L’Hospital Clínic de València demostra que afegir immunoteràpia al tractament estàndard millora la supervivència en càncer de cèrvix
L’Hospital Clínic Universitari de València ha participat en un assaig que demostra que la incorporació de la immunoteràpia al tractament contra el càncer de cèrvix, mitjançant una combinació de quimioteràpia i bevacizumab, millora la supervivència.
Així s’ha fet conèixer amb motiu del Dia Mundial del Càncer de Cèrvix, que se celebra cada 26 de març. En concret, es tracta d’un assaig clínic en fase III (aquells que proven si un tractament nou és segur i funciona en comparació amb un tractament estàndard) que ha inclòs 410 pacients de diversos països, entre els quals hi ha Espanya, i en concret de l’Hospital Clínic Universitari de València. L?investigador principal d?aquest estudi al?Hospital Clínic és Alejandro Pérez-Fidalgo, especialista del servei d?Oncologia i coautor també de la publicació.
“El càncer de cèrvix o de coll uterí és un problema de salut pública especialment a països de Llatinoamèrica, Àsia i Àfrica. La causa daquesta malaltia és en la gran majoria dels casos per la infecció el virus del papil·loma humà o VPH. Per això és considerada una malaltia de transmissió sexual. Gràcies a la prevenció, la incidència d´aquesta malaltia està disminuint”, tal com explica Alejandro Pérez-Fidalgo.
“Quan és diagnosticada en estadis inicials el tractament amb quimiorradioteràpia aconsegueix taxes de supervivències i de control de malaltia superiors al 80%. Tot i això, en aquells casos en què la malaltia es dissemina fora de l’úter les opcions són únicament el tractament amb quimioteràpia juntament amb el medicament bevacizumab”, ha afegit.
Les investigacions actuals, i aquest assaig en particular, els resultats del qual s’han publicat recentment a la prestigiosa publicació ‘The Lancet’, s’han centrat a avaluar el paper d’una nova família de fàrmacs, anomenada immunoteràpia al càncer de cèrvix. La immunoteràpia és un tractament en què es fa servir el propi sistema immunitari del pacient per combatre el tumor.
A l’estudi, el promotor del qual ha estat el grup espanyol de càncer d’ovari (GEICO), sent la coordinadora internacional de l’estudi Ana Oaknin, de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, s’ha avaluat el paper d’afegir un fàrmac d’immunoteràpia anomenat atezolizumab a la combinació de quimioteràpia i bevacizumab.
“La immunoteràpia té un efecte activador de les nostres defenses, els limfòcits, obligant-los a atacar el tumor. Aquest tractament és altament efectiu en el càncer de cèrvix ja que, en ser motivat pel virus VPH (virus del papil·loma humà), les defenses ja ho reconeixen com una cosa estranya. Tot i així, per evitar l’efecte de les nostres defenses, el tumor desenvolupa un sistema d’adormiment o d’anul·lació de les defenses. La immunoteràpia interfereix aquest sistema permetent la reactivació del nostre sistema immune. És com si els obligués a atacar el tumor”, ha informat l’investigador.
“El benefici de l’addició d’atezolizumab ha estat estadísticament significatiu tant per a la supervivència lliure de progressió, que és el temps que triga a tornar a créixer el tumor després de començar el tractament com la supervivència global; per això suposa un estudi que canviarà la pràctica clínica habitual i modificant de forma considerable les expectatives d’aquestes pacients”, ha informat Alejandro Pérez-Fidalgo.
Resultats contundents
“Les dades d’aquest estudi són molt contundents, ja que afegir l’atezolizumab a la combinació va incrementar la supervivència global en gairebé 10 mesos, passant dels 22,8 mesos de mitjana al braç control de quimi i bevacizumab als 32,1 mesos. si s’hi afegia aquest fàrmac d’immunoteràpia”, ha afegit l’expert.
A l’Hospital Clínic de València es tracten unes 30 dones amb casos nous de càncer de cèrvix cada any, que són valorades i tractades pel comitè multidisciplinari en tumors ginecològics que inclou especialistes en ginecologia, radioteràpia, radiologia, patologia i medicina nuclear. L’edat de les pacients és molt dispar, però en alguns casos el diagnòstic es produeix en edats molt joves (entre 20 i 35 anys). «Afortunadament, amb la inclusió de la vacuna del VPH a partir del 2008 en dones i la recent incorporació al calendari vacunal també dels homes, s’espera que en el futur aquestes xifres es redueixin dràsticament al nostre entorn», ha conclòs.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana