L’IVC anuncia la concessió a Cecilia Bartolomé del premi especial de l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual a la trajectòria
L’Institut Valencià de Cultura ha anunciat que el premi de l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual a la trajectòria és per a la realitzadora alacantina Cecilia Bartolomé.
La Junta Directiva provisional de l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual ha decidit en la seva sessió del 29 d’octubre de 2018 concedir per primera vegada el premi especial de l’Acadèmia a la trajectòria i atorgar-lo a la cineasta Cecilia Bartolomé.
El lliurament d’aquest guardó tindrà lloc a la cerimònia dels Premis Valencians de l’Audiovisual, convocats per l’IVC, que se celebraran al teatre Principal d’Alacant el dia 16 de novembre, amb la col·laboració d’À Punt i Egeda.
Aquest premi es concedeix a Cecilia Bartolomé pel seu caràcter de pionera com dona directora cinematogràfica, el seu compromís testimonial iniciat als anys seixanta i les seves contínues aportacions de valor creatiu al llarg de la seva dilatada trajectòria.
Amb aquesta distinció, l’Acadèmia pretén destacar les qualitats d’aquells i aquelles professionals amb una tasca al voltant del audiovisual que suposi una contribució al progrés del medi i de la societat i un testimoni de la seva vinculació a la professió.
Cecilia Bartolomé
Directora, guionista i productora de cinema i audiovisuals, Cecilia Bartolomé va néixer a Alacant el 1943, però va passar la seva infància i adolescència a Guinea Equatorial. Va abandonar els seus estudis de Ciències Econòmiques per formar-se en l’Escola Oficial de Cinema a Madrid, on es va diplomar en 1969 amb ‘Margarita i el llop’, de manera que va esdevenir una de les primeres dones diplomades en l’Escola de Cinema en els anys seixanta.
Fins a l’arribada de la democràcia, Cecilia figura a les llistes negres del Ministeri de Cultura, el que impossibilita la seva incorporació al cinema professional i de llargmetratge i fa que hagin de dedicar-se a altres treballs audiovisuals que figuren sense la seva signatura, com la publicitat i els documentals industrials.
El 1976 s’inicia per fi la seva carrera professional pública amb la realització d’un migmetratge sobre el món del cinema vist des de dins, seguint el procés de rodatge de la superproducció ‘El gos’.
El 1978 escriu i dirigeix el seu primer llargmetratge de ficció, ‘Anem-nos, Bàrbara’, presentat al Festival de Sant Sebastià, que es considera la primera pel·lícula feminista del cinema espanyol. La pel·lícula explica en to de comèdia la història d’una dona de quaranta anys que abandona al seu marit i realitza un viatge iniciàtic a la recerca de la seva pròpia identitat.
Bartolomé dirigeix, escriu i produeix altres tres pel·lícules amb el denominador comú de la seva preocupació per l’amnèsia històrica. ‘No se us pot deixar sols’ i ‘Lligat i ben lligat’ (1979-1981) són dos documentals correalizados amb el seu germà José J. Bartolomé sobre la transició espanyola. També dirigeix ’Lluny d’Àfrica’ (1996), un film de ficció sobre els últims anys de la colonització espanyola a Guinea Equatorial.
Entre altres activitats, Cecilia ha alternat la realització de diversos curts i migmetratges (de ficció i documentals), amb l’escriptura de guions i el treball en televisió com en la sèrie de TVE ‘Cuéntame’.
Actualment, al costat d’activitats docents i conferències, adapta un dels seus guions per al teatre i treballa en un projecte televisiu que, en to humorístic, analitza la marxa de la humanitat des del punt de vista de la femella de l’espècie. Al costat d’altres cineastes ha participat en la creació de CIMA (Associació de dones cineastes i de l’audiovisual), que engloba dones de diferents sectors amb càrrecs creatius o de responsabilitat.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana