L’UCI de l’hospital Clínic de València implanta un programa de consultes per tractar la síndrome post-UCI
“Hi ha un abans i un després en la vida dels pacients que han passat per l’UCI. Entre un 30% i un 50% de pacients presenten la síndrome post-UCI. El principal objectiu d’aquestes consultes és diagnosticar-lo i establir mesures per prevenir- “, tal com ha informat la cap de Servei de l’UCI de l’Hospital Clínic de València, Marisa Blasco Cortés.
“La síndrome post-UCI és una seqüela molt poc diagnosticada i poc coneguda. Entenem per síndrome post-UCI qualsevol afectació a les àrees cognitiva, emocional o física que poguessin patir els pacients després d’una hospitalització amb ingrés a UCI i que no guardi relació directa amb la patologia que ha provocat l’ingrés. Es tracta d’una banda de prevenir durant l’estada a UCI per mitjà de canvis subtils però importants en la nostra forma de treballar “, segons Marisa Blasco.
Les estades d’alguns i algunes pacients que ingressen a les unitats de cures intensives solen ser llargues, amb una mitjana d’una mica més de 5 dies. En aquest ingrés, els i les pacients experimenten una important pèrdua de pes, pèrdua de musculatura i seqüeles psicològiques, cognitives i socials, en moltes ocasions.
Casos susceptibles de síndrome post-UCI
Els casos més susceptibles de patir la síndrome són pacients amb estades prolongades, els que que han presentat deliri durant l’ingrés, els pacients que han tingut insuficiència respiratòria greu i que han necessitat ventilació mecànica, els i les pacients amb xoc greu causat per infeccions o per hemorràgies i els que han presentat afectació de molts òrgans.
Aquestes consultes es duen a terme en coordinació amb els especialistes d’Atenció Primària i tenen com a principal objectiu valorar l’impacte que l’ingrés a UCI ha tingut en els pacients. “Intentem aconseguir que la tornada a la normalitat de les seves vides anteriors sigui possible. Pretenem que l’impacte i les seqüeles (no degudes a la malaltia en si) es puguin tractar i solucionar o al menys millorar”, ha explicat Blasco.
Aproximadament, als tres mesos de l’alta es cita a un grup de pacients, aquells que per les característiques del seu ingrés tenen risc de desenvolupar síndrome post-UCI. En aquesta primera visita pot ser diagnosticat cada pacient i, si és així, es realitza un pla de seguiment per control als 3-6 mesos i a l’any.