L’Institut Valencià de Cultura celebra el Dia del Cant d’Estil a la ciutat de València
L’Institut Valencià de Cultura celebra el proper diumenge 6 d’octubre el Dia del Cant Valencià d’Estil, una festivitat que porta celebrant-se des del 1998 a la ciutat de València i que reuneix alguns dels màxims exponents d’aquest gènere musical popular.
Les activitats començaran amb una actuació itinerant a l’edifici Rialto de València a les 16.00 hores, per concloure amb una actuació a les 19.00 hores a l’escenari del claustre gòtic del Centre del Carme Cultura Contemporània, amb entrada lliure.
A la jornada, un grup de cantadores i cantadors mostraran totes les variants del cant d’estil i les ‘albaes’ de l’Horta, que sempre han estat presents a la vida quotidiana, tant en moments especials i de celebració com en activitats habituals com la feina, i són manifestacions de la música tradicional valenciana que es posen en valor mitjançant aquestes activitats.
Els cants comptaran amb les veus de María José Ruiz, ‘Marisé de Montolivet’; Teresa Segarra, ‘Teresa de Paterna’; Mari Carmen Villar, Carme de Benicalap; Isabel García, Isabel de Quart; Joan Civera, Joan de la Malvarrosa; Jacint Hernández, Jacint d’Alcàsser; Christian Penalba, de l’Alcúdia; i Raúl Luis, ‘Raül del Puig’.
Així mateix, com a versadors, estaran Salvador López, Bor de Paterna, i Fernando Ferrer, El Rallat de Puçol.
Com a acompanyament instrumental actuaran els músics de vent Víctor Gámez, trombó; Enrique Doménech, clarinet i Carlos Sánchez, trompeta. També es comptarà amb la corda polsada de Pep Juste, guitarró; i les guitarres de Julián Romero i Juanjo Andrada.
La Colla de Dolçaines i Tabals ‘Mal Passet’ de Cocentaina seran els encarregats d’acompanyar l’actuació. La coordinació i la documentació de les jornades ha anat un any més a càrrec de Jordi Reig.
Cant d’estil
La funcionalitat primitiva i original, tant de les cançons d’estil com de les ‘albaes’, era la de ser utilitzades a les rondes, aquelles passejades informals pels carrers on la música i el cant donaven substància a sentiments aduladors, amorosos i galants (de vegades també grollers) dirigits a núvies, festers o autoritats en general.
Durant el segle XIX i el començament del XX, les rondes, en què es cantava de manera espontània amb permís de l’autoritat o no, eren una activitat festiva molt freqüent als pobles no gaire grans ia l’àmbit rural.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana