Les empreses valencianes disminueixen un 3,8% l’emissió de gasos d’efecte hivernacle el 2017

Les empreses valencianes han disminuït un 3,8% la quantitat de diòxid de carboni (CO2) emès el 2017 pel que fa a 2016, situant-se en 8.689.136 tones de gasos d’efecte hivernacle. No obstant això, les emissions verificades en 2017 han estat un 29% superiors a les assignades gratuïtament per a aquest any a les instal·lacions de la Comunitat Valenciana, segons decisió adoptada pel Consell de Ministres, a proposta dels ministeris d’Economia, d’Indústria i Energia , així com Agricultura i Medi Ambient.

Els drets d’emissió assignats constitueixen la quantitat global de tones equivalents de CO2 que l’Estat permet emetre de forma gratuïta a les instal·lacions afectades pel comerç d’aquests drets. Les empreses valencianes hauran de fer front a la diferència amb el assignat, que ha estat de 1.955.075 tones de CO2. Estimada en unitats monetàries i d’acord amb el preu de l’EUA (European Union Allowance) a 21 de març de 2018 (12,62 euros / t de CO2), equivaldria a uns 24 milions d’euros.

Aquesta quantitat de drets d’emissió a la qual han fet front la indústries valencianes no queda reflectida, però, com a retorn d’inversions a la Comunitat Valenciana en els pressupostos generals de l’Estat.

La mateixa consellera d’Agricultura i Medi Ambient, Elena Cebrián, ha reclamat públicament que aquests diners reverteixi a la Comunitat Valenciana, ja que és aquí on s’ha generat, de manera que contribueixi a desenvolupar polítiques d’adaptació, que són competència autonòmica.

El sistema de drets d’emissió és un dels instruments més importants de mitigació del canvi climàtic, en la mesura que es dirigeix ​​a limitar o reduir progressivament les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Tot i això, «la lluita contra el canvi climàtic (CC) requereix de majors esforços tant en els sectors subjectes al sistema de comerç de drets, com els sectors difusos», ha subratllat Elena Cebrián, «així com una major consciència individual i col·lectiva sobre la magnitud dels impactes del canvi i la necessitat d’actuar com més aviat millor com a societat «.

Es tracta d’una tasca, afegeix la consellera, en la qual la Generalitat s’ha implicat i que constitueix l’objectiu central dels treballs en curs de l’estratègia de CC i Energia de la Comunitat Valenciana, i que impregna les activitats específiques sectorials en matèria d’agricultura i medi ambient, així com l’impuls donat a l’educació ambiental des de la Conselleria.

Els drets d’emissió assignats constitueixen la quantitat global de tones equivalents de diòxid de carboni que l’Estat permet emetre de forma gratuïta a les instal·lacions afectades pel comerç de drets d’emissió, de manera que es puguin complir els compromisos de reducció de gasos d’efecte hivernacle assumits en el marc del Protocol de Kyoto. L’assignació gratuïta a les instal·lacions any a any s’ha vist retallada i ajustada, per la qual cosa no s’ha produït l’excedent de períodes anteriors.

Amb aquest sistema de reducció gradual de drets, es pretén disminuir l’oferta perquè el preu de la tona de CO2 equivalent augmenti, incentivant així a les empreses a reduir les seves emissions. Fins al moment el preu s’ha mantingut en nivells massa baixos, de manera que la Comissió Europea està revisant el sistema de comerç de drets per a establir un fons de reserva que permetrà augmentar els preus de CO2 perquè sigui possible assolir els objectius de reducció de emissions que preveu l’acord de la COP 21 de París.

Les emissions generades per les 182 instal·lacions de la Comunitat Valenciana obligades a presentar informe verificat d’emissions de 2017 equivalen (en el Registre de la Unió per al Comerç de Drets d’Emissió de gasos d’efecte hivernacle) a unes transaccions de 109,7 m / euros, segons els informes anuals presentats a la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient.

Per sectors d’activitat, el sector ceràmic és el que més emissions ha generat (un 33,6% del total), seguit pel del ciment (21,7%) i el de generació elèctrica (18,5%). Els sectors afectats pel sistema europeu de comerç de drets d’emissió cobreixen un 40% de les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle. El restant 60% correspon a «emissions difuses» en sectors no inclosos en el règim de comerç de dret, com, per exemple, transport, agricultura, residus o residencial.

 

 

Informació i Foto: http://www.gva.es