LA UNIÓ denuncia que la gran distribució europea ofereix mandarines del con sud de collir fa dos mesos abans que les clementines fresques espanyoles
Era un secret a veus i s’ha pogut confirmar. Les sospites i la preocupació per part dels agricultors per la falta de compres al camp respon a una estratègia calculada de la gran distribució europea que s’ha decantat per l’oferta de mandarines tardanes de l’hemisferi sud en lloc de per les satsumes i clementines precoços espanyoles, fonamentalment valencianes, segons denuncia LA UNIÓ de Llauradors.
En aquest sentit, una campanya més, queda demostrat que la signatura de l’acord UE-àfrica perjudica els citricultors valencians perquè en altres hemisferis ha propiciat l’aposta per varietats tardanes que ara venen a Europa i que tant de mal fan als productors comunitaris. A més, no es contemplen ajudes de mercat ni s’ha fet un estudi d’impacte econòmic ni s’ha avançat en protocols d’exportació més exigents en aquests països com el cold treatment-tractament en fred per garantir que no s’introdueixin plagues. LA UNIÓ va tornar a denunciar al setembre que la suspensió voluntària de les exportacions sud-africanes de taronges València Late era una simple operació de maquillatge i desviar l’atenció per poder entrar altres varietats, com és el cas d’ara. Darrere de tota aquesta estratègia pot estar suposadament el lobby citrícola sud-africà i les seves possibles contactes amb la distribució europea.
LA UNIÓ denuncia a més l’engany que suposa per al consumidor oferir de forma massiva uns cítrics que, probablement, es van recol·lectar fa ja uns dos mesos en zones situades, en el millor dels casos, a uns 8.000 quilòmetres de distància, que van patir un llarg trajecte en les càmeres dels vaixells i que van ser tractades per ampliar la seva vida comercial sense que, probablement, el consumidor europeu sigui conscient.
«Des de fa dècades que per aquestes dates es comencen a comercialitzar a Centreeuropa les primeres clementines espanyoles, els britànics aprecien de manera singular les nostres satsumes, estan habituats a la fruita de temporada i ara els tracten de colar mandarines portades de l’altra part del món, que poden portar plagues a la nostra citricultura i la qualitat i frescor es veu afectada pel llarg trajecte des seves zones d’origen «, explica el responsable de la sectorial de cítrics de lA UNIÓ, Carles Peris.
LA UNIÓ ha pogut contrastar que aquesta situació és més o menys generalitzada en els lineals de les principals ensenyes de supermercats europeus, no així en les espanyoles, que han mantingut la política de subministrament habitual i esperat a la producció fresca valenciana, que aviat dominarà seus lineals. La situació a la resta de la UE s’ha vist propiciada pel retard d’entorn de dues setmanes a la maduració i la coloració de la fruita amb el qual ha arrencat la campanya citrícola valenciana aquest any i s’ha vist alimentada també per la falta de demanda derivada de les altes temperatures encara regnants en el continent, que sempre desincentiven el consum.
Aquests fets han estat aprofitats pels exportadors de Sud-àfrica, Argentina o Xile per estirar la seva campanya a contraestació i donar sortida a la creixent producció de mandarines Nadorcott, Tango o Orri i altres no protegides, com la Ortanique, les àrees de producció s’han multiplicat exponencialment en els últims anys. «Segurament venien preparant aquest desembarcament des de fa anys, però ha estat aquest quan, aprofitant aquest retard, han fet el pas a Europa», assenyala Peris.
Segons l’estudi realitzat per LA UNIÓ, el solapament de les produccions està afectant a la comercialització a les varietats extraprimerenques amb majors costos de producció, com Clemenrubí, Oronules o fins i tot ‘d’autor’ com Clemensoon, que havien despertat un gran interès entre els citricultors en els últims temps. Es tracta de cítrics que requereixen moltes vegades ‘aclarides’, cures per prevenir la mosca, que suposen la contractació de més jornals però que tenen menors rendiments per hectàrea que altres que entren en producció més tard i que, per això també, tenen majors preus en origen.
«La gran distribució simplifica la seva oferta entre dos tipus bàsicament, els cítrics de gamma alta o ‘premium’ i els de gamma més baixa, amb preus més assequibles al consumidor. La primera ha estat copada per les mandarines tardanes foranes en detriment de les clementines precoços espanyoles i la segona categoria segueix alimentant-se de les varietats locals amb menors costos, com la Marisol o la Arrufatina o algunes Satsumes, per a les que si es tanquen operacions perquè tenen demanda «, aclareix el representant de lA UNIÓ. «Segurament la comercialització milloraria si al consumidor no se li donés una oferta tan limitada i s’inclogués una tercera opció», valora Peris.
Informació i Foto: Unió de Llauradors