L’IVAM reflexiona a ‘Un continu comú indefinidament llis’ sobre la contemporaneïtat a través de 135 obres de la col·lecció del museu

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) presenta l’exposició ‘Un continu comú indefinidament llis’ que indaga en els significats del que és contemporani a través de més d’un centenar d’obres dels fons del museu d’autors com Claude Cahun, Grete Stern , Julio González, Marcel Proust, Sanja Iveković, Dan Graham, Sigmar Polke, André Derain, Barbara Ess, Jacques Lipchitz o Gerhard Richter.

La directora general de Patrimoni Cultural, Pilar Tébar, ha participat a la presentació d’aquesta mostra acompanyada per la directora adjunta de l’IVAM, Sonia Martínez; i la comissària de la mostra, Diana Guijarro.

Tébar ha destacat que l’exposició està emmarcada en les activitats impulsades aquest any amb motiu del Dia Mundial dels Museus, una mostra que “compleix perfectament el lema d’aquest any, ‘Museus per a l’educació i la investigació’, ja que conté una relectura i una important investigació”.

Per la seva banda, la directora adjunta de l’IVAM, Sonia Martínez ha apuntat: “Després de la pregunta què és el que és popular?, la qüestió llançada a la col·lecció de l’IVAM seria: què és el contemporani? on és?”. En aquest sentit, l’exposició “ens proposa endinsar-nos a la col·lecció de l’IVAM i contemplar les obres com uns “cossos de preguntes” que ens interroguen sobre aspectes socials, polítics i culturals del nostre present”, ha destacat.

Alhora, ha recordat que aquesta mostra impulsa una nova investigació, revisió i difusió dels fons de l’IVAM. «Respon a l’interès del museu per presentar exposicions fruit d’un treball de recerca i que, en aquest 35è aniversari, mostren la importància i la potència dels nostres fons i, sobretot, ofereixen noves mirades i perspectives crítiques i inclusives».

Per part seva, la comissària de la mostra, Diana Guijarro, ha assenyalat que l’exposició “s’interessa principalment en dos aspectes: els buits i les absències que podem trobar en una col·lecció que ajuden a construir un relat alternatiu, i com desmuntar una narrativa lineal adscrita als discursos expositius, que va unida sempre al principi i al final”.

Recorregut de la mostra

Després del seu pas per l’IVAM Alcoi, ‘Un continu comú indefinidament llis’ arriba ara al Centre Julio González, on romandrà fins al 20 d’octubre. S’hi reuneixen pintures, fotografies, escultures, vídeos i instal·lacions. En total, són 135 obres de la col·lecció de l’IVAM, a més de tres peces procedents del Museu d’Art Contemporani de Castella i Lleó (MUSAC) i una de la col·lecció de la Fundació La Caixa.

Dividida en cinc seccions, el preàmbul de l’exposició és ‘Rock my religion’ de Dan Graham, “una peça clau” construïda com un complex collage de textos, metratge filmat i performance, que es mostra envoltada d’una escenografia teatral, a tall de avantsala de l’exposició.

Després de la introducció, la mostra reflexiona sobre la naturalesa de la institució museística al primer apartat titulat ‘Quan alguna cosa falta, quan alguna cosa no hi és’. «Els museus han hagut de reinventar-se i connectar amb els seus contextos», ha detallat la comissària sobre aquest apartat, que indaga en el paper que tenen actualment. En aquesta sala, després d?una teatral cortina vermella, el visitant descobreix una escultura d?un cavaller medieval de l?artista Olaf Breuning en diàleg amb obres d?André Masson o John Heartfield.

L’exposició continua endinsant-se en el tipus de model d’artista i els corrents artístics al llarg de la història, sobretot analitzant el concepte d’identitat i de geni. L’espai està presidit per una gran taula que funciona com un ‘site specific’ que evoca “la idea de magatzem de museu, aquesta zona de trànsit on les obres estan en una mena de vigília”, ha ressaltat Guijarro.

Aquesta taula integra textos expositius, llibres d’artista i peces escultòriques traçant connexions més o menys visibles entre les escultures de Julio González que conviuen amb els caps d’André Derain i les figures de John Davies, o un bust de Markus Lüpertz que connecta amb les peces de Jacques Lipchitz i Pablo Picasso, entre d’altres.

A la secció ‘Un lloc significa definir un camp’ la mostra s’acosta als moviments artístics anticipatoris. “Aquí es mostra un casc corinti del segle XV enfrontat al vídeo “Lip Sync” de Bruce Nauman”, va resumir Diana Guijarro.

L’última sala, com a epíleg, reuneix peces d’artistes com George Baselitz, Käte Steinitz o Gerhard Richter al voltant d’un tòtem de l’artista Marc Bijl compost per 22 altaveus que desgranen discursos de diferents polítics del segle XX, des de Fidel Castro a Reagan , passant per Bin Laden, Malcom X o el propi Hitler.

D’aquesta manera, aspectes com el paper dels museus al llarg de la història, l’establiment de les categories estètiques i la figura de l’artista, i els moviments que van anticipar canvis en la nostra manera de percebre l’art ens faran comprendre que la pregunta a realitzar ja no és què és el coment temporani, sinó que allò interessant serà descobrir quan ho és”, ha subratllat Diana Guijarro.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana