L’aeroport de Castelló bat el 2020 el seu rècord anual d’operacions i avança en la diversificació tot i la pandèmia
L’aeroport de Castelló ha tancat 2020 amb el major registre d’operacions des de la seva obertura a l’trànsit, tot i la greu crisi de sector de l’aviació associada a la pandèmia de l’coronavirus. A més, ha impulsat noves inversions i zones d’expansió que permeten avançar en l’estratègia de diversificació.
El conseller d’Obres Públiques, Arcadi Espanya, ha mantingut una reunió amb la directora general d’Aerocas, Blanca Marín, per fer balanç de l’exercici 2020.
El conseller ha valorat que, “en un context d’enorme dificultat per al sector de l’aviació, amb un enfonsament general de l’activitat, l’aeroport de Castelló ha estat capaç de batre el seu rècord de moviments d’aeronaus”. En concret, ha registrat 7.750 operacions, amb un increment de l’19% respecte a 2019, en què hi va haver 6.515. Un creixement vinculat a l’activitat de les escoles de vol que operen a l’aeroport i a l’estratègia de diversificació.
Pel que fa als passatgers i passatgeres, s’han comptabilitzat un total de 40.275. Malgrat que durant la major part de l’any el descens ha estat inferior en termes percentuals a la mitjana del conjunt d’aeroports espanyols, hi ha hagut un retrocés de l’68%. Una situació motivada per l’afecció de la pandèmia a l’trànsit aeri, que va motivar la interrupció de les rutes regulars que opera l’aeroport de Castelló.
Arcadi Espanya ha incidit “en la capacitat que ha tingut l’aeroport per adaptar-se a l’escenari de la COVID-19, donant resposta a la demanda de el sector aeri i generant inversió, activitat i ocupació”. Davant la caiguda de l’tràfic comercial, ha afegit, “l’aeroport ha accelerat el seu procés de desenvolupament integral, a través de la potenciació de la cartera de serveis, establint així unes bases sòlides per al seu creixement”.
La instal·lació ha acollit nombroses aeronaus que han deixat temporalment d’operar i que requereixen espai per a estacionament i manteniment. També s’ha accelerat l’activitat de desmantellament. A més, de la mà de la iniciativa privada, s’han impulsat noves àrees de desenvolupament i inversions, com són la nova zona d’estacionament d’aeronaus, el centre de manteniment d’avions i la plataforma industrial. Unes actuacions que suposen prop de tres milions d’euros d’inversió, entre l’aportació pública i privada.
En aquest sentit, Arcadi Espanya ha manifestat la seva satisfacció per la confiança de les empreses en la infraestructura, “com demostra que estan invertint en el seu desenvolupament en una situació de gran complexitat”.
El conseller també ha ressaltat que l’Estratègia Valenciana de Recuperació de la Generalitat hagi inclòs com a projecte estratègic el desenvolupament de la Zona d’Activitats Complementàries (ZAC) de l’aeroport, on està prevista la creació d’un pol empresarial vinculat als sectors aeronàutic i logístic.
rutes nacionals
D’altra banda, tot i l’escenari advers, han sorgit oportunitats relacionades amb el tràfic comercial. A causa de la pandèmia, va caldre substituir la ruta programada a Marsella per una a Bilbao, que ha funcionat de manera positiva. D’aquí la decisió, consensuada amb l’empresariat turístic, de renovar-dos anys més.
A més, l’aeroport ha promogut una nova ruta nacional davant la previsió que la reactivació de l’turisme estarà vinculada als mercats domèstics. El conseller ha apuntat l’objectiu de l’aeroport de reactivar les rutes regulars a partir de finals de març, incorporant una nova connexió nacional amb un dels següents destinacions: Andalusia, Galícia, Astúries i Castella-Lleó.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana