Les Arts reivindica la figura de la dona en la nova producció de Graham Vick de ‘La flauta màgica’

El Palau de les Arts reivindica la figura de la dona en el nou muntatge de ‘La flauta màgica’, de Mozart, que signa el prestigiós director anglès Graham Vick.

El centre d’arts inaugura aquest dissabte, 1 de desembre, la seva tretzena temporada d’abonament amb aquest títol, coproduït amb el Festival de Macerata (Itàlia), i que es podrà veure fins al dia 15 d’aquest mateix mes a la Sala Principal.

Lothar Koenigs debuta al fossat amb els cossos estables de Les Arts, el Cor de la Generalitat, l’Orquestra de la Comunitat Valenciana i els artistes del Centre Plácido Domingo.

El director alemany, segons ha recordat la presidenta del Patronat de Les Arts, Susana Lloret, és una prestigiosa batuta mozartiana, que, després del seu pas per València, dirigirà al Metropolitan de Nova York ‘La clemenza di Tito’.

Nascut a Aquisgrà, el mestre Koenigs conrea un repertori que abasta des de Mozart fins Alban Berg, amb treballs en les principals capitals líriques com Viena, Nova York, Munic o Milà.

Per Lothar Koenigs, ‘La flauta màgica’ té una música que «t’atrapa i pots sentir des de dins. S’hi reconeixen diferents elements: com les referències a la música sacra a Sarastro, les melodies senzilles i de fàcil retenció en Papageno, els elements foscos en la segona ària de la Reina de la Nit … »

L’alemany també ha subratllat la importància del text que inclou referències al que serà el futur de l’òpera, com l’escena entre Tamino i el Sacerdot, on ja s’endevina figures com Wagner.

versió nova

‘La flauta màgica’ és la tercera posada en escena de Graham Vick que presenta Arts, però la primera realitzada pel prestigiós ‘regista’ per al centre operístic valencià, en col·laboració amb el Festival de Macerata (Itàlia).

Graham Vick és un dels grans noms de l’escena operística, a més d’un dels seus majors renovadors. Com a fundador i director artístic de l’Òpera de Birmingham, ha convertit la companyia en estendard de la modernització i democratització de l’òpera. Reconegut amb les més altes distincions, ha desenvolupat la seva faceta de director d’escena en els principals teatres del món.

Per a aquesta coproducció de ‘La flauta màgica’, el veterà anglès s’ha envoltat d’un equip format per Stuart Nunn, responsable de l’escenografia i del vestuari, Giuseppe Di Iorio, artífex de la il·luminació, i Ron Howell, coreògraf.

Segons explica Vick, es tracta de la cinquena producció en la seva carrera del Singspiel mozartià. En aquesta ocasió l’anglès ha concebut «una versió totalment nova, incloent un final més obert que suscita moltes preguntes i subratlla aspectes com el paper de la dona».

En aquest sentit, el fundador de l’Òpera de Birmingham recorda que l’obra de Mozart està influenciada per la maçoneria: «La societat maçònica era exclusivament patriarcal, una realitat també a l’Església catòlica, on la dona no té poder i no se li permet mai opinar. És molt interessant veure que aquests dos enemics tinguin això en comú, a més del silenci i el secretisme «.

Així mateix, Graham Vick ha reduït el text en alemany per afegir diàlegs en espanyol en què intervenen els 73 ciutadans que va convidar a participar en el muntatge a manera del cor d’una tragèdia grega, o d’una comèdia d’Aristófanes.

«Recorro a actors no professionals? Idea amb la qual porto experimentant vint anys? Amb la intenció d’enriquir la funció d’òpera, com a deure cívic, tant des del punt de vista de la representació com del públic. Busco un públic democràtic i un format d’òpera que es dirigeixi a qualsevol escala, raça o credo de la comunitat en què vivim «, ha explicat.

Veterania i joventut

Les Arts combina veterania i joventut per al repartiment d’aquesta producció, «amb l’excel·lència artística com a denominador comú», com ha recordat Susana Lloret en la presentació de la producció.

Dmitry Korchak, un dels tenors belcantistes més aclamats, torna al centre d’arts per cantar el paper de Tamino. Vinculat al centre operístic valencià des dels seus inicis, el públic recordarà les seves interpretacions a ‘L’enfant et les sortilèges’, de Ravel, ‘Eugenio Oneguin’, de Txaikovski, ‘La cenerentola’, de Rossini, o ‘Don Giovanni,’ de Mozart.

Debuta al Palau de les Arts, Mariangela Sicília com Pamina. Des de la seva reconeixement en Operalia 2014, la jove cantant s’ha revelat com una de les sopranos italianes amb més projecció. L’acompanya en la seva presentació a València la també soprano Tetiana Zhuravel, que va encarnar a la Reina de la Nit en l’estrena d’aquest muntatge a Macerata i que repeteix aquest mateix paper.

Mark Stone dóna vida a Papageno, paper que ha cantat anteriorment en companyies com l’Òpera de Philadelphia. El baríton britànic, que desenvolupa una important carrera com a intèrpret de recital, posseeix així mateix una premiada trajectòria discogràfica.

 

 

 

Informació i Foto: Generalitat Valenciana