L’Hemisfèric celebra el seu 28é aniversari amb una observació gratuïta amb telescopis de Júpiter i sistemes d’estreles dobles
L’Hemisfèric celebra el seu 28é aniversari este dijous 16 d’abril amb una observació gratuïta amb telescopis des del Jardí d’Astronomia de l’Umbracle, sempre que les condicions meteorològiques ho permeten.
Durant l’activitat, que començarà a partir de les 21:30 hores, s’observarà el planeta Júpiter i algunes de les estreles dobles més conegudes d’esta època de l’any. Les persones assistents seran guiades per personal especialitzat, que els explicarà com localitzar-les i quins secrets amaguen.
A més de contemplar estos sistemes estel·lars, s’oferiran breus presentacions divulgatives per a aprendre a distingir-les i entendre la seua importància en la investigació astronòmica actual. Els telescopis també acostaran al públic imatges de Júpiter, el planeta més gran del sistema solar, que destaca per les seues bandes nuvoloses i la Gran Taca Roja.
A simple vista, Júpiter brilla amb intensitat i no titil·la com les estreles. Amb telescopi s’aprecien les seues bandes equatorials. Posseïx desenes de satèl·lits i, en esta sessió, els quatre satèl·lits galileans (Ió, Europa, Ganimedes i Cal·listo) apareixeran alineats a l’est del planeta, tots a un mateix costat.
Durant l’observació també es mostraran objectes de cel profund com la galàxia M5. D’esta manera, la Ciutat de les Arts i les Ciències vol compartir la celebració del 28é aniversari de l’Hemisfèric convidant el públic a gaudir d’una observació astronòmica gratuïta.
Renovació cartellera
L’Hemisfèric incorporarà, el 28 d’abril, la projecció fulldome Eclipsi. El moment de la totalitat, un documental que convida el públic a experimentar la bellesa i espectacularitat dels eclipsis solars i lunars, així com altres fenòmens astronòmics relacionats amb la Lluna.
La projecció utilitza imatges reals captades per reconeguts astrofotògrafs, juntament amb gràfics per ordinador, per a mostrar com la Lluna, que orbita la Terra cada mes, pot situar-se entre el nostre planeta i cossos celestes més distants, i generar eclipsis o, fins i tot, ocultacions de planetes com Venus o Saturn.
Eclipsi. El moment de la totalitat explica per què ocorren els eclipsis, com es perceben des de diferents llocs del planeta i quines històries han creat al llarg de la història humana. Es mostren ocultacions planetàries, eclipsis lunars i diferents tipus d’eclipsis solars —parcial, anular, total i híbrid—, que acompanyen l’espectador des de muntanyes, deserts salats, tradicions ancestrals i paisatges espacials. També aborda fites científiques com la comprovació experimental de la relativitat general d’Einstein durant l’eclipsi de 1919.
L’experiència culmina amb la visió de l’eclipsi total des de Wyoming i una invitació final: els eclipsis totals són rars per a un mateix punt del planeta, per la qual cosa presenciar-los es convertix en un moment únic que mereix ser viscut en primera persona. Un esdeveniment que es podrà viure este estiu durant el capvespre del dimecres 12 d’agost amb el primer eclipsi total de Sol visible des de la península Ibèrica en més d’un segle.
Les sessions d’Eclipsi. El moment de la totalitat inclouran, a més, el curt d’11 minuts The Incredible Sun, un documental fulldome que revela la verdadera naturalesa del Sol per mitjà d’impressionants seqüències en timelapse creades amb imatges reals captades per la missió Solar Dynamics Observatory (SDO).
La renovació de la programació de l’Hemisfèric continuarà a l’estiu amb la nova projecció Recombination – The Fulldome Journey, i, a la tardor, amb Forats negres: horitzons desconeguts. A partir de l’1 de juliol de 2026, l’Hemisfèric oferix Recombination – The Fulldome Journey, una experiència audiovisual immersiva creada per l’artista digital i fractal Julius Horsthuis, figura de referència internacional en l’exploració visual de les matemàtiques i els sistemes infinits.
A la tardor arribarà Forats negres: horitzons desconeguts, una pel·lícula que explora estos objectes còsmics des d’una perspectiva científica. En esta s’explica com alguns forats negres es formen a partir del col·lapse d’estreles molt massives, com deformen intensament l’espaitemps i com, en determinades circumstàncies, poden atraure i desintegrar estreles pròximes.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana