L’Hospital General de València amplia la consulta de Micropigmentació Oncològica a més pacients després del seu èxit en dones amb càncer de mama

L’Hospital General Universitari de València ha fet un pas més a Micropigmentació Oncològica i ha ampliat tant l’horari de la consulta especialitzada en aquesta tècnica, com els grups de pacients que podran ser atesos. D’aquesta manera, podrà abastar una varietat més gran de patologies i donar cobertures a una gamma més àmplia de necessitats.

La tècnica del tatuatge reparador es proporciona a persones que han patit canvis físics a causa del tractament d’un càncer, com és el cas de pèrdua d’arèoles mamàries. En aquest sentit, més de 200 dones que es van sotmetre a una mastectomia han sol·licitat la micropigmentació del mugró des que s’inclogués aquesta opció a la cartera de serveis del centre sanitari.

“La reconstrucció mamària ha demostrat tenir un impacte psicosocial molt important a la vida dels qui han passat per una mastectomia”, ha explicat María Rovira, infermera responsable de la Consulta de Micropigmentació Oncològica d’aquest hospital.

“Amb el tatuatge tridimensional -ha detallat l’especialista-, imitem el complex arèola-mugró mitjançant la definició del contorn areolar, els tubercles de Montgomery i una varietat de colors que permeten la individualització i la simetria contralateral, augmentant la satisfacció de la pacient amb l’aparença de la mama”.

Es tracta d’un procediment ambulatori senzill, ràpid i segur, que no necessita tractament antibiòtic, anestèsia o hospitalització. “No obstant -ha afegit Rovira-, cal especial cura en tatuar persones amb càncer, ja que són particularment vulnerables”.

Beneficis emocionals

La Laura i la Susana, pacients d’aquesta consulta de l’Hospital General, han valorat els beneficis emocionals que els ha suposat recuperar el seu estat natural després del tractament del càncer.

“La malaltia anul·la la teva identitat. De sobte, no et reconeixes al mirall i t’afecta tant en l’aspecte físic com emocional. Per mi ha estat com tancar un cercle. Després que l’equip mèdic i el sistema sanitari invertissin tant en la nostra supervivència, ens faltava afrontar el factor psicològic i la reconstrucció del nostre pit ha aconseguit que la nostra agraïdes”, ha relatat Laura.

En el mateix sentit, Susana ha destacat “la recuperació de la normalitat familiar” i defineix el pas per la consulta com “un abans i després a la meva vida”. “Abans del tatuatge, m’amagava dels meus fills, no volia que em veiessin nua. Recomanaria al cent per cent aquesta ajuda, és com començar la teva nova vida”, ha subratllat.

Altres grups de pacients

Si bé és cert que la majoria de les usuàries són dones -per a tatuatge d’arèola i mugró 3D, unilaterals i bilaterals-, l’últim any, l’especialista també ha atès tres homes amb la mateixa patologia.

Assegurar la percepció de l’estructura completa de la mama és fonamental “tant per a dones com per a homes, que tendeixen a descobrir més el tors a l’estiu, a entorns com la platja o el gimnàs. Sentir una aparença normal del pit els aporta confiança i salut emocional”, ha indicat.

L’èxit d’aquesta tècnica i l’alt grau de satisfacció ha fet que es vegi com a opció per a altres seqüeles. Així, en els darrers temps, Rovira ha pintat dos tatuatges reconstructors de llavi després d’angioma, un tatuatge reconstructor de llavi leporí, un tatuatge d’alopècia després d’escissió d’angioma en cuir cabellut i un tatuatge reconstructor de galta amb cremada secundària a radioteràpia.

“Normalment ens deriven a les pacients a través d’interconsulta via Cirurgia Plàstica o Cirurgia de Mama. Ara, a més des d’Oncologia, Dermatologia i Maxil·lofacial, amb un rang d’edat molt ampli, que va des de 26 a 83 anys, i tots amb el mateix desig de completar la seva reconstrucció”, ha comentat Esther.

Cooperació amb l’equip mèdic

El paper de la infermera dermopigmentadora (o tatuadora) complementa el de lequip multidisciplinari, ja que és una professional de la salut especialment formada en tatuatges. La cooperació amb l’equip mèdic és important per garantir la seguretat de la pacient.

“És important recordar que un tatuatge ben fet ajuda en el procés de curació i superació emocional de la malaltia. Per això, és fonamental que, com a professionals, seguim aprenent i perfeccionant les tècniques. La sorpresa, l’alegria i l’emoció que es veuen reflectides a la cara de les pacients després de la primera sessió és indescriptible”, ha conclòs Rovira.

María Rovira és tatuadora des del 2003, infermera des del 2007 i infermera del General de València des del 2014. És màster en Deteriorament de la integritat cutània, úlceres, ferides i estomes i docent a l’Escola Valenciana d’Estudis de la Salut (EVES), a la Universitat de València ia la Universitat Catòlica de. Valencia