L’UJI forma el seu personal investigador i tècnic en matèria d’ús dual de la recerca
«Tenim al davant una nova responsabilitat per a la comunitat científica», ha assegurat la professora de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat de Barcelona Ana María Sánchez Cobaleda durant la jornada sobre ús dual en recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i) organitzada per la Universitat Jaume I de Castelló amb l’objectiu de sensibilitzar el personal investigador i personal tècnic de l’Oficina de Transferència del Coneixement sobre aquesta temàtica. La jornada ha comptat amb la participació de la vicerectora d’Innovació, Transferència i Territori, María Luisa Flor Peris; la vicerectora d’Investigació, Azucena García Palacios; el director acadèmic de Transferència, Adrián Mota Babiloni; la vicerectora adjunta d’Investigació, Margarita Vergara Monedero, i la responsable del Servei de Gestió de la Investigació i la Transferència, Isabel Giménez García.
Però què és el doble ús de la investigació? Són els materials, tecnologies o coneixements que poden tenir tant propòsits pacífics com propòsits nocius i que trobem en la vida quotidiana, com per exemple el fluor, que també forma part del gas sarín o els liofilitzadors usats en el cafè instantani o les armes biològiques. Actualment, la Unió Europea disposa del Reglament 2021/821 que inclou el llistat de productes o tècniques que han d’obtenir una autorització d’exportació abans de compartir-la amb centres o personal de països que no són UE.
La normativa, vinculant per a tots els països de la UE, contempla la necessitat de revisar els materials, la tecnologia o el coneixement que es comparteix vinculada a l’enginyeria de materials, les substàncies químiques o radioactives, les tecnologies de navegació per a sistemes aeris, espacials o submarins; l’automatització o les tecnologies de coets i drons o de seguretat informàtica, així com els països als quals van dirigides.
Aquesta és, segons explica la professora Sánchez Cobaleda, una «responsabilitat» per a la comunitat científica que planteja nous reptes, com el de compaginar-la amb la llibertat acadèmica que abasta la cooperació transfronterera o mobilitat del personal; els danys reputacionals que poden sorgir quan es produeix l’aplicació en una arma de destrucció massiva (biològica, nuclear, química o que vulnera els drets humans); o com s’aplica la normativa al personal investigador «quan les institucions universitàries no tenen un poder jeràrquic real sobre el seu personal acadèmic», ha comentat.
A continuació, Sánchez Cobaleda ha parlat sobre el concepte de research security o seguretat de la recerca, especialment arran de l’estratègia europea de seguretat econòmica, plantejada per a fer front al desabastiment de màscares durant la pandèmia de la covid-19, la dependència energètica davant el conflicte entre Ucraïna i Rússia, la creixent rivalitat entre els EUA i la Xina o la necessitat de protegir tecnologies crítiques i infraestructures.
«La investigació té un paper clau», ha assegurat per a desenvolupar els pilars bàsics d’aquesta estratègia (promoure una base econòmica i la competitivitat; protegir-se dels riscos i establir associacions per a abordar interessos comuns) i fer front als principals riscos que poden afectar les universitats com ara «la transferència no desitjada de coneixement o tecnologia crítics, les ingerències estrangeres o les vulneracions dels valors fonamentals o dels marcs ètics».
De moment, han sorgit diverses iniciatives europees per a posar en comú i compartir les idees en aquest àmbit, com ENCORS (European Network Conference on Research Security) o l’espai Ciència Segura desenvolupat a Espanya per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).
Informació i Foto: UJI