Les diputacions reclamen un major finançament per a fer front al repte demogràfic i digital

La V Conferència de Presidències de Diputacions, Cabildos i Consells Insulars ha conclòs este divendres a València amb una declaració conjunta dels responsables provincials, en la qual certifiquen el compromís absolut amb els ajuntaments per a ajudar-los a recuperar el pols econòmic després de la pandèmia. Al mateix temps, reclamen una revisió del marc competencial i major finançament per a estos governs intermedis que porten dos segles treballant amb la finalitat de garantir la millor qualitat de vida en qualsevol municipi, siga com siga la seua grandària.

Els representants provincials coincidixen, per damunt de sigles i colors, en la reivindicació del paper cabdal dels governs intermedis en una modernització de les polítiques públiques pròpia del segle XXI. Alguns d’ells van més enllà i consideren “insuficient” el finançament que reben de l’Estat “per a atendre competències, algunes impròpies, i generar oportunitats en el medi rural”. Demanen participar en l’elaboració de normatives que els afecten tant com a municipis més poblats i una discriminació positiva en matèria fiscal i administrativa, que fomente l’arrelament i permeta als xicotets consistoris fixar població i generar riquesa, activant al seu torn als proveïdors locals.

La trobada celebrada a la Sala Alfons el Magnànim de la Beneficència, tres anys després de l’anterior conferència, ha coincidit amb el bicentenari de moltes d’estes institucions, que continuen complint una funció essencial en el sistema constitucional de descentralització territorial del poder públic. L’efemèride coincidix amb un nou temps que els governs intermedis busquen ser palanca de canvi en la societat del segle XXI, amb una constant voluntat d’acostament a la ciutadania, el desig de modernització i transparència i l’adopció de les millors tecnologies disponibles per a facilitar la vida a les persones.

L’eficàcia de les diputacions, cabildos i consells insulars, ens amb una elevada acceptació ciutadana, es va posar de manifest amb la “capacitat de reacció que, des del primer moment de desconcert després de la irrupció de la pandèmia, van demostrar estes institucions en la seua intermediació amb els ajuntaments, posant més en valor el transcendental paper del Govern d’España i les comunitats autònomes”, com va recordar durant l’obertura de la trobada el president de la Diputació de València, Toni Gaspar.

Gaspar va destacar l’expectació d’estes jornades de treball en les quals han participat més d’una vintena de presidents i presidentes provincials, al costat d’altres representants dels governs locals intermedis i experts en política territorial i dret administratiu. L’objectiu de la cinquena conferència, organitzada per la corporació valenciana al costat de la FEMP i la Fundación Democracia y Gobierno Local, no és un altre que continuar avançant en els mecanismes per a garantir els serveis públics de qualitat a tots els ciutadans, visquen en pobles, xicotetes ciutats o aglomeracions urbanes.

Les conclusions

La declaració conjunta emesa pels participants després de la trobada comença amb “el compromís per a reparar els danys econòmics i socials causats per la pandèmia, a través de la gestió dels fons europeus inclosos en el Mecanisme de Recuperació”, valorant positivament la participació dels governs locals en les conferències sectorials, on s’ha escoltat la seua veu per a la presa de decisions. Una segona conclusió és la d’afrontar el repte demogràfic amb vista a “una millor distribució territorial de la població”.

En este punt, tots coincidixen en “fomentar i diversificar les activitats productives, optimitzar les infraestructures i els equipaments públics i garantir els serveis essencials, sanitaris i educatius, sense descurar la mobilitat i la seguretat”. L’objectiu és compartit, si bé cada president o presidenta provincial té el seu punt de vista sobre com aconseguir-ho. La màxima responsable de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de L’Hospitalet, Núria Marín, advertix que “la cerca d’espais per a viure lluny dels grans nuclis urbans, fins i tot per part de la joventut, és una gran oportunitat que hem d’aprofitar per a reequilibrar el territori, de la mà d’una digitalització intel·ligent que no amplie la bretxa entre ciutadans i territoris”. Des de Soria, on temen el col·lapse estival d’alguns municipis, el president Benito Serrano espera com a aigua de maig la fiscalitat reduïda que arriba des d’Europa i té clar que amb el pressupost de la seua Diputació “només ens dona per a repartir misèria”.

La petició de major finançament i revisió de les competències per als ens provincials és el nexe comú del discurs de diversos executius intermedis, cas d’Ávila i Lugo, que apunten que en matèria de despoblació i reequilibri demogràfic “s’ha dit tot però no s’ha fet res”. En este sentit, una altra de les conclusions de la declaració conjunta passa per instar els legisladors a conferir-los “competències pròpies que permeten posar en marxa polítiques diferencials i serveis intermunicipals”, i per a això els governs locals intermedis “han de gaudir d’una adequada capacitat econòmica, basada en fons propis lliures de condicionalitat”.

Les conclusions de la cinquena conferència de responsables provincials es completen amb els necessaris avanços en transformació digital, cuidant “la professionalització i capacitació tècnica dels empleats públics i reduint la bretxa digital sense excloure a les persones”; la “obstinació en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030”, aprofitant la transformació ecològica per a fixar població i generar economies, com apunta l’ex consellera Elena Cebrián; i “la cooperació entre si i amb els altres nivells territorials de govern”.

El repte demogràfic

Dos temes apareixien assenyalats en negreta en el programa d’esta conferència de representants provincials: el repte demogràfic i la gestió dels fons europeus en referència a la recuperació postpandèmica. Els dos assumptes han sigut abordats en la matinal del divendres en sengles taules de treball, amb la participació de presidents i presidentes d’estos governs intermedis, les experiències dels quals són de gran valor a l’hora d’intercanviar propostes i mecanismes que resulten eficaços en la gestió dels recursos.

La primera de les taules ha sigut presentada per la secretària autonòmica de Cohesió Territorial i Polítiques contra la Despoblació de la Generalitat, Elena Cebrián, qui ha introduït el repte demogràfic a través dels conceptes de despoblació, envelliment i població flotant en determinades zones turístiques o de temporalitat laboral. Sobre esta base, ha advocat per reforçar la capacitat financera dels municipis, com fan el Consell i les diputacions de València i Castelló amb el Fons de Cooperació Municipal; i treballar de manera transversal entre institucions per a eliminar fronteres interiors com l’absència de serveis bàsics o les deficients comunicacions.

Elena Cebrián proposa “canviar la mirada cap al rural”, tant per part de la ciutadania com especialment de les polítiques públiques. Per a això, reivindica el paper fonamental de les administracions, que s’ha posat de manifest durant la pandèmia, i una “intel·ligència social” que permeta aplicar de manera correcta els fons i recursos dels quals es disposen, cas dels Next Generation.

El president de la Diputació de Huesca, Miguel Gracia, insistix en l’anotació de Cebrián. “Els diners són importants però no ho són tot. La ruralitat ha de participar en normatives que són determinants per als pobles xicotets, com les d’habitatge, o en les quals poden beneficiar a les nostres zones productives”. En la mateixa línia es manifesta el president sorià, que advertix del paper que juga el medi rural per a fer front a problemes com la desertització i la superpoblació. “Ningú viu en un poble sense serveis, però estos pobles d’una província amb 4,6 habitants per quilòmetre quadrat, sense comptar la capital, són determinants per a protegir una gran reserva forestal”, conclou Benito Serrano.

Més optimista s’ha mostrat el president de la Diputació de Castelló, José Pascual Martí, qui celebra el canvi de mentalitat que ja no considera un fracàs “quedar-se al poble”, i demana una discriminació positiva tant en matèria fiscal com administrativa. Per part seua, el president de la Diputació de Lugo, José Tomé, també considera “caduc” el model d’estudiar o ingressar a un familiar en una residència de la capital, i defensa l’ocupació juvenil i femenina, cas de la generada per la seua corporació amb una xarxa de residències de la tercera edat en municipis de l’entorn rural.

El president alacantí, Carlos Mazón, ha trencat una llança per les diputacions, “el primer instrument contra la despoblació”, i ha apostat per la promoció del turisme d’interior i el bon estat dels camins, així com les farmàcies i les oficines de gestió en el medi rural, discrepant d’un Fons de Cooperació Municipal, vigent en la Comunitat, que “ni és fons ni és de cooperació”.

Gestió dels fons europeus

De la importància de la transformació digital en la gestió dels fons europeus ha parlat el catedràtic de Geografia Humana de la Universitat Joan Romero, qui ha qualificat com a “fet històric” l’aparició dels 70.000 milions d’euros que la UE posa a la disposició d’España a través dels fons Next Generation. Considera Romero que el desafiament és que les diferents administracions “siguen capaces de gestionar-los bé, per a això resulta imprescindible la coordinació entre Govern, autonomies, diputacions i ajuntaments”.

L’ex conseller d’Educació afirma que el context en el qual arriben estos fons tendix a la confusió, amb institucions que tenen una concepció molt vertical i estanca”, i reclama un paper més rellevant dels governs locals i les diputacions, acompanyat d’una “visió estratègica per a aconseguir que els fons suposen una transformació real al nostre país”.

De la transcendència d’estos fons i la importància de la transformació digital han parlat també els responsables dels executius intermedis. El president d’Albacete, Santiago Cabañero, proposa que els governs de proximitat “acompanyen als sectors de la població que no es digitalitzaran per a evitar la bretxa”. Des de Zamora, José María Barrios alerta que un 30% de municipis de la seua província no té internet, i molts d’ells ni tan sols cobertura mòbil. Una realitat que compartix Burgos, on el seu president provincial, César Rico, posa el focus en “la potenciació de la connectivitat com a eina per a completar la necessària digitalització”.

En termes més generals s’han pronunciat altres presidents i presidentes provincials, cas de Manuel Baltar (Orense), qui assegura que “els governs provincials contraresten el centralisme i han de buscar sinergies entre ells”; Carmela Silva, presidenta de la Diputació de Pontevedra, qui apel·la a la responsabilitat dels gestors locals enfront de canvis vertiginosos, cas de la transformació ecològica; Catalina Cladera, responsable del Consell Insular de Mallorca, qui ha exposat la problemàtica d’un territori més pròxim a la superpoblació que a l’España buidada, amb dificultats per a garantir els serveis a tota la ciutadania; i Miguel Ángel Gallardo, president de la Diputació de Badajoz, qui ha qualificat la conferència com “un banc de bones pràctiques”.

Informació i Foto: Diputació de Valencia

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: