L’IVAM ret homenatge a Soledad Sevilla amb una mostra que repassa la seva evolució artística des dels anys 60 fins a l’actualitat

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ret homenatge a l’artista Soledad Sevilla amb una exposició que proposa un recorregut per tota la seva trajectòria, des dels seus començaments a finals dels anys 60 al Centre de Càlcul de la Universitat de Madrid fins a la seva obra més recent, com la sèrie en què homenatja Eusebio Sempere, referent i amic.

“Els artistes escrivim novel·les on el primer capítol et porta a l’últim, com aquesta exposició que comença a finals dels 60 i abasta fins al 2023. Crec que he evolucionat amb coherència”. Així ho ha expressat la creadora durant la presentació de l’exposició ‘Ritmes, trames, variables’, comissariada per Isabel Tejeda, que s’inaugura a l’IVAM el 9 d’abril.

Durant la presentació la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, ha destacat que es tracta d´una «gran exposició que compta amb un discurs proper i comprensible on es veu la trajectòria d´una de les nostres grans artistes valencianes». En aquest sentit, ha afirmat que és “una exposició que marcarà una fita a l’IVAM”.

Per la seva banda, la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, ha subratllat que es tracta d’“un reconeixement merescut a la carrera d’una artista que, igual que altres artistes espanyoles de la seva generació, s’ha de ressituar al lloc central del relat que la historiografia del segle XX la va apartar”.

Col·laboració amb el Reina Sofia

Organitzada pel Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (MNCARS), en col·laboració amb l’IVAM, la mostra va tenir una primera versió al museu madrileny on es va exposar fins al 10 de març del 2025.

Manuel Segade, director de la pinacoteca madrilenya present també a l’acte celebrat a l’IVAM, ha incidit en “la importància de restaurar artistes com Soledad Sevilla al lloc que es mereixen en la història de l’art”. Així mateix, ha celebrat “l’organització de projectes conjunts entre els museus nacionals” i ha manifestat la seva confiança que “es donin més”.

En aquest punt, Blanca de la Torre ha matisat que l’exposició a l’IVAM «coincideix en el discurs, però es diferencia amb la del Museu Reina Sofia a les obres exposades, ja que s’ha incidit a mostrar aquelles que es troben en col·leccions valencianes».

Així mateix, la comissària Isabel Tejeda ha comentat la dificultat de seleccionar les peces que componen la mostra. «Soledad em va obrir el seu estudi de bat a bat, cada dia trobava una meravella. És el treball de 60 anys d’una artista fonamental que realitza una interessant anàlisi de l’espai i incorpora, juntament amb aquesta geometria dels primers anys 60 i 70, la idea de la recerca de la bellesa i de l’emoció, uns valors que en aquella època no estaven de moda».

L’art de Soledad Sevilla a sis sales de l’IVAM

L’exposició reuneix més d’un centenar d’obres i ocupa 6 sales de l’IVAM (la galeria 5 i la sala de la biblioteca per a la documentació de les instal·lacions), seguint un recorregut cronològic i circular des de les primeres obres geomètriques de finals dels 60 fins a les darreres obres. La comissària ha dissenyat un trajecte circular per reforçar la idea de Soledad Sevilla que “els artistes ens passem la vida pintant el mateix quadre”, ha assenyalat.

S’hi inclouen peces procedents de col·leccions privades i d’institucions públiques com el mateix IVAM, el Centre Andalús d’Art Contemporani, Patrimoni Nacional, Fundació Juan March, Fundació La Caixa o el Museu Reina Sofia.

La mostra parteix dels primers anys de Sevilla a València i de la seva formació al Centre de Càlcul de la Universitat de Madrid on recull les influències de Jordi Teixidor, Yturralde, Elena Asins o Eusebio Sempere. Aquesta primera sala se centra en el desenvolupament de l’abstracció geomètrica dels seus primers treballs, peces en què fa ús del metacrilat transparent i de color.

Després avança fins a la seva etapa a Boston a través d’algunes de les seves sèries més emblemàtiques, com “Las Meninas” (1982) o “Alhambras” (1984-86), així com obres noves i documents fotogràfics i audiovisuals “que ajuden a contextualitzar”.

També es mostra una instal·lació creada específicament per a aquesta exposició a l’IVAM, al buit de l’escala del vestíbul, que porta per títol ‘On era la línia’, en què recrea una trama translúcida on juga amb la llum que entra pel finestral i l’arquitectura de la sala.

Soledad Sevilla (València, 1944) ha cultivat un estil únic al llarg dels seus 60 anys de carrera, caracteritzat per la puresa de la línia i el color, així com per la creació de formes a partir de mòduls geomètrics. La comissària ha explicat que el títol de l’exposició procedeix d’unes anotacions al quadern amb què l’artista va guanyar una beca per estudiar a Boston. «Elements com la trama, la línia, els ritmes i les variacions són constants en totes les etapes», ha indicat Isabel Tejeda.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana