L’IVAM ret homenatge a l’artista Manolo Gil i proposa una relectura d’Ignacio Pinazo
L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) inaugura per partida doble l’exposició Manolo Gil. Àlbum’, coincidint amb el centenari del naixement de l’artista valencià, i una relectura d’Ignacio Pinazo a càrrec de Societat Doctor Alonso el dijous 20 de febrer.
Durant la presentació, la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, ha felicitat l’IVAM pel seu 36è aniversari així com “per la presentació d’aquestes dues interessants exposicions, especialment la de Manolo Gil, molt demanada pel públic, un artista reconegut que no podia faltar en aquesta celebració”.
Per la seva banda, la directora adjunta de l’IVAM, Sonia Martínez, ha destacat que “el llegat i la transcendència artística de Manolo Gil (València 1925-1957) continua sent insuficientment conegut”. L’IVAM ret així homenatge a un artista “culte i viatjat, amic de grans artistes com Manolo Millares o crítics com Vicente Aguilera Cerní, la prematura mort dels quals als trenta-dos anys va venir a truncar un prometedor futur com a renovador de l’art espanyol”.
L’exposició, comissariada per Joan Ramón Escrivà, inclou 40 obres del creador valencià entre pintures, objectes i gravats, juntament amb 65 làmines inèdites de l’àlbum confeccionat per la vídua i també artista Jacinta Gil.
Segons el comissari, la mostra s’estructura com una línia del temps concebuda a partir dels materials extrets de l’àlbum i mostrats en diàleg amb una selecció de pintures procedents de la col·lecció de l’IVAM i representatives de totes les etapes de la carrera de Manolo Gil.
La mostra inicia el seu recorregut parant atenció als primers passos de l’artista (1945-1950) a la seva època de formació a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, on ja va destacar el seu esperit inconformista que el va impulsar a promoure la creació del Grup Z (1947-1950) a València, un dels primers col·lectius d’art d’avantguarda creats a l’Espanya.
La segona part de l’exposició (1951-1953) incideix a les dues beques formatives que el van portar a viatjar a Roma, París i Londres. A la tornada a València el 1952, gràcies a la complicitat del dissenyador José Martínez Peris, rebrà l’encàrrec de realitzar dos grans murals per a l’Ateneu Mercantil (L’agricultura i La pesca), i un conjunt decoratiu per a la taverna Casa Pedro.
S’inicia així una llarga col·laboració entre el pintor i el decorador amb encàrrecs per a bars, hotels i locals d’oci on tots dos aplicaran les seves investigacions plàstiques més arriscades.
L’exposició continua amb els seus monstres plàstics, una iconografia mitològica ancorada en arquetips que neix el 1954, caracteritzada per formes entrellaçades, deformades i l’ús de colors àcids.
La mostra finalitza els anys 1955-1957 quan Manolo Gil entra en contacte amb Jorge Oteiza. Fruit de la trobada neix una important relació epistolar de caire teòric entre els dos artistes i un interès creixent de Gil per endinsar-se en el món de l’abstracció.
El 1956 va promoure, juntament amb el crític d’art Vicente Aguilera Cerni, la creació del Grup Parpalló a València. El 1957, l’artista va posar en marxa el seu Laboratori de formes, una ambiciosa investigació purament abstracta a través d’una àmplia sèrie de reflexions teòriques, pintures i collages que va quedar interrompuda per la seva mort prematura el 31 d’agost d’aquell any.
Donació Manolo Gil
Sonia Martínez ha destacat també que entre el 1992 i el 1995, l’IVAM va incorporar a la seva col·lecció “un nodrit fons de més de tres-centes obres de Manolo Gil entre pintures, dibuixos, gravats i objectes escultòrics”. Aquest important grup d’obres, majoritàriament donat al museu per Jacinta Gil, és representatiu de totes les etapes del creador, i converteixen l’IVAM «al centre de referència per a l’estudi de l’obra de l’artista valencià».
Al costat d’aquestes obres, la Biblioteca i Centre de Documentació del museu també va ser obsequiada amb la donació d’un àlbum -el germen d’aquesta exposició- de més de dues-centes pàgines confeccionat per Jacinta Gil, que documenta minuciosament tota la trajectòria artística de Manolo Gil.
L’àlbum reuneix una selecció de dibuixos inèdits que es mostren per primera vegada en aquesta exposició, juntament amb petits catàlegs, escrits i documents del període comprès entre el 1947 i el 1971.
Retrats (o si jo fos). Societat Doctor Alonso
L’IVAM proposa per a l’any 2025 posar en diàleg l’exposició ‘Pinazo: identitats’ amb tres artistes contemporanis. Cadascú d’aquests creadors intervindrà en una de les seccions que conformen l’exposició: ‘identitats’, ‘anonimats’ i ‘absències’.
La primera intervenció va a càrrec de Societat Doctor Alonso, la companyia formada per Tomás Aragay i Sofía Asencio, i se centra en la secció ‘identitats’ per revisar el Pinazo més retratista. Durant la presentació, en què han participat Sofia Asencio i Joan Forner, han explicat que Retratos (o si jo fos) és el títol del projecte que presenten el qual indaga en la idea d’identitats múltiples a través del cos d’una mateixa persona, la pròpia ballarina Sofia Asencio.
L’artista visual, fotògrafa i investigadora Sofía Alemán serà l’encarregada del segon diàleg amb les obres de Pinazo a la secció anonimats. Mentre que la tercera i última part de la mostra, dedicada a les absències, serà intervinguda amb una proposta del valencià Manuel Bellver.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana