L’UJI participa en un projecte del IATA-CSIC per al desenvolupament de filtres antivirals biodegradables i viricides en la fabricació de màscares de protecció
La unitat associada del CSIC en Tecnologia de Polímers de la Universitat Jaume I, dirigida pel professor Luis Cabedo del Departament d’Enginyeria de Sistemes i Disseny, participa en un projecte liderat per l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA) del CSIC, juntament amb l’empresa Bioinicia S.L., spin-off del CSIC i l’Institut Tecnològic Textil (AITEX), per al desenvolupament de filtres antivirals biodegradables en la fabricació de màscares de protecció.
El projecte aprovat per la plataforma Salut Global del CSIC i l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) com a iniciativa per abordar la pandèmia de COVID-19, desenvolupat en el IATA-CSIC pel grup d’investigació dirigit pel científic José María Lagarón, pretén solucionar la dificultat d’accés a determinats materials de filtració i millorar la qualitat profilàctica de les màscares, perquè puguen protegir davant del virus d’una forma passiva, impedint l’entrada del virus, i activa, amb la incorporació de viricides en els filtres.
Els desenvolupaments realitzats fins ara han aconseguit nivells de filtració en instal·lacions certificats del tipus FFP3, la qual cosa indica que de cada cent virus que intenten traspassar el filtre, potencialment només un o menys ho aconseguiria. José María Lagarón indica que «en els estudis certificats en instal·lacions que hem obtingut recentment ja estem en valors de 0,079 de percentatge de penetració d’aerosols de parafina model, la qual cosa implica que és molt efectiu. A més, cal assenyalar que aquests nivells de filtració són molt difícils d’aconseguir en materials tan fins, ja que es tracta de multicapes de gruixos inferiors a 300 micres».
Un altre dels objectius del projecte és aconseguir fabricar aquesta mena de filtres fent ús de materials biodegradables, amb la finalitat d’evitar que els residus generats per l’ús massiu de materials de protecció per part de la població es convertisquen en un problema mediambiental. Amb això s’han obtingut ja filtres fungibles molt efectius que es podran intercanviar diàriament, evitant així que es rebutgen els dispositius íntegrament. La Unitat Associada del CSIC de l’UJI en Tecnologia de Polímers serà l’encarregada d’estudiar el nivell de biodegradació dels materials desenvolupats, amb la col·laboració de l’Institut Universitari de Medi Ambient i Ciències Marines (IMEDMAR) de la Universitat Catòlica de València.
Habitualment, els residus de màscares protectores, d’ús més estès en l’àmbit sanitari, s’incineren amb altres equips de protecció i material mèdic d’un sol ús, però la pandèmia del coronavirus ha propiciat que aquests residus s’incorporen també a l’àmbit domèstic i fan necessari que durant el disseny del producte també s’avalue el final de vida dels residus generats, pel que fa a la seua sostenibilitat. Per la seua natura, no han de ser reciclats i, atesa la seua composició química, no podrien ser considerats com a matèria orgànica biodegradable. No obstant això, les màscares desenvolupades en aquest projecte estan fabricades amb materials que no sols són biodegradables, sinó que podrien compostar-se en un cicle de compostatge normal de matèria orgànica.
L’equip format per Luis Cabedo, José Gámez, Patricia Feijóo, Anna Marín i Estefanía Sánchez de la universitat pública de Castelló realitzarà un estudi de la biodegradabilitat de les màscares dissenyades d’acord amb la normativa actual i per això, desenvoluparan una sèrie d’assajos per a verificar que el producte és compostable industrialment i domèsticament i biodegradable en terra i en el mar amb proves de laboratori i també amb condicions reals. D’una banda, el treball contempla un estudi químic dels materials, una anàlisi de la desintegració en condicions de compostatge, una mesura de la biodegradació última (que no cree microplàstics) i una avaluació final de la qualitat del compost resultant. Uns assajos de llarga durada i amb molta càrrega experimental que assegurarien, si una vegada usada la màscara, els seus residus podrien ser tractats com a matèria orgànica.
Les màscares d’aquest projecte estan formades principalment per PHA i, per tant, serien biodegradables també en el medi ambient. Per a validar la seua biodegradabilitat, el personal investigador castellonenc realitzarà un estudi en el medi terrestre i marí (al laboratori i en medi real). Les proves de laboratori mesuraran, igual per al sòl que per al medi marí, la biodegradació última dels components, assegurant-se que no es generen microplàstics i que tot el material es transforme en CO2 i aigua, i també mesuraran en el medi marí la seua biodegradació amb la introducció d’uns prototips en les instal·lacions de la costa mediterrània que la Universitat Catòlica de València té a Calp.
L’equip de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments del CSIC que desenvolupa aquests materials biodegradables i viricides per a dispositius sanitaris reutilitzables d’alta protecció ha exercit una tasca molt activa des de l’inici de la crisi en conjunt amb l’empresa Bioinicia S.L. que compta amb una sala blanca GMP i ISO 13485 i una capacitat de producció de 10 TM a l’any per a fabricar diversos milions de màscares. L’empresa ha realitzat ja la sol·licitud de patent en cotitularitat amb el CSIC i està fabricant els primers filtres de protecció tipus FFP2 i FFP3, que seran validats per l’Institut Tecnològic Textil (AITEX), amb seu a Alcoi.
Informació i Foto: UJI