L’IVAM presenta l’exposició de Melanie Smith sobre l’extinció, la representació i les relacions entre espècies

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha presentat aquest dimecres l’exposició ‘Només una cosa era estranya, seguir pensant com abans’, un projecte de l’artista mexicana-britànica Melanie Smith (Regne Unit, 1965) que reuneix prop de quaranta obres procedents de les dues produccions més recents, ‘Axo 2025.

La mostra parteix de dues espècies en perill d’extinció, l’ajolot mexicà i el cargol porpra, per reflexionar sobre l’extinció, la permanència de les imatges i les formes de relació entre les persones i el món natural.

La secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, ha assenyalat que l’exposició constitueix “una oportunitat per continuar consolidant la vocació internacional de l’IVAM i per demostrar que des de València podem participar activament a les converses que travessen la creació contemporània a escala global”.

Per part seva, la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, ha explicat que la mostra planteja “qüestions molt més àmplies sobre com mirem, com construïm imatges d’allò que considerem diferent i des de quina posició ens relacionem amb altres éssers”.

El recorregut expositiu s’articula al voltant d’un dispositiu central que divideix l’espai en dos àmbits diferenciats i una pantalla on es projecten vídeos de manera continuada, establint connexions entre tots dos projectes.

Dues espècies, dos relats

El primer projecte s’aproxima a l’ajolot, un amfibi endèmic de la Vall de Mèxic que actualment es troba en una situació crítica al seu hàbitat natural. La seva imatge, però, ha esdevingut un símbol omnipresent de Ciutat de Mèxic i apareix reproduïda en bitllets, aplicacions, productes comercials i campanyes institucionals. «Sempre em va semblar una criatura d’una bellesa estranya que avui curiosament circula a l’imaginari infantil convertida en icona i mercaderia afectiva. La seva pell permeable, extraordinàriament sensible a pesticides i contaminació, funciona com un bioindicador», ha detallat Blanca de la Torre.

La comissària de l’exposició, Helena Chávez Mac Gregor, ha subratllat la paradoxa que envolta l’ajolot: “Gairebé desapareix dels hàbitats naturals, però pot viure en tancs d’aigua aïllat com a mascota, sense desaparèixer”. A partir d‟aquesta situació, la mostra planteja interrogants sobre el concepte de supervivència i els límits entre conservació i extinció.

El segon nucli expositiu parteix del cargol porpra o tixinda, un mol·lusc que produeix una secreció que, en entrar en contacte amb la llum solar, canvia fins a adquirir un intens to porpra. Actualment només habita a les costes d’Oaxaca a Mèxic. «El color extret d’aquest animal era un símbol d’estatus i noblesa. Tant els fenicis com els romans van establir a les costes del Mediterrani espanyol centres de producció on abundaven aquests cargols, fet que va convertir aquella indústria en una de les primeres formes d’extractivisme marí conegudes», ha explicat la directora de l’IVAM.

Entre la història, la ficció i l’especulació

Melanie Smith desenvolupa aquestes qüestions mitjançant pintures, dibuixos, escultures de colors i vídeos que construeixen un teixit en què conviuen història i ficció, memòria i especulació, passat, present i futur. Smith ha explicat que el títol de l’exposició consisteix en una provocació que convida a “pensar a les nostres vides al voltant d’aquests animals, en comptes de pensar des d’allò humà”.

L’exposició evita qualsevol lectura unívoca i proposa al visitant una experiència que requereix una mirada atenta. «La meva feina sempre està construïda en capes o estrats. És una obra que crea tensions, la meva feina és molt circular, com en forma d’espiral», ha afirmat la creadora.

En un moment en què gran part dels discursos sobre la crisi ecològica estan dominats per imatges de catàstrofe, aquesta exposició “no nega la gravetat de la situació, però no s’hi instal·la”.

La directora de l’IVAM ha recordat que l’exposició dialoga amb la idea del Museu Amfibi que articula el projecte museogràfic. «Un museu capaç de moure’s entre diferents contextos, d’habitar espais intermedis i de relacionar allò que tradicionalment hem entès com a separat», ha subratllat.

Melanie Smith

Melanie Smith va néixer a Anglaterra el 1965 i viu i treballa entre Ciutat de Mèxic i Londres. Des dels anys noranta ha desenvolupat una part fonamental de la seva trajectòria a l’escena artística mexicana, establint un diàleg constant entre diferents contextos culturals. La seva obra, desplegada a través de pintura, vídeo, escultura, instal·lació i altres mitjans, ha abordat qüestions relacionades amb la industrialització, la urbanització, l’economia, l’abstracció, el colonialisme i, més recentment, la naturalesa i l’entropia.

El seu treball ha estat presentat a institucions com PS1 i MoMA de Nova York, Hammer Museum de Los Angeles, Tate Britain, Tate Liverpool i Tate Modern de Londres, Hamburger Bahnhof de Berlín, Museu Tamayo i MUAC de Ciutat de Mèxic, Museu Amparo de Puebla o The Modern de Fort Worth. El 2011 va representar Mèxic a la 54a Biennal de Venècia.
Galeria d’imatges

Informació i Foto: Generalitat Valenciana