L’Institut Juan Gil-Albert celebra el 25è aniversari dels EAC amb una exposició de les obres premiades
Fa vint-i-cinc anys que van néixer les Trobades d’Art Contemporani de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, un certamen al llarg d’aquest temps ha suposat un aparador a la producció artística més recent del panorama nacional. Aquest quart de segle mereixia una atenció especial que s’ha materialitzat en una exposició retrospectiva que aplega algunes de les obres premiades o seleccionades durant aquests anys.
El diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, inaugurarà a la Casa Bardin el proper dilluns 14 de juliol, a les 19.00 hores «EAC. 25 anys de Trobades d’Art Contemporani» amb un total de quinze peces que pertanyen als fons artístics de l’Institut Gil-Albert. Begoña M. Deltell i Estefania Soler, membres de l’equip de l’IAC, comissarien aquesta mostra on s’ha realitzat una interessant selecció d’obra de diferents tècniques i estils, que representen com ha estat el panorama d’aquests premis al llarg dels anys.
A l’exposició, que romandrà oberta fins al 29 d’agost, són presents amb els seus treballs Juan Martín Zarza, amb la seva fotografia El Zen del carrer 1 (EAC X), Antonio Fernández Alvira, amb l’obra Man under construccion que dialoga amb el dibuix i el brodat (EAC X); Ferran Gisbert, amb el seu acrílic sobre llenç Temple (EAC XII); Rosana Antolí està representada amb Zorrismos en vermell, obra en tinta sobre paper (EAC XIII); Fernando Maseli Agnoletti amb la seva fotografia Massís de Brenta (EAC XIV); Javier Palacios mostra Ens I (EAC XIV); Luciana Rago amb la seva obra en paper Caminar lluny és poc temps. Sèrie Animismes (EAC XV); i María del Carmen Díez amb Cálmate fiera!, un linogravat en buit (EAC XVII).
A més, també s’hi exposen peces de Miguel Bañuls, amb la seva escultura d’alumini Espai robat (EAC XVIII); María Castellanos i Alberto Valverde, amb S.T., de la sèrie realitzada en impressió digital Assaig i Error del Posthumà (EAC XVIII); una instal·lació de Pablo Bellot, Materialitzar Crits_Acte de Comunicació núm. 35 (EAC XXI); el vídeo Solitude de Greta Alfaro (EAC XXII); Olga Diego penja el dibuix incendiable La mà de l’home (EAC XXII); Fernando Jiménez Fernández, amb la instal·lació Resilient-L’últim arbre (EAC XXII), i Juan Antonio Cerezuela, amb El silenci de Saussure (EAC XXIV).
Els EAC van néixer el 1998, amb Dionisio Gázquez com a director del departament d’Art i Comunicació Visual Eusebio Sempere de l’IAC, amb l’objectiu de seleccionar projectes innovadors de diferents llenguatges artístics per fer exposicions. D’aquesta manera, amb les obres seleccionades, s’organitzaven dues o tres mostres a l’any a diferents espais.
Tot i això, des que, el 2004 i sota la direcció de Juana María Balsalobre, se signés un conveni amb la Universitat d’Alacant, l’exposició és de caràcter anual i té lloc al MUA. A més a més, es van establir les quanties dels premis: el primer dotat amb 8.500 euros, un segon de 3.000 i un tercer de 2.500.
Al llarg d’aquest primer quart de segle, entre el 1998 i el 2025, els EAC no es van convocar els anys 2003, 2008 i 2011, per la qual cosa són 25 les edicions d’aquesta iniciativa, en què han estat més de cinc-cents els artistes seleccionats.
Informació i Foto: Diputació d’Alacant