L’IVAM presenta ‘Et dic cos’, una exposició sobre les relacions entre cos i territori
L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) inaugura aquest dijous l’exposició ‘Et llamo cos’, un projecte que reuneix 52 obres d’Irene Grau i Marco Giordano i que aborda les relacions entre cos, territori i paisatge.
La mostra, desenvolupada conjuntament per l’IVAM i la Fundació Sandretto Re Rebaudengo, forma part del cicle expositiu ‘Territoris en Trànsit: Solo Dúo’, una plataforma d’intercanvi que connecta artistes de diferents contextos institucionals i geogràfics: Marco Giordano, convidat per la Fundació Sandretto, i Irene Grau, vinculada a Irene Grau.
Durant l‟acte de presentació de l‟exposició, la directora de l‟IVAM, Blanca de la Torre, ha assenyalat que la proposta planteja una reflexió sobre les relacions d‟interdependència entre les persones, el territori i els materials que configuren l‟entorn. “Les obres de Grau i Giordano desplacen la idea del cos més enllà del que és humà per pensar també el paisatge, els minerals o els residus com a cossos que deixen empremtes i que transformen allò amb el que entren en contacte”.
La presidenta de la Fundació Sandretto Re Rebaudengo, Patrizia Sandretto Re Rebaudengo, ha indicat que “Et dic cos” permet visibilitzar el talent i les similituds entre creadors i, alhora, consolida la col·laboració cultural internacional. Després de la seva estada al Centre Julio González, la mostra s’exhibirà al Palazzo Re Rebaudengo de Garene, seu històrica de la Fundació Sandretto.
Paisatge, matèria i transformació
Comissariada per Alicia Ventura i Bernardo Follini, l’exposició aborda la relació i la tensió entre el cos i l’entorn, un horitzó ampli que abasta des de les espècies vegetals i minerals fins a les infraestructures que habiten els ecosistemes urbans. “Irene Grau i Marco Giordano convergeixen en una mateixa sensibilitat ecosocial i en una voluntat de qüestionar les formes extractives amb què històricament ens hem relacionat amb el territori”, ha explicat Blanca de la Torre.
‘Et dic cos’ combina obres preexistents de tots dos creadors juntament amb noves produccions realitzades específicament per als espais del museu, i inclou disciplines com la pintura, la fotografia i l’escultura.
La proposta d’Irene Grau examina els processos de transformació del paisatge derivats tant de fenòmens naturals com de l’activitat humana. Segons ha afirmat l´artista, els seus treballs investiguen «com els processos naturals i la intervenció humana, especialment a través d´indústries com l´extractivisme, alteren l´entorn natural».
Aquesta línia conceptual es materialitza en aquesta exposició “en una trilogia de projectes estretament interconnectats que situen el sòl i el subsòl al centre del discurs”. Les propostes ‘Brillo abrigo’, sobre la conservació de les pintures d’Altamira; ‘A hierro’, al voltant de les ferides que la mineria metàl·lica deixa a la muntanya; i ‘La setena part d’un mil·límetre’, que parteix de la primera fase de producció de la indústria ceràmica, comparteixen l’ús experimental de la matèria primera com a fil conductor per visibilitzar els processos de transformació geogràfica.
Per la seva banda, Marco Giordano presenta un conjunt de treballs articulats al voltant de la instal·lació escultòrica ‘Gridlocks’. «Són cossos en moviment, són com a màquines que funcionen gràcies a l’electricitat. Però d’on ve aquesta electricitat?», es pregunta l’artista. A partir d’aquestes preguntes va començar una investigació sobre les infraestructures energètiques globals, “perquè la manera com produïm l’energia és també la manera com ens relacionem amb la terra i el treball”.
Per a Blanca de la Torre, l’exposició convida a comprendre que tot paisatge conserva les marques dels qui l’habiten i que tota transformació del territori també implica una transformació dels cossos. «Res no existeix de manera aïllada. També les institucions som cossos i només seguim vius quan som capaços de compartir, de transformar-nos i de construir, juntament amb altres, nous horitzons», ha conclòs.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana