La Unitat de Sòl Pelvià de l’Hospital Provincial de Castelló ha atès més de 3.000 pacients
La Unitat de Sòl Pelvià del Consorci Hospitalari Provincial de Castelló, que pròximament compleix deu anys, ha atès des de la seva posada en funcionament a més de 3.000 pacients. En aquesta Unitat s’atén la patologia del sòl pèlvic, que engloba, entre d’altres, problemes com la incontinència d’orina o femta, les dificultats a l’hora d’orinar, restrenyiment funcional, prolapses, dolor en les relacions sexuals o dolor pèlvic crònic.
La Unitat té caràcter multidisciplinari i està formada per professionals de diversos serveis com Urologia, Ginecologia, Coloproctologia, Digestiu, Radiodiagnòstic, Rehabilitació i Neurofisiologia, el que permet atendre de manera global els diferents trastorns derivats de la disfunció del sòl pelvià.
Normalment, els pacients que acudeixen a la consulta de sòl pèlvic, al capdavant de la qual es troba la uròloga Ana Llorca, presenten alhora dues o més alteracions. Les més comunes són la pèrdua d’orina al costat dels prolapses genitals, amb un marcat increment de les consultes per incontinència anal o restrenyiment funcional.
Els factors de risc per patir aquestes patologies són l’embaràs i part, la menopausa, la cirurgia en les zones pèlvica, anal o perineal. L’obesitat, el restrenyiment crònic, l’hàbit tabàquic i la consegüent tos crònica, els esforços repetits d’esportistes o certes professions són altres dels factors que afecten el sòl pelvià. L’especialista estima que la meitat de les dones tindrà en algun moment de la seva vida una disfunció relacionada amb el sòl pelvià.
“No només les dones presenten problemes en aquest sentit, ja que a la Unitat s’atén cada vegada més a pacients amb malalties neurològiques com esclerosi múltiple, parkinson, hèrnies discals, lesions medul·lars o persones que s’han sotmès a cirurgies pèlviques i presenten trastorns en la funció miccional, defecatòria o sexual “, ha explicat la doctora Llorca.
diagnòstic
La Unitat compta amb els mètodes necessaris per a l’adequat diagnòstic del problema. Així, es disposa de tècniques com la urodinàmica i videurodinámica, de gran utilitat tant en la incontinència urinària com en els problemes de buidatge vesical i fonamentals en el diagnòstic i seguiment dels trastorns miccionals associats a malalties neurològiques.
A la Unitat també es fan proves de funció anorectal, com la manometria o tècniques d’imatge com la videodefecografía que són de gran utilitat per detectar els trastorns defecatoris i els prolapses. L’ecografia de l’esfínter anal permet saber si l’esfínter està íntegre o ha patit algun desagarro i les proves de neurofisiologia indiquen si hi ha alguna lesió neurològica que produeixi o agreugi el problema.
“La possibilitat de realitzar totes aquestes proves a l’hospital permet que des de la primera visita es realitzi una història global del problema, es coordina el procés i evita al pacient desplaçaments per diversos centres”, ha destacat la doctora Llorca.
tractament
El tractament d’aquests pacients es realitza a la Unitat a través dels diferents especialistes implicats. Així, a més de l’educació en hàbits higienicosanitaris que sol ser molt útil en alguns casos d’incontinència urinària i fecal, la Unitat disposa de diverses tècniques aplicades al tractament amb exercicis de sòl pèlvic, com els equips de biofeedback o electroestimulació, amb els que s’obtenen molt bons resultats en certs tipus d’incontinència i en els prolapses de grau lleu o moderat.
La cirurgia s’aconsella en els casos en què els resultats del tractament conservador no han estat suficients per millorar la qualitat de vida del pacient.
En aquest sentit, cal destacar les tècniques de suspensió de la uretra mitjançant bandes lliures de tensió en el tractament de la incontinència urinària d’esforç, o les diferents tècniques de tractament quirúrgic dels prolapses. Pel que fa a la incontinència anal, el Consorci realitza una tècnica d’implants de material autoexpansible a la zona de l’esfínter, així com cirurgia reparadora d’aquest. En altres ocasions, l’especialista prescriu tractament farmacològic i realitza un seguiment periòdic del pacient.
Informació i Foto: http://www.gva.es