L’IVAM porta a València Nobosudru, la imatge de la dona mangbetu convertida en icona de l’Àfrica Negra
L’Institut València d’Art Modern (IVAM) ha presentat l’exposició ‘Nobosudru, l’esdevenir icona d’una dona mangbetu. De la imatge visual a la materialitat de la imatge’, que radiografia la imatge fotogràfica de Nobosudru, una dona mangbetu, presa a la dècada de 1920 al Congo i convertida en icona de l’Àfrica Negra.
L’exposició, que s’inaugura aquest dijous, 4 de juliol, a l’IVAM Centre Julio González, ha estat presentada per la directora adjunta de l’IVAM, Sonia Martínez, i pels comissaris de la mostra, Hasan G. López Sanz i Nicolás Sánchez Durá .
“Aquesta exposició seria una mena de cas d´estudi d´una imatge presa per George Specht i León Poirier a la part nord-oriental del Congo, un territori habitat pels mangbetu, fa avui al voltant d´un segle”, ha explicat Sonia Martínez. “La imatge de Nobosudru és una imatge produïda, manipulada i presa més tard com un signe ètnic de totes les dones mangbetu i com una icona de l´Àfrica colonial”, ha declarat la directora adjunta.
Specht i Poirier eren els responsables de les preses fotogràfiques i cinematogràfiques de la famosa travessia automobilística Citroën, coneguda com La Croisière Noire (1924-1925), un dels raids automobilístics més famosos de la dècada de 1920. Aquest raid en va recórrer aproximadament 28. nord a sud del continent africà. “El seu llegat inclou un total de 8.000 fotografies, 27.000 metres de pel·lícula i 15 àlbums de dibuixos”, ha explicat Sonia Martínez.
L’exposició, que s’exhibeix fins al 8 de desembre, aplega al voltant de 80 peces que mostren com la imatge de Nobosudru es va utilitzar en els contextos més diversos i en usos dispars. Des del positivat en paper en un àlbum de memòria i la difusió del documental cinematogràfic de l’expedició, passant per la seva reproducció en textos etnològics, segells, postals, la propaganda de productes de consum, com als anuncis de paquets de tabac, en arts decoratives amb escultors importants com François Bazin, moda, joies o bijuteria.
La directora adjunta de l’IVAM ha recordat que la imatge de Nobosudru “ha arribat fins a l’actualitat, a l’art contemporani oa productes audiovisuals de masses com podria ser la pel·lícula de Marvel, ‘Black Panther’, i el personatge de la gran mare, Shaka” .
Hassan G. López Sanz ha manifestat que “la imatge de Nobosudru amb el seu característic tocat, que només era un marcador d’estatus, va ser falsament presa com un signe ètnic de totes les dones mangbetu”. La seva imatge de perfil, on la posi revela un coll exageradament allargat disposat pel fotògraf per a la presa, estava influenciada per l’orientalisme i pel naturalisme ja que eren els inicis dels estudis etnològics. Aquesta imatge es va convertir en una icona de l´Àfrica Negra.
“Per entendre una imatge, no busquis el significat, busca l’ús”, ha sentenciat Nicolás Sánchez Durá. “Amb el seu ús en els diferents contextos la semàntica de la imatge varia, i aquesta és la raó per la qual una imatge d’estirp colonial com aquesta pot ser en altres contextos emprada per a fins totalment diferents”.
Per Sánchez Durá, el retrat de la dona mangbetu, que en origen va tenir un significat etnològic, com es pot veure a les primeres publicacions, va tenir també “un significat propagandístic del colonialisme a més de publicitari, un significat derivat de l’apropiació d’aquesta imatge per part de l’art contemporani; fins i tot usos que tenen a veure amb l’afirmació política anticolonial”.
La mateixa imatge té “una dimensió política implícita, que és la colonial, i una dimensió política explícita, que és anticolonial, i això depèn del context d’ús”, ha asseverat.
Així, la pluralitat d’usos va suposar tant la repetició de la imatge en diferents suports materials com la mutació formal i semàntica. “Que aquesta imatge colonial prossegueixi el seu viatge, quan abunda la crítica del colonialisme, potser s’expliqui per una actitud ambivalent que barreja en proporcions variables tant el rebuig d’aquell període com una certa malenconia”, ha aclarit Hasán López.
Les obres de la mostra procedeixen majoritàriament del Musée du Quai Branly de París, així com d’altres institucions i col·leccions privades, i s’exhibeixen juntament amb abundant documentació provinent de nombrosos arxius i museus.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana