L’IVAM explora el quadern de viatge de Llorenç Barber en una exposició sonora i sense imatges de l’artista: “Vull que el meu arxiu dormi a aquesta casa”

L’Institut València d’Art Modern (IVAM) presenta Llorenç Barber. Arxiu d’escoltes”, una exposició sonora i sense imatges que repassa la trajectòria de l’artista valencià, des dels anys 70 fins a l’actualitat, a través del seu arxiu personal format per més de 7.000 documents. La mostra també inclou un paisatge sonor realitzat exprofés que reuneix una gran selecció d’obres de Llorenç i ocupa tot l’espai.

L’exposició, que s’inaugura dijous 8 de febrer amb una performance de l’artista, ha estat presentada aquest dimecres per la directora general de Patrimoni Cultural, Pilar Tébar; la directora de l’IVAM, Nuria Enguita; l’artista Llorenç Barber i els comissaris de l’exposició, Lorenzo Sandoval i Montserrat Palacios.

Durant la presentació, l’artista ha anunciat la intenció de donar el seu arxiu personal a l’IVAM. “Tot el que he escrit i guardat vull que dormi en aquesta casa; encara seguim actius, però el meu desig en un futur és que aquest fitxer el conservi l’IVAM”, ha manifestat Llorenç Barber.

Per al creador, que ha qualificat aquesta exposició com a quadern de viatge a través del seu arxiu, “hi ha poques persones a València que puguin explicar què és l’art sonor”. “L’art és el que surt del pentagrama, de la vareta del director. Cal veure què diu el so, alliberar-lo, com una matèria física que té diferents comportaments, té vida pròpia”, ha sentenciat.

La directora de l’IVAM, Nuria Enguita, ha destacat que Barber “és un dels creadors d’art sonor més importants d’aquest país, un referent de l’experimentació sonora i una peça clau en la seva difusió, estudi i reinterpretació des de fa més de cinquanta anys ”.

«Mirar amb les orelles, sentir amb els ulls», aquest projecte proposa una experimentació sonora a través de l’arxiu de l’artista, segons Enguita, que ha explicat que s’ha buscat «situar l’escolta al centre i desbordar allò expositiu per crear un espai d’experiència que permeti al visitant endinsar-se a l’univers de Llorenç Barber”.

Per a Lorenzo Sandoval és una mostra que “invita a la pràctica de l’escolta, per això està exempta d’imatges, una experiència diferent del que estem acostumats a veure a un museu”.

La directora general de Patrimoni Cultural, per la seva banda, ha assenyalat la “magnífica coincidència” que convisquin dues exposicions dedicades a Llorenç Barber a la ciutat. “Es crea un passeig de l’art a l’IVAM i al Centre del Carme”.

L?exposició s?articula en dues parts. La primera és un travelogue sònic, que funciona com a peça central, realitzada per Llorenç Barber, en col·laboració amb Montserrat Palacios i Pedro André i en diàleg amb el curador Lorenzo Sandoval. Es tracta d´una composició inèdita que envolta l´espectador i l´acompanya al llarg de tot el recorregut “no com un acompanyament musical, sinó com una peça en si mateixa”, ha matisat Monserrat Palacios.

La instal·lació reprèn les idees d’escolta i plurifocalitat de Llorenç Barber, recreades aquí pel sistema surround, i integra per primera vegada el contingut del seu cabal sonor, digitalitzat gràcies a la col·laboració del grup de recerca Laboratori de Creacions Intermèdia del Departament d’Escultura de la Universitat Politècnica de València.

Palacios ha detallat que “la peça és un collage que inclou registres molt diversos, entre d’altres, el campanar portatiu, paisatges sonors de la natura, les seves col·laboracions amb artistes flamencs com Niño de Elche o Enrique Morente i finalitza amb una de les seves darreres produccions, un assemblatge instrumental per a l’Orquestra de Saragossa”.

La segona part de l’exposició és la presentació de l’arxiu documental que desplega la trajectòria dilatada de l’autor, organitzat amb Tono Vizcaíno. Compost per més d’un centenar de registres sonors i més de 7.000 documents, entre partitures, fulletons, pòsters i publicacions, permet explorar el treball de Llorenç més enllà del seu perfil “performàtic” com a autor dels seus coneguts Concerts de Ciutat. També mostra la seva faceta d’editor i programador dels festivals ENSEMS o Nits d’Aielo, entre d’altres, donant a conèixer “tant la feina com el pensament”, en paraules de Sandoval.

L’arxiu, consultable per al públic, recorre festivals i programes com el clàssic Ensems de València, l’Aula de Música de la Universitat de Madrid, el festival Paral·lel Madrid o Nits d’Aielo, alhora que transita per les col·laboracions amb grups com Actum , el Taller de Música Mundana, Flatus Vocis Trio o Col·lectiu Elenfante, i mostra la seva dilatada i fructífera col·laboració amb Montserrat Palacios.

Per a la comissària Montserrat Palacios, aquesta exposició mostra una vida dedicada a l’art sonor, des de la música. Molts artistes sonors vénen de la plàstica o l’escultura, però Llorenç Barber és músic i pensa com un músic. És per això que aquesta exposició constitueix un alliberament per a la música perquè introdueix el pensament d’un músic que trastoca el llenguatge propi d’aquesta disciplina i el porta fora del conservatori”.

Per a Llorenç Barber, que explica que l’art sonor ha estat sempre al carrer, “aquesta exposició és un miracle, el de moltes persones que hem arribat fins aquí, després de més de 50 anys”.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana