L’aportació de 70hm3 d’aigua del Xúquer a l’Albufera i el rebuig a l’increment de l’cabal ecològic del Tajo centren les al·legacions d’Agricultura a l’Esquema de Temes Importants

La consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, ha explicat les al·legacions presentades a l’provisional Esquema de Temes Importants (ETI) del Tajo i del Xúquer que passen per reduir l’increment dels cabals ecològics i destinar una aportació de 70 hectòmetres cúbics a l’Albufera «repartida temporalment i no condicionada a altres actuacions».

Mollà ha presentat les aportacions de l’Administració autonòmica en una roda de premsa, que ha comptat també amb la participació de el Consell de l’Horta, al costat de la secretària autonòmica d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Paula Tuzón, i els directors generals de Qualitat i Educació Ambiental, Joan Piquer, i de l’Aigua, Manuel Aldeguer.

La consellera ha dedicat el primer bloc de la seva intervenció a les al·legacions a l’provisional Esquema de Temes Importants de l’Tajo que se centren en la millora de la depuració enfront de l’increment de l’cabal ecològic. «No creiem ni avalada científicament, ni motivada, ni justificada la consideració sobre els cabals ecològics», ha assenyalat, a més de titllar la pujada d’aquests nivells de «indiscriminada, injustificada i perjudicial per als valencians i les valencianes en un tram on el riu està sa «.

A l’qüestió, el document d’al·legacions assegura que «la Generalitat donaria suport a la inclusió de la millora de la depuració i regulació d’aigües depurades per al seu ús a l’àrea metropolitana de Madrid com a projectes singulars als quals hauria assignar finançament directe a través dels fons europeus de recuperació «.

«Volem resoldre el problema de l’Tajo que no és el transvasament, no són els regants, és la mala depuració, està estudiat i ha de reflectir-se en l’Esquema de Temes Importants i en els fons destinats», ha subratllat Mollà.

La titular d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica ha desgranat així mateix les al·legacions a l’ETI de l’Xúquer amb especial incidència en les mesures per reduir la contaminació d’origen urbà i industrial, l’agricultura de precisió en favor de l’eficiència i seguiment de l’ ús de fertilitzants i fitosanitaris i l’Albufera.

Les propostes sobre el llac comprenen un capítol íntegre de les al·legacions amb una bateria d’actuacions «indissolubles» per millorar la quantitat i la qualitat de l’aigua que arriba a l’estany. En aquest sentit les iniciatives per millorar el sanejament en l’àmbit de l’Horta Sud «conformen un projecte integral en què unes actuacions van lligades a les altres».

La consellera ha repassat el conjunt d’accions, que parteixen «indiscutiblement de l’aportació no condicionat de 70 hectòmetres cúbics d’el Xúquer», com els tancs de tempesta, la remodelació de l’col·lector oest i la construcció d’una nova depuradora; obres totes elles vinculades i que han de comptar per a la seva planificació amb la participació dels municipis afectats.

Les obres per completar el postransvasament Xúquer-Vinalopó són un altre dels punts importants dins de les al·legacions, que advoca per no aplicar principis de recuperació de costos en totes aquelles infraestructures destinades a pal·liar el dèficit hídric, fent referència explícita a la sobreexplotació dels aqüífers ia la necessitat de propiciar un ús continuat de la dessalinitzadora de Mutxamel.

«Les nostres al·legacions persegueixen un objectiu: protegir l’interès ambiental i agrari», ha assenyalat Mollà. Aquesta postura de la Conselleria «es reflecteix en els pressupostos autonòmics, que destinen una partida propera als 5 milions d’euros a l’postransvasament; una infraestructura necessària per recuperar els aqüífers i que la Generalitat no repercutirà en els regants».

Mireia Mollà ha confiat que l’actitud «receptora» de l’Ministeri de Transició Ecològica a les aportacions encara que no ha descartat «un altre tipus de tràmits -que podrien conduir a accions legals- si les contribucions de l’administració autonòmica no es veuen reflectides en el document final «.

«Evitar ser primers refugiats climàtics d’Europa»

Sobre els efectes dels temporals al litoral de la Comunitat, la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica ha indicat que «la Mediterrània és epicentre de l’canvi climàtic, d’acord amb els informes científics, i que els fenòmens climatològics extrems seran més recurrents en el nostre territori «.

«Tenim una major responsabilitat com a societat per revertir i frenar els efectes de l’canvi climàtic, però a el mateix temps tenim més dret per exigir les actuacions globals que fan falta», ha assegurat Mollà, i ha reiterat la necessitat que els fons europeus destinin inversions als territoris més vulnerables com el valencià «per evitar que siguem els primers refugiats climàtics d’Europa».