La Unió Llauradora reclama un pla immediat d’arrancada de vinya davant la deterioració del mercat
La Unió Llauradora reclama la urgència d’un pla d’arrancada definitiva amb criteris socials que consensue tant les condicions d’admissibilitat com els criteris de prioritat per a l’ajust de la superfície de vinya.
L’organització considera que aquest pla és una de les mesures necessàries per a ajudar a pal·liar l’impacte de la crisi que està travessant el sector des de fa alguns anys i que incideix de manera especial en el sector productor. Els resultats de les últimes campanyes per als productors valencians posen de manifest que es tracta d’una mesura totalment necessària, atés que els preus en origen de les varietats amb major superfície cultivada han sigut baixos i el mercat es tensiona en ressentir-se el consum.
LA UNIÓ assenyala que si l’entrada en vigor de la reglamentació comunitària necessària es retarda al mes de juliol de 2026, si les CCAA no han dut a terme una labor de prospecció de les superfícies que es podrien veure afectades per aquesta arrancada i si la collita pròxima eleva el volum de disponibilitats de vi i most a nivells elevats, l’efecte en els preus del raïm i del vi en origen i l’arrancada sense cap ajuda continuarà registrant descens generalitzats que posen de debò risc la continuïtat de moltes explotacions vitícoles.
D’altra banda, continua considerant que la fitxa financera de la Intervenció Sectorial Vitivinícola (ISV), 202,14 M€ ha de destinar-se per a aquells viticultors i altres agents del sector que desitgen continuar amb l’activitat vitivinícola.
“No és de rebut que mentre França ha posat damunt de la taula 250 M€ en dos anys, 2025 i 2026, per a l’arrancada d’entorn de 60.000 has. amb fons d’Estat, a més de 40 M€ per a destil·lació de crisi de la reserva de crisi comunitària, amb totes les benediccions comunitàries, ací estiguem esperant a resoldre el dubte de si són llebrers o podencos, si els fons ha de posar-los l’Administració central o les CCAA que obvien el desastre que s’aveïna sobre la base de les previsions de la pròxima verema”.
LA UNIÓ manifesta igualment que la Intervenció Sectorial ha de ser obligatòria per als EEMM, dotada econòmicament amb nivells de finançament, si més no, similars als actuals i eliminant el cofinançament del 30% dels EEMM com a figura en els esborranys de la nova PAC 2028 -2034 per a les Intervencions Sectorials.
Reducció creixent de la demanda
Al mateix temps, l’organització ha confirmat la tendència dels cellers a la reducció de demanda de raïm dels seus proveïdors, circumstància que s’està repetint en nombroses DOP en un context d’expectatives de producció elevada a costa de l’evolució de la climatologia al llarg dels dos mesos pròxims.
“El Reglament que posa en pràctica el Paquet va vindre, necessari, però no suficient, el desenvolupament de la legislació secundària i la seua translació al marc normatiu estatal, els agosarats esforços de l’oferta per col·locar nous productes en els mercats intern i extern no aconsegueixen conjurar eixe fantasma que recorre el món del vi a nivell global: la consolidació del descens en el seu consum, tant a la UE com en la resta del món”, assenyalen els responsables del sector en LA UNIÓ.
D’altra banda, s’ha plantejat l’existència de pràctiques fraudulentes a través de la substitució d’alcohols vínics per alcohols d’altres orígens, una cosa reiterativa al llarg de les últimes campanyes. El mateix escenari es dona en la producció de mostos pel que s’ha exigit una major efectivitat en els controls de les diferents administracions implicades.