Les notícies més destacades de l’any 2023
- Coronació Carles III
Amb 74 anys, Carles III va marcar l’inici d’una nova era després de set dècades de l’era isabelina.
Entre els més de 2000 convidats hi havia els reis d’Espanya, Felip VI i Letizia.
- Guerres al Món
L’any ha estat marcat per intensos conflictes bèl·lics, destacant la prolongada guerra d’Ucraïna i Rússia, iniciada l’any anterior amb la invasió de Vladímir Putin, que encara persisteix amb víctimes a tots dos bàndols. Tot i això, el conflicte que ha acaparat més atenció mediàtica el 2023 és la guerra entre Israel i Hamàs, desencadenada el 7 d’octubre i amb un elevat saldo de víctimes. L’esclat va tenir lloc després d’un atac de Hamàs durant la celebració de la festa de Sucot per part d’un grup d’israelians. Tot i els esforços per aturar la guerra, amb dies d’alto el foc per facilitar l’ajuda humanitària, els atacs persisteixen, marcant el darrer capítol d’un conflicte que es remunta a mitjans del segle passat.
- Terratrèmols al Món
L’any ha estat marcat per tragèdies causades per fenòmens sísmics a diverses parts del món, sent especialment devastadors els ocorreguts a la frontera entre Síria i Turquia, així com recentment al Marroc.
- La NASA troba evidència que hi va haver vida a Marte
En un pas significatiu cap a la recerca de vida extraterrestre, el rover Perseverance de la NASA va descobrir rastres de “matèria orgànica conservada” en un cràter marcià el juliol del 2023. La troballa de molècules orgàniques, analitzades per l’instrument SHERLOC del rover, proporció informació valuosa sobre el cicle del carboni a Mart i el seu potencial per albergar vida. Tot i que encara no es pot confirmar al 100% l’existència passada de vida al planeta vermell, aquest descobriment representa un nou capítol a la història antiga de Mart, segons un estudi publicat a Nature.
- Espanya guanya el Mundial Femení 2023
Espanya va aconseguir el cim del futbol femení al proclamar-se campiona del món després de vèncer Anglaterra a l’emocionant final. Tot i l’èxit històric, les mirades es van desviar cap al president de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, els gestos polèmics de la qual en la cerimònia de premiació van generar controvèrsia. El petó a la boca a la jugadora Jenni Hermoso es va tornar viral a les xarxes socials, resultant en la destitució de Luis Rubiales
- Pedro Sánchez reelegit president
Pedro Sánchez va assumir novament la presidència del Govern, jurant el càrrec al costat del Rei Felip VI. El líder socialista afronta una legislatura desafiant en comprometre’s amb sis partits, inclosos els seus socis de coalició, amb més de cent compromisos adquirits. La XV Legislatura comença amb l’exigència de complir els acords aconseguits amb ERC, Junts, Bildu, PNB, BNG i Coalició Canària.
- Noves mesures polítiques a Espanya
Durant el 2023, el Govern espanyol va aprovar lleis que van generar polèmica, i va destacar la reforma de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva, coneguda com la Llei de l’Avortament. Aprovada a l’agost, aquesta llei va suscitar crítiques i manifestacions en contra degut a la seva tramitació urgent, eliminant la necessitat d’informes del CGPJ i del Consell Fiscal. La normativa permet a noies de 16 i 17 anys avortar sense permís parental, elimina els tres dies de reflexió i facilita l’accés gratuït a la píndola de l’endemà. Al setembre, va entrar en vigor la nova Llei de Benestar Animal, que prohibeix abandonar mascotes i endureix sancions econòmiques, generant crítiques entre alguns sectors, inclosos veterinaris. A més, a finals de novembre, la proposta de pujar el salari mínim a més del 3,8% va generar tensions entre el Govern, sindicats i patronal, i va ser finalment ajornada el gener del 2024 davant la falta d’acord. La proposta inicial de Yolanda Díaz, que buscava mantenir el poder adquisitiu davant de la inflació, va generar debat sobre la necessitat d’elevar el salari mínim fins al 60% del salari mitjà.
- Milei nou president d’Argentina
El candidat liberal Javier Milei va aconseguir una victòria contundent sobre el candidat peronista Sergio Massa a les eleccions argentines.
- Regulació de la Intel·ligència Artificial
Les institucions europees van aconseguir un acord a principis de desembre després de més de trenta hores de negociacions per establir les bases d’un model de regulació d’intel·ligència artificial propi. Aquesta iniciativa busca contrarestar la laxitud nord-americana i el control estatal xinès, sent la primera llei integral del món en aquest àmbit. Per tal d’estar plenament vigent el 2026, la nova normativa preveu un període de gràcia per a l’adaptació.