Manifest del dia de l’orgull LGTBI 2020 a Castelló

CASTELLÓ LGTBI

Les dones lesbianes, les dones bisexuals i les dones trans ocupem el nostre espai i fem un pas a el front en la lluita pels drets del col·lectiu LGTBI.

Ens posem en acció, alcem la nostra veu, ens visibilitzem, ens unim a l’ona del feminisme internacional i interseccional, per impulsar el canvi de la nostra societat i aconseguir la igualtat real al costat de la resta de les dones, les nostres germanes.

Sense vergonya, sense pors. Amb sororitat. Des del feminisme.

Treballant de forma transversal i integradora. Sense deixar ningú fora ni darrere. A ningú.

Ens posem a primera fila de tot el col·lectiu LGTBI les dones que estem en els marges, que patim múltiples discriminacions, perquè la nostra orientació sexual, identitat de gènere, classe, estat serològic, corporalitat, origen, capacitats, color de pell, ètnia, accent o edat, augmenten encara més el masclisme i la misogínia que patim a diari en una societat patriarcal, cisexista i heterosexista que ens oprimeix, agredeix, discrimina i ofega, i així ho denunciem.

Només a través del feminisme i la sororitat aconseguirem la conquesta de la igualtat real, no només per a nosaltres com a dones sinó per a tota la societat, perquè és l’única manera de deconstruir-nos i trencar amb estereotips i prejudicis existents. Així construirem una societat més lliure i plural.

El feminisme és l’única resposta vàlida a la conquesta de la igualtat, per a totes, totes, totes.

El feminisme és l’única opció possible perquè no segrega, ni entre dones, ni entre persones, no qüestiona identitats i no està per sobre dels drets humans.

Germanes!, ens toca lluitar a totes unides.

Companyes!, hem de ser més aliades que mai.

CONSELL JOVENTUT

Avui, dones, hem de tenir més present que mai que forjar un feminisme actualitzat no és una elecció, sinó una necessitat per avançar com a societat.

Totes sabem que no hi ha una única manera de ser dona i, per tant, no consentim que ningú ens qüestioni ni la nostra sexualitat, ni la nostra identitat, ni violenti la nostra persona o agredeixi la nostra realitat.

Som propietàries de les nostres vides i reivindiquem el nostre dret a ser qui som, com expressem el nostre gènere, com són les nostres relacions amoroses i sexuals, amb qui conviure, si volem ser mares o no, a tenir un treball digne, a no ser discriminades per situar-nos fora de la normativitat, a rebre l’atenció sanitària i acompanyament que necessitem. En definitiva, reivindiquem el nostre dret a ser considerades i tractades com a ciutadanes de primera.

No és ni suficient, ni just, ni veritat, que des del feminisme es lluiti exclusivament pels drets de les dones reconegudes com a tals en el moment del nostre naixement. El feminisme és una estratègia impulsada per moltes dones diverses al llarg de dècades, entre les que ens trobem nosaltres: les lesbianes, les bisexuals i les trans.

El feminisme és trans-inclusiu o no serà. Les dones lesbianes, trans i bisexuals no consentirem que, excusant-se en postulats arcaics i deduccions equivocades, algunes dones vulguin col·locar-nos ara sostres de vidre o sòls enganxosos, que impedeixin o dificultin la nostra existència i el nostre creixement.

I si el feminisme és l’única resposta, la sororitat i la resiliència són el seu desenvolupament polític i la seva acció col·lectiva.

UJI

D’això en el col·lectiu LGTBI sabem molt i ho hem demostrat en innombrables ocasions. L’última, durant la duríssima crisi sanitària, econòmica i social que estem vivint a nivell mundial producte de la COVID-19, que ens ha atacat a cadascuna on més ens dol, amb cops a ferides que ja teníem i que ens ha separat de qui més volem.

Hem superat pèrdues d’éssers estimats, de llocs de treball, de drets, de dignitat però amb sororitat i resiliència seguim aquí. I no és la primera vegada que resistim.

Ens revelem fa 51 anys en Stonewall contra l’ordre establert, li vam guanyar la batalla mèdica a la sida, barallem als carrers pel nostre dret a el matrimoni i, encara que no aconseguim tirar endavant la Llei trans que necessitàvem, vam aconseguir molts avenços amb la 3/2007 .

Ens hem reposat a el rebuig de les nostres famílies i hem establert formes de famílies noves i diverses; ens hem enfrontat al discurs dels que ens van dir que teníem una malaltia. Hem plantat cara a l’assetjament, a la burla i ens hem reapropiat del insult; ens hem reinventat davant la discriminació laboral i hem creuat fronteres a la recerca d’una vida en llibertat.

QF

Aquesta crisi ha maximitzat problemes prèviament existents i agreujat situacions discriminatòries que, si abans del confinament ja eren preocupants, ara són intolerables:

Aquesta crisi ha posat de manifest que la violència intragènere és una realitat que s’ha d’abordar amb urgència; que les persones LGTBI més joves han conviscut amb famílies que no respecten la seva identitat de gènere o la seva orientació sexual i estan patint violències terribles en aquest període; que les persones migrants segueixen sent excloses sistemàticament de sistema, més encara si es troben en situació administrativa irregular o si són sol·licitants d’asil; que les dones trans treballadores del sexe i els homes treballadors del sexe ni tan sols formen part de l’imaginari col·lectiu i la seva situació és de vulnerabilitat extrema; que, si dues dones no s’han pogut casar abans de l’Estat d’Alarma i han donat a llum un bebè, a la no gestant no se li reconeix legalment com a mare; que a les persones amb VIH se les ha re-estigmatitzat; i moltes altres realitats viscudes plenes de dolor i sofriment.

Dolor i sofriment que avui convertim en resiliència, en esperança i en agermanament. Perquè sortirem juntes d’aquesta i perquè, per evitar treballar des de la urgència i la immediatesa, exigim treballar des de la importància que requereix comptar amb una llei integral per a les persones trans i d’igualtat social i no discriminació de les persones LGTBI d’àmbit estatal que ens empari, ens protegeixi i serveixi com a escut davant de la intolerància i la invisibilitat.

Avui exigim a el Govern d’Espanya i, en concret, al President Sánchez que acceleri l’aprovació de la Llei Integral Trans i d’Igualtat Social i No Discriminació de les persones LGTBI. La comunament coneguda “Llei estatal LGTBI”.

Amb aquesta garantia evitarem vetos parentals a l’educació en diversitat, garantirem la lliure autodeterminació de el gènere, amb la conseqüent despatologització de les realitats trans, protegirem a les nostres famílies i se sancionaran de manera efectiva els discursos i delictes d’odi, equipararem drets en totes les comunitats autònomes i dignificarem a totes les persones.

Aquest orgull és més necessari que mai perquè, si podem impregnar els carrers amb els nostres colors, el impregnaran també les nostres reivindicacions.

Sororitat i feminisme per TRANSformar.

‘Dones lesbianes, bisexuals i trans en acció!

Per les més vulnerables!