L’IVAM dóna pas a una nova generació de creadors valencians a la mostra ‘Disputa i pausa’

Els joves artistes protagonitzen la mostra ‘Disputa i pausa’ que s’inaugura divendres 24 de novembre a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), dins del programa de recerca i producció ‘Art i Context’. L’exposició reuneix els treballs de creació desenvolupats al llarg de dos anys per sis artistes del context valencià: Bella Báguena (València, 1994), Pau Bolumar (Horta Nord, 1996), Joan de Déu Morenilla (Caravaca de la Creu, 1992), Marco Henri (8, 1992). 1994) i Sandra Mar (València, 1995).

“L’exposició és la darrera acció d’un programa en què un equip de comissaries i un equip de creadors locals han treballat amb el museu en reciprocitat, en suport mutu, buscant anar més enllà d’una exposició col·lectiva d’artistes joves”, ha explicat la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, durant la presentació en què ha estat acompanyada de les comissaries Júlia Castelló.

El projecte bianual d’Art i Context va néixer el 2021 amb l’objectiu de donar suport a l’art valencià, tant en l’àmbit de la investigació com en la conceptualització i producció de noves obres d’artistes emergents o joves. “L’IVAM, com a museu, ha de tenir una vocació internacional i, alhora, connectar-se amb el teixit social més proper”, ha manifestat Blanca de la Torre.

Si a la primera edició del programa Art i Context les produccions finals dels seleccionats van girar al voltant de l’escenari d’inestabilitat que emmarcava aquesta generació d’artistes, en aquesta segona edició “la disputa” entre continent i contingut, entre el museu i l’obra d’art, conforma el marc en què té lloc l’exposició.

Una de les comissaries, Júlia Castelló, ha relatat que el primer any del programa es dedica a la investigació i el segon any a la producció de les peces que es treballen “a partir d´interessos previs i influències que de vegades van poder mostrar al públic a través d´activitats”. A més, en aquesta edició el disseny expositiu s’ha pensat de manera col·lectiva entre comissaris i artistes i s’ha materialitzat en la idea de “laberint”, ha ressaltat Ali Maderuelo.

Recorregut expositiu

L’exposició segueix un recorregut laberíntic en què els treballs dels artistes “funcionen com a micromóns, amb una dimensió instal·lativa molt forta, tot i que cada artista ve d’un camp diferent”, ha ressaltat el co-comissari Ali Maderuelo. “La idea és mostrar una panoràmica de la producció artística valenciana des de diferents punts”, ha afegit.

La primera sala s’ha plantejat com un espai de trànsit polivalent i com a prolegòmen a l’exposició on hi haurà activitats de mediació i educació a càrrec d’Elàstica. Després d’una cortina blanca el visitant troba una instal·lació sonora de l’artista Bella Báguena composta per una sèrie de gerros amb roses, cadascun associat a una peça sonora individual en “una mena de cova fosca o d’escenari teatral”, ha detallat. “Volia portar el meu món i el meu discurs a l’hora de produir música a l’espai museístic”.

Al davant sorgeix la proposta de Gema Quiles en què “invita l’espectador a formar part d’un banquet en una escena pròpia d’un jardí ple de personatges i símbols”, ha explicat l’artista sobre la peça que explora conceptes com l’abundància o la riquesa. “A la instal·lació sembla que les copes són les muntanyes i els rius formen les conques”, va ressaltar l’artista que es va definir com a “molt pictòrica” ​​perquè “el meu mitjà principal és la pintura”.

La mostra continua amb una instal·lació multimèdia de Pablo Bolumar, que reprodueix les oficines d’una empresa fictícia anomenada Canyar, que s’encarrega de la gestió i la implementació de solucions per al problema ecològic de les canyes als marges dels rius de la Comunitat Valenciana. “La meva instal·lació es troba al passadís que està just a sota de les oficines de l’IVAM i absorbeix aquesta energia corporativa”, va subratllar Pablo Bolumar sobre la peça que està basada “en una investigació real i actual de com es treballen les vies”.

Amb la instal·lació ‘Les trobades’ l’artista Sandra Mar rescata el paper simbòlic que en el romanticisme van adquirir els pèrgoles i “la idea dels jardins i el laberint, que són estructures com de pausa”, ha subratllat. “He recuperat el concepte de recipient que contenen objectes, que està molt vinculat a la ceràmica, i que m’ajuden a construir tota aquesta narrativa”. Algunes peces contenen fragments escrits, en línia amb el treball “amb la poesia i l’escriptura”.

Per part seva, Juan de Dios Morenilla submergeix l’espectador en les tensions psicològiques inherents a l’exercici de la pràctica artística a través d’una instal·lació composta per diverses pintures i objectes escultòrics. “La idea mitològica del guardià d’objectiu, del gatekeeper, està representada a través d’aquests tres caps perruns”, ha detallat. “Les peces estan disposades
per veure’s també a la part oposada en una metàfora de la part íntima del treball de l’artista, alhora que s’estableix un diàleg sempre entre l’interior i l’exterior”.

Finalment, Marco Henri proposa amb ‘H-VC1JD’ una investigació en forma d’instal·lació audiovisual multimèdia que mostra “una foguera de què fàcilment algú pot posar a YouTube en una pantalla a una casa quan vol generar una mica de confort”, ha manifestat l’artista. Aquests elements antagònics reflecteixen les ambigüitats de la condició humana i “emocions que oscil·len entre allò trivial i allò transcendental”, generant una tensió que convida l’espectador a la introspecció.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana