L’IVC presenta ‘La valentía’ al teatre Principal de València
L’Institut Valencià de Cultura ha presentat l’espectacle ‘La valentía’, una coproducció de Lazona i El Pavón Teatro Kamikaze. Aquesta obra s’estrena aquest cap de setmana al teatre Principal de València i estarà en cartell fins al 3 de febrer.
‘La valentía’ és una divertida comèdia que relata les disputes familiars per una casa que han rebut en herència. Les entrades es poden comprar en: consultar ací.
A la presentació han assistit el director adjunt d’Arts Escèniques de l’IVC, Roberto García, l’autor i director de l’obra, Alfredo Sanzol, l’actor Francesco Carril. El director adjunt d’Arts Escèniques de l’IVC ha presentat Sanzol com “una de les veus més importants del teatre espanyol”.
L’obra compta amb un repartiment format per Jesús Barranco, Francesco Carril, Inma Cuevas, Estefanía de los Santos, Font García i Natalia Huarte. L’equip artístic encapçalat per Sanzol el completen professionals com Pedro Yagüe en la il·luminació, Fernando Sánchez Cabezudo en l’escenografia, Guadalupe Valero al capdavant del vestuari o Fernando Velázquez com a responsable de la música.
La valentía
En ‘La valentía’, una parella de germanes, Guada i Trini, han heretat la casa familiar en la qual passaven els seus estius al camp. Les dues estimen la casa, però té un petit problema: a cinc metres de la porta d’entrada passa una autopista. A pesar d’això, Guada vol conservar-la i ha decidit quedar-se per a passar l’hivern, però Trini està preocupada per l’obsessió que li ha entrat a la seua germana amb la casa i vol traure-la d’allí coste el que coste.
L’obra sorgeix, segons ha comentat l’autor Alfredo Sanzol, de dos tallers realitzats amb els actors “vaig fer un parell de tallers amb el repartiment sobre l’obra ‘Anatomía del miedo: Un tratado sobre la valentía’ de José Antonio Marina. En aquestes sessions començàrem a parlar de la por i la valentia, i va començar a agafar forma una casa”. Una casa que Sanzol va relacionar amb la casa que la seua família tenia a Burgos i en la qual passava les seues vacances quan era menut “una casa a la qual van posar al costat una autopista i es va convertir en un paradís perdut”.
Així sorgeix la història en la qual apareixen dues germanes, dos fantasmes reals i altres ficticis, jocs de portes, confusions, jocs d’identitat, relacions familiars, pors i la valentia.
Alfredo Sanzol, ha escrit i dirigit, des de 1999, multitud d’obres que a més de calar positivament en el públic li han concedit diversos premis. Entre ells, quatre premis Max a millor autor: en 2011 per ‘Delicadas’, en 2012 el per ‘Días estupendos’, en 2013 per ‘En la luna’ i en 2017 per ‘La respiración’. A més, per ‘En la luna’ també va rebre el Ceres a millor autor 2012, i el Premi Max a millor espectacle 2013 i, per ‘La respiración’, el Premi Nacional de Literatura Dramàtica 2017.
Destaquen també els seus últims treballs, en uns casos dirigits per ell i en altres també signats per Sanzol: a més de les esmentades, ‘La importancia de llamarse Ernesto’ d’Oscar Wilde i ‘¡Aventura!’ en el 2012, ‘Esperando a Godot’ de Samuel Beckett en el 2013, ‘La calma mágica’ en el 2014, ‘Édipo Rey’ de Sófocles en el 2015, i ‘La ternura’ en el 2017.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana