L’aeroport de Castelló ha presetnat hui les linies mestres del seu pla estratègic
L’aeroport de Castelló ha presentat les línies mestres del Pla Estratègic, un document en el qual han participat experts en diverses disciplines i que traça les accions a desenvolupar en els propers cinc anys amb l’objectiu d’aconseguir la consolidació de la infraestructura.
El secretari autonòmic de Turisme i president de la societat pública Aerocas, Francesc Colomer, ha destacat la importància de l’estudi, «ja que realitza un diagnòstic de la situació actual de l’aeroport, detectant les seves debilitats i fortaleses, i marca el full de ruta que hem de seguir al pròxim lustre perquè la infraestructura es converteixi en una eina sostenible i eficaç per al territori i la societat «. «Aquest Pla Estatégico està dissenyat sobre la base del realisme i suposa un full de ruta creïble», ha afegit. Colomer ha ressaltat el nivell de les persones que s’han implicat en el Pla, que ha recopilat l’opinió d’especialistes internacionals en els camps de l’aeronàutica, el turisme i logística, a més de comptar amb la participació d’experts adscrits a quatre universitats valencianes.
El director general d’Aerocas, Joan Serafí Bernat, ha posat en valor els èxits obtinguts en els tres últims anys, «en què l’aeroport ha arrencat i aconseguit un creixement sostingut del trànsit». «Per evitar un estancament de l’activitat, hem impulsat aquest Pla Estratègic, que ens indica el camí cap al ple desenvolupament de l’aeroport i que marca com a objectiu aproximar-nos al mig milió de passatgers anuals en el termini d’un lustre», ha afegit. Bernat ha destacat que la posada en marxa del pla «arriba després que hàgim estat capaços de solucionar una infinitat de problemes heretats i d’esmenar la complicada situació econòmica que ens trobem». «Gràcies al suport de l’actual Consell, hem aconseguit sanejar l’aeroport, alhora que hem treballat en l’elaboració d’un Pla Estratègic amb el propòsit de garantir la viabilitat futura de les instal·lacions», ha afirmat.
El Pla Estratègic s’estructura en dos blocs. El primer, realitzat per la consultora GfK, consisteix en un treball de camp que inclou entrevistes a 36 experts en el negoci aeroportuari, el turisme i territori. El segon bloc consta de quatre informes sectorials elaborats per experts adscrits a la Universitat de València, la Politècnica de València, la Universitat d’Alacant i la Universitat Jaume I de Castelló. El primer dels informes aborda el paper de l’aeroport de Castelló en el marc de l’estructura aeroportuària regional a Europa; el segon incideix en la seva potencialitat turística; mentre que els altres dos exposen les possibles activitats a desenvolupar com a complement al tràfic comercial. Els treballs han estat coordinats pel director de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local de la Comunitat Valenciana, Vicente Budí, i per Francisco Negre, consultor en innovació empresarial i models de negoci.
El document fixa el turisme com a eix principal sobre el qual ha de pivotar el creixement de la base castellonenca. En aquest sentit, detecta un gran potencial de desenvolupament turístic en l’àrea d’influència de l’aeroport i incideix en el paper que aquest pot exercir en la conurbació de València-Castelló. Per activar la demanda, el pla proposa la constitució d’un comitè de rutes que integri a l’administració i al sector turístic amb l’objectiu de captar noves connexions regulars i operatives xàrter. Com mercats d’interès turístic preferent fixa els de Regne Unit, Alemanya, Holanda, Bèlgica, Itàlia i França. Planteja com a objectiu aconseguir en cinc anys 310.000 passatgers addicionals, que suposarien un impacte econòmic anual sobre el territori de 76,5 milions d’euros, contribuint a l’objectiu estratègic de la desestacionalització del sector turístic. El Pla també assenyala com a prioritària la connexió amb un gran hub internacional, preferentment Madrid.
D’altra banda, el Pla Estratègic aposta pel desenvolupament d’activitats complementàries al tràfic comercial, com una font addicional d’ingressos que, a més, contribuiria a l’objectiu d’incrementar l’horari operatiu de l’aeroport. En aquest sentit, destaca el seu potencial com a base per a aeronaus d’emergències i d’extinció d’incendis, així com la seva idoneïtat per acollir escoles de formació de vol.