Les Arts s’endinsa en el repertori menys conegut de Verdi amb ‘I masnadieri’
El Palau de les Arts s’endinsa en el repertori menys conegut de Giuseppe Verdi amb ‘I masnadieri’. Aquesta obra s’estrena a la Sala Principal dimecres que ve, 6 de febrer, i comptarà amb més funcions els dies 9, 12, 15 i 17 de febrer. Les entrades es poden adquirir al web del Palau de les Arts (http://ow.ly/sMVj30nuX85>.
El director artístic dels Arts, Jesús Iglesias Noriega, així ho ha destacat en la presentació de la producció davant els mitjans de comunicació, acompanyat pel director musical, Roberto Abbado i els principals solistes: Stefano Secco (Carlo), Roberta Mantegna (Amalia ), Michele Pertusi (Massimiliano) i Artur Ruci? ski (Francesco), juntament amb el director d’escena de la reposició, Allex Aguilera.
‘I masnadieri’, segons ha explicat el mestre Abbado, és el primer encàrrec internacional de Verdi, que iniciava al mateix temps la seva fructífera relació amb un dels pensadors més importants del Segle de les Llums: Friedrich von Schiller.
Es tracta d’una obra clau en el desenvolupament musical i teatral de l’autor, escrita a cavall entre el Sturm und Drang -el ímpetu i la tempesta- i el Romanticisme primigeni, dels quals pren i desenvolupa un marcat sentit de la malenconia, 1 rítmic i vigorós ímpetu, l’idealisme del jove filòsof i l’ànsia de llibertat del mateix Verdi del Risorgimento.
Estrenada a Her Majesty ‘s Theatre de Londres el 1847, el geni de Busseto va comptar amb la col·laboració d’un dels grans intel·lectuals de la seva època, Andrea Maffei. Traductor de referència a l’italià de l’obra del dramaturg alemany, Maffei va convertir les quatre hores d’intens drama ‘Die Räuber’ ( ‘Els bandits’) en un llibret de dues hores i mitja condensat en blocs d’acció.
Verdi va compondre, tal com explica Roberto Abbado, una partitura impressionant, de gran riquesa de sentiments, que oscil·la des de la tendresa fins a la violència. A més, va escriure una música extremadament exigent tant per als rols protagonistes com per als primaris, en la qual, com a novetat, situa el cor com a personatge principal.
‘I masnadieri’ exigeix quatre intèrprets de primer nivell, en el que segons ha assenyalat Iglesias Noriega, figuren els debuts a València de Stefano Secco i Roberta Mantegna, així com el retrobament de dues veus apreciades pel públic de Les Arts: Michele Pertusi i Artur Ruci? ski.
Els intèrprets de ‘I masnadieri’
Stefano Secco encarna Carlo, bandit dur i violent i al seu torn molt nostàlgic, que reflecteix el prototip de l’heroi romàntic plegat en el seu interior, De difícil interpretació, segons el mateix tenor, en el pentagrama es reconeixen moments del Donizetti seriós juntament amb cabalettas de complexa execució.
Artur Ruci? Ski, baríton de referència internacional, dóna vida al germà de Carlo, Francesco, paper d’fosca psicologia, molt similar al Macbeth que Verdi va musicar en el mateix any. El cantant polonès, que sempre descobreix alguna cosa nova en el personatge, ho destaca per la seva singularitat enfront de la resta de rols verdians per a la seva tessitura.
El baix Michele Pertusi, que el públic valencià recordarà per ‘Don Pasquale’, debuta el paper de Massimiliano, pare de Carlo i Francesco. Es tracta d’un «paper vocatiu», d’interpretació bastant concentrada i enèrgica, les demandes porten del primer Verdi a l’etapa madura del compositor.
Tanca el quartet, Roberta Mantegna (Amalia), l’única dona de l’obra, un paper que Verdi va escriure per a una diva seva època Jenny Lind, prestigiosa soprano de coloratura; un paper que segons Mantegna transita entre el dramàtic i el màgic, i que només a través de la mort rep l’estatus d’heroïna.
Dominik Chenes, que cantarà el paper de Carlo el dia 15, Bum Joo Lee (Arminio) i Gabriele Sagona (Moser) completen un elenc, en el també participa el tenor ucraïnès Mark Serdiuk (Rolla) del Centre Plácido Domingo.
Allex Aguilera ha dirigit la reposició de la producció de Gabriele Lavia per als teatres San Carlo de Nàpols i La Fenice de Venècia, amb escenografia d’Alessandro Camera i vestuari d’Andrea Viotti. Aguilera i Nadia García, de l’equip de Les Arts, signen també la il·luminació de la producció.
Allex Aguilera ha apuntat que s’ha respectat l’essència del muntatge, de tall postmodern segons Lavia, adaptant-lo als intèrprets i les seves personalitats per crear un espectacle completament nou.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana