L’IVC i la Mostra de València presenten Helena Cortesina. Una cineasta pionera a Espanya’ a les fires del llibre de Castelló de la Plana i València
La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, a través de la Filmoteca de l’Institut Valencià de Cultura, i la Mostra de València-Cinema del Mediterrani, presenten a les fires del llibre de Castelló de la Plana i València la reedició del llibre Helena Cortesina. Una cineasta pionera a Espanya”, escrit per la cineasta i crítica de cinema Irene de Lucas Ramón.
El llibre es presenta a l’envelat principal de la Fira del Llibre de Castelló de la Plana el dimarts 29 d’abril, a les 18.00 hores. Serà presentat per Irene Lucas i pel director adjunt d’Audiovisuals i Cinematografia de l’Institut Valencià de Cultura, Luis Gosálbez, amb l’assistència de la delegada territorial de l’Institut Valencià de Cultura a Castelló, Nuria Felip.
Així mateix, la presentació arribarà també a l’espai Vicent Andrés Estellés de la Fira del Llibre de València el dimecres 30 d’abril, a les 18.15 hores, amb Irene Lucas i el director general de l’Institut Valencià de Cultura, Álvaro López-Jamar.
López-Jamar ha assenyalat que amb la reedició d´aquest llibre «tant l´IVC com la Mostra de València volen recordar una figura molt destacada de la cultura valenciana durant les primeres dècades del segle XX, que va ser també una de les grans pioneres del cinema espanyol».
«Per desgràcia, Helena Cortesina ha estat en l’oblit durant molts anys, malgrat ser la primera dona a dirigir i produir un llargmetratge a Espanya i una artista polifacètica, vitalista i incansable, que des de molt jove va triomfar al teatre, la dansa i el cinema», ha afegit.
La nova edició inclou un llibret amb material promocional del llargmetratge Flor d’Espanya, la pel·lícula que va dirigir i va produir Cortesina el 1921. El llibret va ser trobat recentment per l’Arxiu Fílmic de la Filmoteca Valenciana.
Amb portada del cèlebre cartellista valencià Luis Dubón, el llibret va ser imprès per l’empresa Sacadura Ltd, que va comprar els drets de distribució de la pel·lícula per a la regió de Llevant.
El llibret inclou un tractament detallat de l’argument, amb menció de noms de personatges i referències a intrigues i trames de la història que es desconeixien fins ara. També es reprodueixen una conversa dels protagonistes amb quatre línies de diàlegs dels cartrons, ja que la pel·lícula era muda, i diverses imatges inèdites del film.
Així mateix, en aquest fulletó promocional figuren un fragment d’un article de premsa del Mercantil Valencià i una entrevista amb José María Granada, guionista de la pel·lícula.
Sobre ‘Flor d’Espanya’, Irene de Lucas ha recordat que «les actrius productores no sempre dirigien, però ella s’atreveix a fer-ho ia més protagonitza el film. En la nostra investigació hem descobert que la pel·lícula es va estrenar primer a Cuba el 1922 ia Puerto Rico el 1923. Després va estar en cartell sis anys: el circuit teatral com a actriu gràcies al reconeixement que li va donar aquesta cinta”.
Una biografia apassionant
Elena Cortés Altabas, més coneguda com a Helena Cortesina (València, 17 de juliol de 1903-Buenos Aires, 7 de març de 1984), va ser ballarina, actriu de cinema i teatre, empresària teatral i una de les primeres directores i productores de cinema espanyoles. Dona molt avançada per a la seva època, també va ser model de Sorolla i amiga de Federico García Lorca i d’altres autors de la generació del 27.
Va debutar a la dansa amb només tretze anys, va protagonitzar el seu primer film i va crear la seva pròpia productora de cinema amb 17. A la primavera de 1921 va produir, va dirigir i va protagonitzar la seva primera i única pel·lícula com a cineasta, ‘Flor de España’, amb divuit anys acabats de fer.
Professional ambiciosa, audaç i resolutiva, Cortesina va ser una artista completa que va agafar les regnes de la seva carrera i va saber imposar la seva personalitat i ambicions artístiques en un món predominantment masculí. Una dona alliberada i excepcionalment independent per a la seva època, de fermes conviccions republicanes sobre els drets de les dones, la llibertat i la igualtat.
Sobre la figura de la cineasta valenciana, Irene de Lucas ha assenyalat que Cortesina «és una persona especialment moderna per a l’època. Per exemple, mai no es va casar malgrat tenir fills, a més de ser una artista completa: ballarina primer, després actriu de cinema, directora i productora».
«Per si no n’hi hagués prou, crea dues empreses teatrals. El més sorprenent és aquesta audàcia i la seva capacitat de reinventar-se en un context molt complicat. Durant la Guerra Civil mor la seva primera filla, marxa a l’exili embarassada i aconsegueix, malgrat tot, que la seva carrera no deixi de créixer», ha prosseguit.
Sobre l’autora
Irene de Lucas Ramón és llicenciada en Comunicació Audiovisual i doctora per la Universitat de València. Directora i guionista de cinema, ha estat premiada a festivals nacionals i internacionals pels seus curtmetratges ‘Le Jeu de Dames’ (2008) i ‘La Marelle’ (2012).
Ha participat a l’organització de diversos festivals de cinema i n’ha cobert l’edició d’altres per a diferents publicacions.
És autora de nombrosos articles d’anàlisi cinematogràfica en revistes especialitzades i col·labora regularment als monogràfics de les revistes Shangrila i Solaris. Entre els seus llibres figuren Els Oblidats. La violència dels exclosos’ (2008) i ‘Alice Guy a l’origen del cinema’ (2011).
Informació i Foto: Generalitat Valenciana