L’IVAM mostra Ignacio Pinazo com a retratista d’espais i multituds
La directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), Nuria Enguita, i el comissari Vicente Pla, han presentat avui l’exposició Pinazo a l’espai públic. La mostra inclou una àmplia selecció de pintures i dibuixos de l’artista valencià, així com fotografies fetes per ell o del seu arxiu personal. Es completa amb pel·lícules i documentació que contextualitzen la manera de mirar l’espai on es despleguen les multituds.
“Pinazo pinta l’espai i el paisatge no com a objectes de contemplació sinó atenent les intencions humanes, i amb un dinamisme entre cinematogràfic i abstracte”, ha explicat la directora Nuria Enguita. “I ho fa a més amb una mirada que resulta, no ja moderna, sinó absolutament contemporània, amb una concepció del lloc com a procés, com a mitjà per a la interacció social entre els uns i els altres, entre l’espai i allò humà. Espai com a acció, temps i moviment”, afegeix Enguita.
L’exposició mostra l’aproximació de Pinazo a la València emmurallada, les epidèmies de còlera, l’enrenou d’una tarda de carnestoltes a l’Albereda, un berenar al costat del mar, l’enrenou del mercat, les alqueries o les processons. L’autor posa l’accent “en aquestes noves formes d’habitar els espais públics, en la transformació de l’acció de les multituds i en les relacions que s’estableixen amb el context urbà, social i cultural on es produeixen”, destaca Enguita.
El recorregut expositiu, dissenyat per Vicent Martínez a la sala de la Muralla, aplega un total de 357 obres: 70 pintures de l’artista, 200 dibuixos i més de 150 elements que contextualitzen el relat visual del visitant. Des dels primers treballs de Pinazo amb només vint anys fins a les seves últimes obres, posant-les en relació amb les noves formes de socialització i lleure a l’espai públic i amb els mitjans de comunicació de masses.
Per al comissari Vicente Pla, es tracta d’“un conjunt de gran coherència plàstica i poètica en què Pinazo va mostrar un interès gairebé etnològic cap als seus coetanis, aplicant molts dels seus recursos artístics més personals”. Amb la seva inquietud, el seu desig d’innovar i trencar costures, Pinazo se situa com un artista que va deixar enrere l’academicisme per endinsar-se als carrers i la vida quotidiana.
Obstruccions i traumes
La primera part de l’exposició, que porta per títol Obstrucciones y traumas, mostra les primeres representacions de Pinazo de l’espai públic com a proper i tangible, però també com un lloc insegur i fosc. L’exposició avança en un segon apartat on l’autor reflecteix les noves dinàmiques de socialització motivades per l’enderrocament de les muralles valencianes i l’expansió urbanística que va portar nous espais de relació, com ara l’Albereda.
El canvi en les formes de percepció i de representació dels col·lectius humans, observada a les seves produccions de les dècades de 1870 i 1880, es manifesta a través de la seva preferència per les multituds urbanes en moviment. Pinazo inaugura a la seva obra una poètica en què les situacions de conflicte o tensió política cedeixen davant el predomini de les imatges de masses i grups en harmonia.
Aquesta obsessió per inserir-se en les multituds va arribar a convertir-se en el motor de l’experimentació plàstica dels seus darrers anys, des que es va instal·lar a Godella amb la família per fugir d’una nova epidèmia de còlera el 1885. En aquesta etapa les escenes ubicades en espais rurals esdevenen un component fonamental de la seva obra.
Segons el comissari Vicente Pla cal portar Pinazo als debats culturals actuals per estudiar i analitzar com ens relacionem amb l’espai públic: “És un pintor que, a banda de les seves influències artístiques, té una gran sensibilitat i preocupació per viure i representar la gent, i estudia les formes de vida del seu temps”.
Les obres de l’exposició procedeixen de la Col·lecció de l’IVAM, així com d’altres institucions, museus i particulars que han cedit peces per a la mostra, molt especialment la Casa Museu Pinazo de Godella, el Museu del Prado, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu de Belles Arts de València, el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí, la Cartoteca de la Universitat de València, el Museu del Cinema de Girona o la Filmoteca Nacional, entre d’altres.
Pinàs a l’espai públic, obert al públic des del 2 de desembre, s’emmarca dins de les activitats que impulsa l’IVAM per investigar, revisar i difondre els treballs d’un artista arriscat, heterodox i singular. La directora del museu ha conclòs destacant que “Pinazo ha de ser considerat des d’una perspectiva diferent de l’hegemònica, aquella que rebutja el que és considerat local o tradicional i que declara centres culturals i perifèries en un fals universalisme de regust colonial”.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana