L’IVCR+i finalitza la restauració d’una pintura religiosa del segle XVII que pertany a l’institut de Secundària Luis Vives de València
L’Institut Valencià de Conservació i Restauració (IVCR+i), adscrit a la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport, ha restaurat el llenç ‘Circuncisió’, una obra d’autor anònim del segle XVII (ca. 1631) pertanyent als fons pictòrics de l’antic Col·legi Sant Pau, que actualment acull l’Institut d’Ensenyament Secundari Luis Vives de València.
El quadre tornarà al lloc d’origen amb el marc que el protegeix, també restaurat, i amb el revers convenientment aïllat, per esmorteir els possibles canvis bruscos de temperatura i humitat que puguin afectar-lo.
El Col·legi Sant Pau va ser fundat el 1552 sota l’auspici dels jesuïtes i estava destinat a la formació pedagògica. El 1644, es va engrandir amb la incorporació del Seminari de Nobles, centre on s’instruïen els joves de la noblesa valenciana.
El llenç ara recuperat pel departament de Pintura de Cavallet de l’IVCR+i forma part de la important col·lecció d’obres d’art amb què va comptar l’edifici i que va ser dispersada al llarg de l’atzarosa història del col·legi, en què van ser decisives l’expulsió dels jesuïtes el 1767 i la posterior desamortització de béns eclesiàstics el 1835.
Aquest quadre, per les seves dimensions i temàtica, ha de relacionar-se amb els ‘Desposoris de la Mare de Déu’ i la ‘Visitació de Maria a la seva cosina santa Isabel’, encara a la sala de juntes del centre educatiu, ja que va haver de formar part d’una sèrie pictòrica sobre la vida de la Verge, ja que apareix citat al ‘Llibre de les joies del Col·legi de Sant Pau’, conservat a l’Arxiu del Regne, al costat dels llenços ‘Naixement’ i ‘Adoració dels Reis’, en parador desconegut .
El llenç, concebut com una representació teatral al gust dels pintors del segle XVII, presentava diverses intervencions anteriors, les quals havien alterat en gran mesura la seva imatge primigènia. Per aquest motiu el seu estat de conservació presentava un greu estat que afectava tant el suport com els estrats pictòrics.
La tela havia patit un antic entelat, les cues del qual envellides i cristal·litzades estaven generant encongiments, deformacions, plecs i tensions irregulars, cosa que al mateix temps estava provocant aixecaments i pèrdues de preparació i pintura.
Davant aquesta evidència, se li havien anat procurant diferents restauracions d’urgència, que consistien a cobrir els faltants amb repintades de pintura, que en algunes zones havien arribat fins i tot a cobrir una gran extensió de pintura original circumdant, sense solucionar el veritable problema que causava aquest estat.
La restauració ha consistit en l’eliminació de l’antic entelat i el sanejat i estabilització del suport a taula calenta amb control de succió i humitat. Darrere d’això s’han consolidat els estrats pictòrics, s’han eliminat els repintats que cobrien gran part de la superfície, traient a la llum l’escena completa, i s’han reconstruït cromàticament, amb un criteri discernible, les llacunes petites.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana