La Xarxa Centres Dona Rural d’Igualtat detecta que la violència simbòlica i el control social cap a les dones té més presència en zones d’interior
Així ho ha explicat la directora general de l’Institut Valencià de les Dones, Maria Such, que ha assenyalat que el treball realitzat amb aquestes dones evidència algunes particularitats que diferencien l’àmbit rural de l’urbà, i entre elles ha destacat «una violència oculta que les professionals afloren gràcies al treball conjunt i coordinat amb altres agents que intervenen amb les dones «.
En aquest sentit, ha afegit que en un entorn rural «es normalitzen conductes que juntament amb una major pressió ambiental són difícils d’identificar com a part estructural de la violència de gènere, coneguda aquesta forma com a violència simbòlica»
La xarxa de centres rurals es va posar en marxa el passat mes d’abril amb un doble objectiu, d’una banda «donar atenció integral i especialitzada a les dones víctimes de maltractaments i visibilitzar la violència masclista en les zones rurals i d’interior», i d’altra treballar la prevenció i la promoció en matèria d’igualtat, ha indicat Such.
Les dades obtingudes durant aquests primers mesos confirmen el que ja apuntava el ‘Estudi de les dones valencianes en l’àmbit rural amb perspectiva de gènere’, que va servir de base per a la posada en marxa d’aquest servei, i que apuntava que la violència simbòlica i el control social s’intensifiqui en l’àmbit rural.
«La ruralitat és un concepte molt complex que no només va lligat a poblacions de mida reduïda, sinó que es refereix també a un estil de vida, una major distància dels contextos urbans i un accés general més complicat a certs serveis», ha assenyalat la directora de l’Institut Valencià de les Dones.
Such ha afegit que aquest és el motiu pel qual el servei està compost per uns equips itinerants, que es coordinen des de quatre bases fixes ubicades a les localitats d’Elda, Yátova, Sogorb i Sant Mateu, i compten amb una plantilla total d’unes 50 persones entre psicòlogues, treballadores socials, advocades, educadores socials i tècniques d’integració social.
Such ha ressaltat especialment aquest paper «itinerant» del servei, fet que «els permet acostar-se fins localitats més petites situades en aquestes comarques, oferint així un servei necessari d’atenció a les dones.
La directora general de l’Institut Valencià de les Dones ha valorat l’acollida rebuda per aquest nou servei rural i itinerant, el que demostra que «hi havia una necessitat d’un servei que pogués arribar fins a aquelles zones més allunyades dels nuclis urbans més grans i de les zones costaneres «.
L’estudi previ a la posada en marxa de la xarxa evidenciava que, tot i que en l’àmbit rural hi ha un rebuig enfront de la violència masclista similar al que existeix a les ciutats, les dones que resideixen en municipis d’interior estan subjectes a un major control de la comunitat, ja que «les opinions i creences comunitàries tenen més pes enfront de les individuals».
Per aquest motiu «tenen una menor percepció de les formes discriminatòries i hi ha menys oportunitats laborals, la qual cosa les aboca a majors desigualtats socioeconòmiques i no tenen serveis especialitzats en matèria de violència de gènere», ha indicat Such.
Davant d’aquesta realitat es va considerar necessari articular aquest recurs la funció és, d’una banda, donar atenció especialitzada a les dones víctimes de violència masclista i els seus fills i filles i, d’altra, oferir ajudes per a la transició cap a una vida independent i lluita contra la feminització de la pobresa.