Laaza apunta directe al cor al seu nou single “sin palabras”

Hija de los 2000 (literalment, ja que va néixer aquell mateix any a Barcelona), Laaza debutarà les properes setmanes amb un EP que promet ser una radiografia de les inquietuds i anhels de l’anomenada “generació Z”. “Fuera”, un retrat íntim sobre la seva pròpia experiència amb el bullying construït sobre una sobre una base pop amb elements del hip hop va ser la seva carta de presentació i avui l’artista catalana llança “Sin Palabras”, un segon avenç que ens mostra la por que es pot arribar a sentir en enamorar-se d’algú de manera completament irracional. Un tret al cor en forma de cançó.

Fruit de les seves pròpies vivències d’adolescència i de la seva formació al conservatori – on ha completat el grau professional de piano clàssic -, la jove barcelonina ha estat autodidacta a l’hora de compondre les lletres, fortament influenciada per la tasca de Finneas (productor i coescriptor de Billie Eilish) i començant a produir les seves pròpies demos amb dinou anys. Així, des del passat 2020 i en ple context pandèmic, Laaza va començar un viatge d’indagació per la Història dels diferents gèneres de la música en castellà, inspirada per projectes de fusió amb sonoritats més modernes. Així, la seva voluntat és presentar una proposta que begui de dos corrents: el pop alternatiu d’artistes com Melanie Martínez, Billie Eilish i FKA twigs i del pop nacional (Amaral, L’Orella de Van Gogh, Jarabe de Palo) i d’altres països de parla hispana (Natalia Lafourcade, Julieta Venegas, Jorge Drexler).

Sobre “Sense Paraules”, Laaza comenta: “Parla de la sensació d’enamorar-se perdudament d’algú; com sembla que aquella persona entrant a la teva vida era una cosa inevitable des del principi i com un es queda sense paraules davant de l’esdeveniment.
En escriure la cançó volia centrar-me a expressar la confusió i desesperació per la qual un passa, com això pot arribar a fer molta por; la realització que si aquesta persona anés a desaparèixer de la teva vida amb la mateixa energia amb què va arribar, tot s’enfonsaria al seu pas. En definitiva, l’enamorament com a experiència violenta i desconcertant.
Visualment vaig voler destacar aquest missatge amb la imatge del tret al cor i Rubén va proposar la idea de muntar el vídeo amb aquesta imatge com a conclusió.
La música en canvi és força tranquil·la, vaig pensar que el contrast podria representar la dualitat de com un viu l’experiència i com està es percep externament.

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: