L’Ajuntament de Valencia encarrega a Arqueologia l’inventari i catalogació de les restes de l’antic monument a Sorolla del Cabanyal
La Delegació d’Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals ha encarregat, amb motiu del centenari de la mort del pintor valencià Joaquín Sorolla (1863-1923), elaborar un estudi previ sobre l’antic Monument a Sorolla als tècnics de la Secció de Recerca Arqueològica Municipal (SIAM), per tal d’iniciar els treballs tècnics necessaris per avaluar la viabilitat de la reconstrucció a la platja del Cabanyal.
Per a la redacció d’aquest estudi previ, la Secció d’Arqueologia de l’Ajuntament ha començat a recopilar tota la documentació disponible, tant el projecte signat per l’arquitecte Francisco Mora –autor material, entre d’altres edificis, del Mercat de Colom, el Palau de l’Exposició o de la pròpia Casa Consistorial, i del naixement del qual es compliran el 2025 150 anys– com qualsevol altre plànol, fotografia o informació relacionats amb el monument.
Amb caràcter paral·lel, el SIAM està treballant també en la catalogació de la totalitat de les peces que integraven el conjunt monumental que tenia dedicat Sorolla al Cabanyal-Canyamelar, així com en l’inventari de les restes que es conserven actualment, tot això acompanyat dels estudis que acreditin la procedència dels materials i la seva autenticitat.
«Des del Govern municipal, considerem que no hi ha millor culminació a tot un any consagrat a la figura de Sorolla que l´impuls dels treballs preliminars per a la reconstrucció d´aquest monument al´escenari natural de les creacions de qui va portar el nom de València per el món i va ser el millor ambaixador de la nostra terra”, ha declarat el regidor José Luis Moreno.
Un segle després de la seva mort, l’obra del ‘mestre de la llum’ no només no ha depreciat ni ha caigut en l’oblit, víctima del pas inexorable del temps, sinó que continua despertant el mateix reconeixement que gaudís en vida de l’artista i segueix sent objecte de nombroses exposicions, investigacions i publicacions, tant a Espanya com a part de les nostres fronteres”, ha manifestat Moreno.
Història del monument a Sorolla
El 10 d’agost de 1923 la mort sorprenia Sorolla a la localitat madrilenya de Cercedilla, deixant a l’esquena un vast llegat artístic format per més de dues mil obres en què el “mestre de la llum” elevaria la quotidianitat a la categoria de Art. Complint les últimes voluntats, Sorolla seria enterrat a la seva ciutat natal, València. Anys abans, havia expressat al seu amic Mariano Benlliure el seu desig que el bust de marbre que l’escultor li havia fet formés part d’un monument erigit en honor seu davant del Mar Mediterrani.
La cessió a l’Ajuntament del bust de Sorolla, del qual s’executaria una rèplica de bronze, va ser decisiva per iniciar el projecte del nou monument. Després d’intensos debats sobre com havia de ser aquest i sobre el seu emplaçament, l’Acadèmia de Sant Carles va suggerir que s’utilitzessin algunes de les valuoses restes arquitectòniques -columnes, bases i arquitraus- procedents de la Reial Fàbrica de Plateria Martínez de Madrid, que, per mediació de Sorolla, s’havien adquirit pel Palau de les Belles Arts que es volia construir a València.
Finalment, i seguint les recomanacions de la Comissió de Monuments, es va encarregar, en sessió celebrada el 17 febrer de 1925, la redacció del projecte del monument a Sorolla a l’arquitecte municipal Francisco Mora, projecte que va ser lliurat per aquest a l’Alcaldia, presidida per Luis Oliag, el dia 31 de març del mateix any. El projecte va quedar en suspens fins a l’estiu de 1931, quan, a proposta de la Comissió de Monuments, el llavors alcalde, Agustín Trigo, va sol·licitar de nou a Mora que li remetés el projecte esmentat, document que va ser aprovat mesos després per l’Acadèmia de Belles Arts.
Amb posterioritat, el 17 de febrer de 1932, l’Ajuntament de València va acordar que “[…] s’instal·li a la platja de Llevant el bust del Sr. Joaquín Sorolla, […] la instal·lació del qual s’efectuarà al punt on l’insigne pintor va executar el seu llenç ‘Triste herencia’. Per a les obres, es va reservar una partida de 15.000 pessetes al pressupost municipal. Menys d’un mes més tard i, en concret, el 7 de març de 1932 es va col·locar la primera pedra del monument a la platja del Cabanyal, entre les antigues Termes Victòria i l’Asil de la Mare de Déu del Carme.
Com s’ha comentat, en la seva construcció es van fer servir els materials de la façana de la Reial Fàbrica i Escola de Plateria Martínez de Madrid. A aquest efecte, es van utilitzar fonamentalment aquelles peces referides en un recent estudi de Fernando A. Martín: “la columnata del pòrtic d’ordre dòric, així com les pilastres, entaulaments, matalassos i els pedestals, tots ells de granit gris, procedents de la Serra de Guadarrama, mentre que les bases i els capitells eren de pedra calcària procedent de les pedreres de Colmenar”.
Per a la resta del monument -escalinata, basament, pedestal de l’escultura a Sorolla i paviment-, es van utilitzar, per contra, materials locals, en concret, pedra calcària local, pedra calcària tipus rodeno i còdols (lithostrots). Aquest últim recurs seria molt utilitzat a la ciutat de València en altres obres públiques, especialment en zones enjardinades, com, per exemple, en les conegudes com a muntanyetes del General Elio, als Jardins del Real.
Finalitzades les obres el 31 de desembre de l’any 1933, es va inaugurar el monument a Sorolla, amb la presència del fill del pintor, l’escultor Mariano Benlliure, els arquitectes municipals Francisco Mora i Javier Goerlich, el ministre d’Indústria i Comerç, l’alcalde de València i altres membres de la Corporació Municipal, entre altres personalitats, juntament amb el nombrós públic congregat.
L’acte va comptar igualment amb una àmplia representació de la premsa local. L’esdeveniment va ser de tal magnitud que el mateix Mariano Benlliure en la seva intervenció va manifestar als assistents les paraules següents: “Jo no he assistit mai a la inauguració de cap obra meva, però aquesta vegada, per excepció, he interromput aquest propòsit per la devoció que sempre vaig sentir per Sorolla”.
A començaments de l’any 1957, el monument ja presentava alguns signes de deteriorament. Així ho va manifestar el llavors arquitecte municipal, Carlos Soler. No hi va haver temps de fer cap intervenció, ja que la riuada d’octubre de 1957 el va destruir, arruïnant-se la columnata i la part posterior del monument. Millor sort van córrer les bases de les columnes, el pedestal i l’escultura realitzada amb bronze de Sorolla, així com la plataforma empedrada, que es van preservar.
Anys després, el 1962, el Consistori va acordar el seu trasllat a la plaça de l’Armada Espanyola -avui de la Setmana Santa Marinera-, quedant a la seva nova ubicació completament descontextualitzat. Del projecte se’n va encarregar l’arquitecte Carlos Soler. Una dècada més tard, el 1974, es va modificar lleugerament el monument, incorporant-hi la portada de l’antic Banc Hispà Americà, amb seu al Carrer de les Barques, cedida per aquesta entitat bancària.
Finalment, a mitjans dels anys 70 del segle passat, es va desmantellar allò que quedava de l’antic monument. Mentre que dels materials enderrocats durant la riuada tenim poca informació, sobre aquestes darreres restes sabem, en canvi, que es van dipositar en diversos emplaçaments municipals. Per exemple, se’n conserven restes al dipòsit de Sant Isidre, a l’escorxador municipal de Borbotó i possiblement també a la vella llera del Túria.
Informació i Foto: Ajuntament de Valencia