L’IVAM presenta l’exposició permanent de la col·lecció amb més de 500 obres que recorren més d’un segle d’art
L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha presentat l’exposició permanent ‘La Col·lecció de l’IVAM fins avui’, amb més de 500 obres fonamentals que configuren una lectura historiogràfica dels principals corrents artístics dels segles XX i XXI. «Un esdeveniment molt important», segons ha declarat la secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, durant la presentació.
L’IVAM porta més d’un any bolcat en el projecte que acaba de veure la llum, fruit d’un treball intens de tot l’equip curatorial. Un singular relat, comissariat per Blanca de la Torre, Marta Arroyo, Ramon Escrivà, Maria Jesús Folch, Yolanda Franco, Teresa Millet, Sandra Moros i Josep Salvador, que comença a les avantguardes de principis del segle XX i arriba fins a l’actualitat amb més de 500 obres de 266 artistes.
«La col·lecció de l’IVAM torna a presentar-se de forma permanent després de més de vint anys el que suposa tornar a la ciutadania la possibilitat de trobar-se amb un dels patrimonis artístics més importants de la Comunitat Valenciana», ha assenyalat Marta Alonso en la presentació en què ha destacat la «singularitat i excel·lència» de la col·lecció de l’IVAM.
Al costat de grans pintures i escultures apareixen llibres, dibuixos, fotomuntatges, publicacions, obra gràfica o maquetes que permeten atendre allò que durant molt de temps “va ser considerat secundari”, segons Blanca de la Torre. El visitant troba obres emblemàtiques de Sonia Delaunay, una escultura mòbil d’Alexander Calder i les pintures d’equip crònica convivint amb els paisatges matèrics de Jean Dubuffet, fotografies de Cindy Sherman o amb peces de l’avantguarda soviètica del museu.
La nova exposició, que ocupa 1.500 m² dividits en deu sales, mostra les obres posant el visitant al centre de l’experiència museística gràcies a un recorregut més accessible i dinàmic. «Hi ha un itinerari principal de caràcter cronològic que s’entrellaça de forma simultània amb quatre recorreguts temàtics paral·lels que giren al voltant del color, les ecologies, els feminismes i els conflictes», ha explicat Blanca de la Torre.
“Busquem trencar amb la narració lineal tradicional per propiciar relats múltiples, generar creus crítiques i obrir espais de diàleg entre la Història i les microhistòries”, va matisar de la Torre. Com a imatge d‟aquesta presentació de la col·lecció l‟IVAM ha recuperat el logotip dissenyat per Andreu Alfaro incorporant els colors associats als diferents itineraris de l‟exposició.
En aquest treball també ha estat clau el disseny museogràfic realitzat per l’estudi Smart & Green Design, experts en museografia sostenible i auditoria mediambiental, que han apostat per la tendència internacional de mostrar les zones invisibles dels museus, tal com va fer Victoria&Albert de Londres o Boijmans Van Beuningen de Rotterdam. Per això, la museografia triada incorpora “estructures creades a partir dels tradicionals ‘peines’ on es guarden les obres al magatzem, un sistema modular que es podrà mutar i reutilitzar”, ha afegit la directora del museu.
Dels 266 artistes exposats, el 35% són espanyols, entre els quals hi ha molts dels Premis Nacionals d’Arts Visuals i de Fotografia i Premis Velázquez. «I estan representats 39 artistes valencians i valencianes, cosa que mostra que l’IVAM és un museu de vocació internacional i una casa per a la cultura valenciana», ha subratllat la secretària autonòmica.
Recorregut cronològic per la història de l’art
Una obra de Lothar Baumgarten, present també a l’exposició, banya la vidriera d’entrada a l’IVAM donant la benvinguda al visitant. Al vestíbul de la segona planta una vitrina recorre la història del naixement de la col·lecció de l’IVAM, un projecte que va començar a gestar-se el 1984 i es va inaugurar el 1989 amb dues seus: el Centre Julio González, com a edifici principal, i el Centre del Carme, destinat a propostes més contemporànies i instal·lacions. «L’IVAM va ser el primer museu d’art modern i contemporani creat a Espanya en el marc de l’Estat de les autonomies», va recordar Blanca de la Torre.
La primera sala de l’exposició s’endinsa a les avantguardes històriques sorgides entre 1905 i 1930 –futurisme, cubisme, dadaisme, surrealisme o constructivisme–, moviments que van revolucionar el llenguatge artístic mitjançant el collage, l’abstracció o el fotomuntatge. En aquest context, la figura de Julio González ocupa un lloc central per la renovació de l’escultura moderna i per la relació amb creadors com Pablo Picasso o Constantin Brancusi.
La segona sala aplega un dels fons d’art soviètic més importants d’Europa, amb una col·lecció destacada de cartells, disseny gràfic i fotomuntatges. L?espai estableix, a més, un diàleg amb les utopies de la Bauhaus i el moviment De Stijl, representat per artistes com Piet Mondrian o Theo van Doesburg, que van defensar la unió entre art, tecnologia i transformació social.
L’itinerari continua abordant la convulsa dècada del 1930 en què l’art es converteix en un instrument de compromís polític i propaganda, mentre París es consolida com a refugi d’artistes exiliats i escenari de debats entre abstracció, surrealisme i nous realismes.
A continuació, s’exploren les conseqüències de la Segona Guerra Mundial a través de l’Informalisme europeu i l’Expressionisme abstracte, corrents que van apostar per la gestualitat, la matèria i l’experimentació amb materials com sorra, serradures o pols de vidre.
La cinquena sala se centra a l’Informalisme espanyol i l’Art Normatiu, dues tendències sorgides en el context de l’obertura internacional del franquisme. Aquí també es mostra l’art geomètric i la importància que va exercir el Centor de Càlcul en figures com Soledad Sevilla i Yturralde. Inclou també un espai dedicat al fotògraf valencià Gabriel Cualladó ia autors com Henri Cartier-Bresson, Robert Frank, Miquel de Miquel o Joaquín Collado, que van renovar la fotografia documental i humanista.
La mostra avança amb el naixement de l’art pop, lligat a l’auge del consum de masses ia les transformacions socials de les dècades del 1950 i el 1960.
Les sales setena i vuitena recorren les dècades de 1960 i 1970, marcades pel Maig del 68, el feminisme o el moviment Black Power. El recorregut mostra el pas del minimalisme a l’art conceptual, la performance i l’art corporal, així com la consolidació del vídeo i la fotografia com a mitjans artístics autònoms i el desenvolupament de l’apropiacionisme com a crítica als estereotips ia les relacions de poder.
L’exposició també se centra a les dècades de 1980 i 1990, quan la instal·lació es consolida com un dels llenguatges fonamentals de l’art contemporani i sorgeixen noves reflexions al voltant de la identitat, la memòria, el cos i la globalització.
Finalment, la darrera sala reuneix obres realitzades a partir de l’any 2000 i planteja qüestions essencials del nostre present: la crisi ecosocial, els conflictes contemporanis, les identitats, els feminismes i les noves formes de representació, obrint el recorregut cap als interrogants i els desafiaments del futur.
L’exposició transcendeix els límits de les sales expositives i s’expandeix per diferents espais del museu, on el visitant trobarà obres de Natividad Navalón i Tom Otterness distribuïdes pels vestíbuls i tres escultures de Miquel Navarro situades a l’esplanada, perllongant l’experiència de la mostra més enllà de la visita convencional.
Quatre recorreguts temàtics
Al costat de l’itinerari principal de caràcter cronològic, es proposen quatre recorreguts temàtics paral·lels que giren al voltant del color, les ecologies, els feminismes i els conflictes.
El primer analitza el conflicte com una constant de la història contemporània i mostra com l’art ha servit per denunciar la violència, construir memòria i qüestionar els relats oficials. Inclou obres que van des de l’exaltació bèl·lica del futurisme, representada per la Guerrapittura (1915), de Carlo Carrà, fins a la crítica política dels fotomuntatges de John Heartfield o la propaganda de la Guerra Civil espanyola amb peces de Pere Català Pic i de Josep Renau.
L’eix ‘Ecologies’ reflexiona sobre la relació entre ésser humà i naturalesa i sobre les conseqüències de l’explotació del territori i la crisi ambiental mitjançant obres de Gerhard Richter, Gilles Aillaud, Hamish Fulton o José Saborit. La consciència ecològica es fa visible també a les peces de Robert Rauschenberg i al land art de Robert Smithson.
El recorregut sobre ‘Cromatismes’ explora el color com a element autònom capaç de generar emocions, estructures visuals i experiències perceptives. Comença amb obres de les avantguardes de Maria Blanchard i Hans Richter, i continua amb les investigacions cromàtiques de Robert i Sonia Delaunay, František Kupka o Bart van der Leck. També aborda l’ús matèric del color a l’Informalisme, amb obres de Manolo Millares i les investigacions òptiques i cinètiques d’Eusebio Sempere.
L’itinerari Identitats recorre la col·lecció de l’IVAM des d’una perspectiva de gènere per analitzar com diferents moviments, del surrealisme i el constructivisme a l’art pop i les pràctiques feministes i queer han qüestionat les nocions d’identitat i representació. A través d’obres d’artistes com Claude Cahun, Grete Stern, Lee Krasner, Cindy Sherman, Sanja Iveković, Pepe Espaliú o Zanele Muholi, el recorregut aborda la construcció social del gènere, les relacions de poder i les identitats no normatives, entenent l’art com a espai de crítica i transformació.
Informació i Foto Generalitat Valenciana