L’Institut Gil-Albert presenta una exposició amb fons documentals inèdits del director teatral José Estruch

Sota el títol “Pepe Estruch. Imatge, veu i paraula “, aquesta proposta aprofundeix en la biografia i pensament teatral de l’insigne dramaturg a través de documents originals, seleccionats per les comissàries Juana María Balsalobre i Cristina Llorens. El muntatge inclou pàgines de diaris manuscrits, cartes, fotografies, cartells d’estrenes, programes teatrals, retalls de premsa, llibres, alguns enregistraments d’àudio i alguns objectes personals del dramaturg com les maletes que el van acompanyar en els seus nombrosos viatges. A més, el públic podrà admirar el guardó del Premi Nacional de Teatre que se li va concedir el 1990, mesos abans de la seva mort, i que romandrà exposat després, permanentment, a la planta baixa de la Casa Bardín.

La mostra arrenca des de la infància d’Estruch a Alacant, passant pel seu exili a Londres després de la Guerra Civil, on va atendre en una colònia a nens refugiats bascos a qui va ensenyar a interpretar teatre clàssic perquè no perdessin el contacte amb l’idioma castellà, i a Montevideo, ciutat en la qual va exercir com a director teatral. Finalment també es reflecteix la seva etapa final a Espanya, a on va tornar el 1967 per formar part del professorat de la RESAD. Precisament des d’aquestes aules va inculcar un pensament escènic modern, per la qual cosa se li reconeix una gran influència en la generació d’actors i directors que van sorgir en la Transició i en els primers anys vuitanta.

Després custodiar durant vint anys, Israel Chaves va donar l’arxiu José Estruch al Juan Gil-Albert el 2017. Amb la inauguració d’aquesta mostra comencen també els actes que giren entorn al lliurament dels III Premis José Estruch de Teatre, que tindrà lloc el proper 15 d’octubre.