell tecnològic”.
Aquesta nova estratègia contempla un impuls dels serveis digitals, l’avenç cap a una història clínica electrònica única, un espai de la dada sanitària de la Comunitat Valenciana basat en intel·ligència artificial, el reforçament de la ciberseguretat i la modernització de les aplicacions.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana
