L’IVC i Les Arts col·laboren per estrenar ‘Prometeu’ d’Asun Noales durant la celebració del festival Dansa València 2025
Dansa València, el festival de dansa i arts del moviment de la Comunitat Valenciana que organitza la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació a través de l’Institut Valencià de Cultura, estrenarà al Teatre Martín i Soler l’espectacle de la coreògrafa il·licitana Asun Noales ‘Prometeu’, una coproducció del Palau de les Arts Reina Sofia i Auditori.
La posada de llarg d’aquesta nova proposta de la directora de la companyia OtraDanza, Premi Max 2021 i diverses vegades Premi Arts Escèniques Valencianes, tindrà lloc el 10 d’abril, amb dues representacions més els dies 11 i 12 d’abril, en el context de Dansa València 2025.
La directora de Dansa València, María José Mora, ha destacat que aquesta coproducció “permet unir forces entre dues grans institucions culturals per oferir més recursos i més projecció a les companyies del nostre territori”.
En aquest sentit, ha assenyalat que, a través d´aquesta iniciativa conjunta entre Dansa València-IVC Arts Escèniques i Les Arts “tenim la possibilitat de difondre i promoure ‘Prometeu’ en fòrums professionals, ja que la seva programació durant les dates en què se celebra la fira professional del festival garanteix la seva visibilitat nacional i internacional”.
‘Prometeu’ forma part de la Temporada 2024-2025 de les Arts. En concret del cicle dedicat a la dansa dins de la programació Les Arts és Dansa, que aquest any inclou cinc espectacles de diferents companyies.
“Després de tman, el comiat d’Ananda Dansa i de Titanes de Sol Picó, Prometeu suposa la tercera nova producció de dansa que Les Arts lidera en aquesta etapa artística, en la qual hem buscat consolidar la institució com un referent cultural obert a totes les disciplines artístiques.
Des del 2019, la dansa s’ha incorporat com a cicle propi de la temporada, amb una oferta que creix cada any i en què mai no pot faltar la nostra aposta pel talent i el teixit de la Comunitat Valenciana”, ha declarat el director artístic de les Arts, Jesús Iglesias Noriega.
Tot i que el principal referent per a aquest muntatge ha estat l’original d’Èsquil, ‘El Prometeu encadenat’, en el procés de documentació també s’han tingut en compte els diferents acostaments al mite en diferents cultures i latituds.
En aquest sentit, la novel·la de Mary Shelley ‘Frankenstein o el modern Prometeu’ està molt present a l’estètica dels objectes i els cossos. La figura de Jesucrist és visible en les accions dramàtiques, per exemple, en la relació entre Zeus i Prometeu com a pare i fill, així com en el paper de creador de les primeres criatures a les figures d’Adam i Eva.
Per la seva banda, el déu estafador de la mitologia nòrdica, Locki, té la seva influència en la il·luminació, on hi ha tenebrositat, clarobscurs, transparències, llums forts i contrastos que generen confusió i engany.
Seguint una línia argumental a l’abast del públic, que no és explícitament narrativa, però ajuda a situar els personatges ia perdre’s en les lectures personals, la companyia vol mostrar totes aquestes referències a la nostra cultura des de la combinació d’organicitat i contemporaneïtat a la plàstica escènica.
Asun Noales es fa càrrec de la direcció i la coreografia i assumeix la dramatúrgia amb Luis Crespo, que també ha dissenyat l’espai escènic i l’escenografia. L’elenc està integrat per Rosanna Freda, Abian Hernández, Seth Buckley, Elena Nielsen, Salvador Rocher, Giulia Finardi i Joel Mesa. Jorge Da Rocha s’ha encarregat de la composició musical; Olga García, de la il·luminació; i Victoriano Simón, del vestidor.
Foc, aigua, terra i vent sobre l’escenari del Martín i Soler
Sobre l’escenari es veurà un Prometeu ficat en fang, terrisser i creador, que inventa un món a imatge i semblança seva. Com avança Noales, “hi haurà presència dels quatre elements per mitjà dels seus conceptes, però no de manera física”.
El foc apareixerà metafòricament, des de la llum i l’or; l’aigua, per mitjà del líquid, la sang i la taca; la terra, sobre els cossos, a partir del fang, en tots els seus estats: líquid, sec, esquarterat i de nou convertit en pols; i, finalment, el vent, “per mitjà de torpes que arrossegaran veus i cendres”, detalla Noales.
Els cossos en escena, les naturaleses molt diferents dels elements i la pròpia atmosfera s’han plantejat com una instal·lació escultòrica que contindrà vida pròpia. Fang, carn, plàstic, vapor i fum, llum, pols i metall sòlid es conjugaran en equilibri per crear l’univers de la peça.
Asun Noales ja ha ballat i coreografiat sobre el fang, la pols i l’aigua en peces com ‘Rito’, ‘Da capo’ i ‘Mater’. Els ha manipulat i treballat nombroses vegades acumulant una experiència que la impulsa a arribar més lluny ara, i més ràpid, en les seves qualitats expressives per a l’escena.
“Aquesta nova aposta és un capítol nou i un pas més enllà en un procés de recerca i aprenentatge que ens ha servit per establir un vincle com a equip creatiu i un llenguatge conjunt de companyia”, explica la creadora alacantina.
Preguntes existencials i mals del nostre temps
L’obra respon a preguntes existencials com què és ésser humà, què ens defineix i què ens diferencia de la resta de la creació, però també es pot extrapolar a inquietuds del present, cas dels incendis, la contaminació i el canvi climàtic.
Tot i això, ho fa “de manera suggerida, no com una obvietat, plasmant que el que ens passa ara, com el que ens passa sempre, són càstigs que van sortir de la caixa de Pandora”, aclareix Noales.
En presentar l’espectacle com una cosa crua i poc processada, es busca assolir un caràcter èpic i atemporal que tingui una relació contínua amb el present canviant i encaix en diferents espais escènics.
Després del seu pas per Dansa València i Les Arts, ‘Prometeo’ ja té dates tancades al Teatre Principal de Castelló ia Alacant. “El nostre objectiu és que aquestes produccions arribin al festival en la seva millor versió i continuïn el recorregut amb un suport estès en espais clau de l’IVC, ampliant així el seu abast”, ha avançat María José Mora.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana