L’IVCR+i restaura la predel·la dels Llàtzers de la catedral de València
El Departament de Pintura de Cavallet i Escultura Policromada de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i) ha restaurat una obra singular del patrimoni valencià com és la predel·la dels Llàtzers, que consta de diverses escenes: passatge del ric epuló i el pobre Llàtzer, Crist Baró de Dolors i la resurrecció de Llàtzer.
Aquesta peça formava part del desaparegut retaule de sant Llàtzer, obra atribuïda a Nicolau Falcó, pintor valencià actiu a València entre 1493 i 1530.
Ha sigut presentada al públic, aquest matí, per la directora de l’IVCR+i, Gemma Contreras, i el degà president de la catedral de València, Vicente Fontestad.
La peça patia alteracions per la degradació dels materials i per l’incendi que es va produir al palau arquebisbal l’any 1936. Part de l’estructura es trobava calcinada, amb la consegüent pèrdua de zones concretes, i, a més, les altes temperatures a què es va veure sotmesa la taula havien afectat, en gran manera, els materials originals emprats tant en la policromia com en els daurats.
Prèviament a la intervenció de l’obra, s’han dut a terme una sèrie d’estudis científics mitjançant els quals s’han pogut determinar els materials i la tècnica d’execució que va utilitzar l’artista. Aquests estudis han resultat rellevants per a poder escometre, amb total garantia, la restauració de la peça.
La restauració s’ha realitzat en diverses fases d’intervenció, combinant els processos duts a terme en la policromia amb els dels daurats. Respecte a la intervenció en la pintura, hi han resultat determinants diverses fases. D’una banda, la fase de neteja, la qual va plantejar un gran desafiament, atés que la pel·lícula pictòrica es trobava coberta per una gran quantitat de depòsits de diferent naturalesa distribuïts de manera molt irregular, a més de diferents intervencions de restauració. Per a fer-ho, es van realitzar diferents fases de neteja fisicoquímiques.
D’altra banda, es va optar per una reintegració cromàtica discernible de l’original mitjançant la tècnica del ‘rigatino’. L’IVCR+i es va ajudar de la documentació fotogràfica que conserva l’Institut Amatller d’Art Hispànic, anterior a l’incendi. Així es van poder restituir aquelles zones alterades o perdudes per a retornar a l’obra una unitat formal i compositiva.
Pel que fa als daurats, la intervenció va resultar complexa a causa de les successives intervencions de redaurats que presentaven les motlures. Igual que en la pintura, es van realitzar diferents fases de neteja fisicoquímiques. Una vegada efectuades aquestes neteges, es va poder observar que a penes es conservava el daurat original, per la qual cosa es va decidir realitzar una restauració conservativa de l’obra amb intervencions puntuals que retornaren una unitat estètica als daurats.
En l’acte també s’ha presentat la restauració que ha realitzat l’IVCR+i de dos llibres de fàbrica del segle XV, concretament dels anys 1475 i 1476, i una carta autògrafa de sant Ignasi de Loiola. El primer llibre de fàbrica està compost per dos lligalls: un corresponent a l’any 1399 i l’altre que comprén el període 1400-1402. El segon llibre està compost per sis llibres que comprenen els anys 1404, 1405, 1406, 1407-1408, 1408-1409 i 1405.
Els llibres de fàbrica alberguen una informació minuciosa de la comptabilitat d’una edificació de què es poden extraure multitud d’informacions subsidiàries com l’activitat que realitzava, les obres d’art que s’encarregaven o es restauraven, els artistes als quals s’encarregaven les obres, etc.
La carta de sant Ignasi de Loiola, a més de ser un document singular per tractar-se d’una carta autògrafa del sant fundador de la Companyia de Jesús (1491-1556), és també una relíquia d’aquest.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana