L’Hospital Sant Joan d’Alacant aborda els canvis en l’estudi i la classificació dels limfomes cutanis que impliquen un tractament més personalitzat
Prop de 40 especialistes en dermatologia i anatomia patològica de tot el país han assistit aquesta setmana al ´XXIII Curs de Dermatopatologia´ de l´Hospital Universitari Sant Joan d´Alacant. En aquesta ocasió la trobada s’ha focalitzat, entre altres temes, en els limfomes cutanis i els canvis en l’estudi i la classificació.
En aquest sentit, s’ha constatat que amb una millor comprensió de la biologia d’aquestes neoplàsies i l’ús d’eines de biologia i molecular i genètica disponible és possible avançar en el diagnòstic, el pronòstic i el tractament.
Segons ha destacat el patòleg José Onrubia, “com en edicions anteriors s’han revisat temes rellevants que competeixen les dues especialitats. Ja portem 25 anys, interromputs només per la pandèmia, reunint especialistes nacionals i internacionals per actualitzar els nostres coneixements i posteriorment poder-los aplicar a la nostra pràctica diària en benefici del pacient”.
Així, ha destacat l’actualització en limfomes cutanis, “atès que estan patint canvis importants en la seva taxonomia que impliquen no només el diagnòstic clínicopatològic clàssic, sinó també la utilització de tècniques que podem integrar en el context de la medicina de precisió que permetin un tractament òptim a les persones que els pateixen”, ha precisat Onrubia.
Aquest any, entre els ponents de la jornada hi ha hagut dos experts de nivell internacional: el doctor Luis Requena, cap de servei i catedràtic de Dermatologia a la Fundació Jiménez Díaz de Madrid i el doctor Omar Sangueza, patòleg de la Universitat Winston-Salem, a Carolina del Nord (Estats Units) i editor de la prestigiosa revista ‘American Journal of Dermatopathology’.
A més, cal ressenyar la ponència de María Rodríguez Pinilla, metgessa del servei d’Anatomia Patològica de la Fundació Jiménez Díaz de Madrid, especialista en limfomes i del doctor Ángel Fernández Flores, dermatopatòleg amb àmplia projecció internacional. També han estat ponents de la jornada la cap del servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital Universitari Sant Joan d’Alacant, Maria José Mayol i José Onrubia, del mateix centre i els dermatòlegs alacantins José Bañuls i Manuel Moragón.
Tractament del limfoma cutani
“L’estudi dels limfomes cutanis suposa trobar el nom i el cognom de cada tipus per indicar el tractament més adequat per a cada persona”, ha afegit l’especialista en Anatomia Patològica.
En general, molts dels limfomes cutanis són indolents, de poca gravetat i generalment requereixen un tractament poc agressiu, però n’hi ha d’altres que mostren un comportament biològic agressiu i han de ser sotmesos a quimioteràpia o immunoteràpia.
Tot i això, el més freqüent és la micosi fungoides, un limfoma T que inicialment es tracta amb tractament tòpic a base de corticoides i teràpia fotodinàmica, però que en la seva evolució pot condicionar una malaltia greu, fins i tot mortal. Els limfomes cutanis poden ser primaris o secundaris, en cas que es produeixi l’extensió a la pell d’un limfoma que afecti els ganglis limfàtics o altres òrgans.
Baixa incidència
És un grup heterogeni de neoplàsies de la pell de baixa incidència. A Espanya s’estima que la freqüència se situa en 1 cas per cada 100.000 habitants. Tot i això, “cada vegada hi ha més casos i no se’n coneixen gaire bé les causes, llevat dels associats a infeccions”, assenyala Onrubia.
Així, a l’arc mediterrani es donen alguns limfomes associats a infeccions per Borrelia burgdoferi, un bacteri que transmeten les paparres i que també pot provocar la malaltia de Lyme. En aquest sentit, hi ha estudis que han establert una connexió entre la infecció crònica per Borrelia i el desenvolupament de limfomes cutanis indolents.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana