L’IVAM indaga en la generació de pioners que va trencar amb el sorollisme i va renovar l’art valencià als anys cinquanta

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha presentat l’exposició ‘Atreverse a más. València abans de l’art normatiu. 1947-1960’ que reuneix més de 200 obres de cinquanta artistes que van trencar amb l’academicisme vuitcentista i el sorollisme imperant, propiciant la renovació de l’art valencià dels anys cinquanta.

«L’exposició és fruit d’una investigació per part dels comissaris, Joan Ramón Escrivà i Nacho París, que durant dos anys han rastrejat els treballs d’artistes i col·lectius que van obrir una bretxa a la tradició academicista del moment», ha explicat la directora del museu, Blanca de la Torre, sobre la mostra que abasta un arc cronològic des de 1949.

«Aquest període ha estat tradicionalment considerat com a terra erma cultural, però la quantitat d’artistes representats i la varietat de llenguatges proposats desmenteixen aquesta idea», ha assegurat.

Per part seva, la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, ha destacat que la mostra inclou peces “inèdites” que havien estat ocultes i que els comissaris han descobert en el transcurs de la investigació, com l’important troballa a última hora del conjunt artístic del col·legi El Pilar. «És una exposició que té molt a aportar sobre aquest període», ha afegit.

La directora de l’IVAM ha apuntat també durant la presentació que el títol, ‘Atreverse a más’, “procedeix d’un dels escrits de Manolo Gil, l’obra dels quals i postulats teòrics articula en bona mesura l’exposició que pretén també ser un homenatge a la seva figura pel centenari del seu naixement el 2025”.

Manolo Gil va ser un dels impulsors del Grup Z, del qual també en van formar part Jacinta Gil, José Vento, Custodi Marco, Federico Montañana, Manuel Benet, Carmen Pérez Giner i Ricardo Zamorano.

‘Contrasorollisme’ i renovació artística

Durant la presentació, el comissari de la mostra Nacho París ha detallat que aquests artistes «eren estudiants que es van organitzar contra l’academicisme absurd d’orientació sorollista impartit des de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles», tal com es mostra a la primera sala de l’exposició que mostra el contrasorollisme de col·lectius com el Grup Z o el grup Los 7, Gómez García, Ricardo Hueso, Joan Llorens Riera i Josep Masià Sellés, als quals més endavant s’hi afegirien Joaquín Michavila, Ángeles Ballester i Eusebio Sempere.

Juntament amb el Grup Parpalló, «aquests col·lectius van ser protagonistes d’aquest procés de reconstrucció cultural i de la recuperació d’alguns dels postulats de l’avantguarda», ha destacat París.

Per part seua, el també comissari Ramon Escrivà ha relatat que l’intent de renovació de l’art valencià es va produir en el context d’un nou urbanisme que es traduiria en nombroses intervencions públiques. En aquesta línia, l’exposició aborda la importància de l’art sacre que, paradoxalment, va resultar ser una via de difusió de les noves formes d’expressió artística”.

Aquest fenomen de la renovació de les arts de l’Església va córrer en paral·lel a la construcció de noves parròquies, com la de Sant Francesc d’Assís a Oliva, la de Sant Nicolau de Bari al Grau de Gandia -que compta amb un mosaic ceràmic a l’Altar Major de l’escultor Nassio Bayarri-, o la de la Mare de Déu del Remei Esteve Edo.

Sobre aquesta església, Escrivà ha apuntat que es tracta d´“un extraordinari exemple de la simbiosi entre el treball d’un arquitecte compromès amb la renovació del llenguatge constructiu i un grup d’artistes vinculats al Grup Parpalló”.

L?exposició també mostra la irrupció de l?arquitectura hotelera amb l?aparició dels primers hotels, com el Recatí o el Bayrén. «Eren edificis racionalistes en què van tornar a intervenir els artistes de l’època propiciant el boom de l’arquitectura de l’oci», ha sentenciat Escrivà.

Un altre dels apartats de la mostra està dedicat a la importància que va tenir el muralisme per als artistes d’aquesta generació en obres arquitectòniques clau de la Comunitat Valenciana dels anys 50, com els murals de Manuel Baeza per als pavellons de bany de la platja del Postiguet a Alacant, els esbossos de Manolo Gil per a la Universitat Laboral de Tarragona o la intervenció de Jacinta.

Sobre l’intens debat de l’època entre abstracció i figuració, els comissaris conclouen que “va ser una separació profundament maniquea”. El debat també va afectar la jerarquia eclesiàstica que apostarà per impulsar a les arts de l’Església una figuració amable i estilitzada d’arrel metafísica davant d’obres abstractes o expressionistes que “transmetien un grau insuportable de violència”, segons paraules de Ramon Escrivà.

L’exposició conclou amb la irrupció del Grup Parpalló, un col·lectiu que va saber aglutinar entre les files pintors, escultors, crítics d’art, arquitectes i interioristes. «Va ser l’intent més important d’impuls a la modernització artística a la ciutat de València», ha resumit Nacho París.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana