L’IVCR+i restaura el llenç ‘Correguda de joies’ del pintor Antonio Fillol que es podrà veure al Museu de Belles Arts de València

L’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Innovació (IVCR+i) ha restaurat l’obra ‘Correguda de joies’, del pintor valencià Antonio Fillol, que recentment ha engrossit els fons pictòrics del Museu de Belles Arts de València (MuBAV).

Es tracta d’un llenç de grans proporcions en què Fillol representa una escena costumista de l’horta valenciana abordada des del realisme, sota una tècnica de colors vibrants, jocs de llums contrastades entre la lluminositat d’una escena a l’aire lliure i les ombres provocades per l’arbreda, i la captació i individualització psicològica de cadascun dels personatges que participen a la carrera.

El resultat va ser la creació d’un llenç que respon a un ideari estètic d’acord amb el regionalisme imperant al moment, que reflecteix la vida quotidiana de la societat valenciana de l’horta de finals del segle XIX i principis del XX.

El quadre és una pintura fotogràfica o ‘foto finish’ d’aquesta tradicional carrera en què Fillol utilitza un enquadrament en diagonal per dotar l’escena d’un dinamisme més gran. Hi apareix el genet guanyador a lloms del cavall creuant la línia de meta davant l’atenta mirada d’un grup d’espectadors, que respon a tipus valencians perfectament caracteritzats psicològicament per l’artista, que els ha disposat en dues altures perquè cada figura sigui visible i no amagui les altres.

En aquesta obra, Fillol (que va ser catedràtic de dibuix de l’antic i vestidures a l’Escola de Sant Carles) es recrea a reproduir la indumentària tradicional, així com a introduir elements del folklore valencià, com el grup de ‘tabal’ i ‘dolçaina’ , que també va introduir en altres obres seves com ‘Albaes’ o ‘La novia’.

La idea de pintar una carrera de ‘joies’ no és estranya en la producció de Fillol, si tenim en compte que, el 1925, s’havia estrenat amb gran èxit de públic la pel·lícula valenciana ‘Nit d’Albaes’, escrita i dirigida per Maximiliano Thous, en què forma part de l’argument amorós entre Sento i Doloretes una carrera de ‘joies’.

Fases de la restauració

La restauració del llenç ha consistit en diversos processos dintervenció: en primer lloc, la neteja mecànica del revers del suport i el bastidor; seguit del pegat de petites pèrdues de suport, mitjançant un teixit i adhesiu compatible amb el suport original per donar-li una major estabilitat al conjunt. També s’han fixat al bastidor trams solts del llenç per corregir deformacions.

L’estrat pictòric no tenia vernís, cosa que havia originat que durant anys s’hi diposités una capa de brutícia de naturalesa greixosa (pols i fum), la qual cosa propiciava un to apagat i grisenc a la pintura. La seva eliminació s’ha realitzat mitjançant una neteja fisicoquímica amb una solució aquosa enzimàtica prèviament testada.

Conclosa la neteja, s’hi ha aplicat una capa de vernís elaborat amb resines naturals. Posteriorment, s’han estucat multitud de petits faltants d’estrat pictòric i se n’ha procedit a la reintegració cromàtica mitjançant micropunts. Finalment, s’ha aplicat un envernissat de protecció i el pertinent tensat del suport mitjançant l’ús de falques fixades amb topalls dissenyats amb aquesta finalitat.

Les corregudes de joies

Les curses de joies és una competició hípica que se celebra a l’horta valenciana, i de la qual es té notícia des del segle XVIII. Consisteix en una competició en què els participants, abillats amb la indumentària clàssica de l’horta, corren uns 700 metres a lloms d’un cavall sense cap muntura. Els genets s’hi baten en un duel eliminatori portant a galop el cavall del ramal fins a passar la línia de meta.
El guanyador de la competició rep com a trofeu la ‘joia’, que és un mocador de seda de diferents colors que el genet guanyador acostuma a regalar a la dona estimada.

Tradicionalment, les curses solien durar tres dies consecutius, en què se celebraven dues, tres o quatre competicions diàries segons la rivalitat dels participants.

La majoria dels pobles de la comarca de l’horta celebraven als seus camps aquesta peculiar carrera de cavalls, sent en l’actualitat Pinedo l’única localitat que manté aquesta tradició valenciana a les seues festes patronals, que van ser declarades Festa d’Interès Turístic Provincial per part de la Generalitat al març del 2022.

Antonio Fillol

El pintor valencià Antonio Fillol Granell (València, 3 de gener de 1870-Castellnovo, 15 d’agost de 1930), va iniciar la seua formació artística a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València, on va arribar a ser catedràtic numerari i promotor de significatives reformes educatives.

També fou professor de l’Escola Oficial d’Arts i Oficis Artístics de València. A més, va contribuir a revitalitzar la vida cultural valenciana gràcies al seu nomenament com a cavaller de l’Ordre d’Isabel la Catòlica, president del Cercle de Belles Arts de Valenci
a i president de l’Associació d’Arts i Lletres.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana