LA UNIÓ denuncia 6 rebutjos al febrer d’enviaments de cítrics d’Egipte, Turquia i el Brasil amb matèries actives no autoritzades a la UE

LA UNIÓ denuncia que el sistema europeu d’alertes en aliments RASFF ha detectat al febrer d’enguany un total de 6 rebutjos de cítrics amb matèries actives no autoritzades a la Unió Europea o per superar els Límits Màxims de Residus (LMR) permesos, tots ells procedents d’Egipte (4), Turquia (1) i el Brasil (1). En un altre cultiu emergent com és l’alvocat s’han produït 5 rebutjos provinents de Colòmbia (4) i el Perú (1).
En el cas dels cítrics d’Egipte són quatre rebutjos amb Clorpirifos, el de Turquia de Metil clorpirifos i el del Brasil de Demeton. En els alvocats són tots per contindre Cadmi. Les substàncies actives Clorpirifos i Metil clorpirifos no estan autoritzades a la Unió Europea des de 2020, com tampoc el Demeton. Per part seua, el Cadmi està sotmés a limitacions màximes tant en aliments com en fertilitzants.

Sobre Egipte, cal assenyalar que aquestes noves dades de febrer coincideixen amb l’entrada de les seues taronges en competència amb les nostres en els mercats europees i amb el premi de la reducció per part de la Comissió Europea de la freqüència dels controls d’inspecció a les seues taronges del 20 al 10%. Les autoritats ho argumenten diguent que “les taronges procedents d’Egipte han sigut sotmeses a un nivell incrementat de controls des de juliol de 2022 a causa del risc de residus de plaguicides, però que, atés que els controls mostren una millora en el compliment, el nivell del 20% ja no es considera justificat i la freqüència ha de reduir-se al 10%”. Una argumentació que torna a caure pel seu propi pes amb les dades oficials a la mà.
A part de la rebaixa de les inspeccions a les taronges d’Egipte, també es fa el propi a les llimes i taronges de Turquia que passen del 30 al 20% i a les mandarines, clementines, wilkings i híbrids similars que ho fan del 20 al 10%.

Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, indica que “estem enfront d’una autèntica competència deslleial i no és justificable que la UE rebaixe la inspecció quan les dades de les intercepcions continuen altes i dels mateixos països quasi sempre. No es pot permetre que productes els sistemes de cultiu dels quals utilitzen matèries actives prohibides a la Unió Europea entren com vulguen”.

Peris assenyala que “tots aquests rebutjos i rebaixa en les inspeccions es produeix sense que hi haja mecanismes de reciprocitat en els estàndards de producció entre els productes importats i europeus, sense l’adopció de clàusules espill i sense cap mena de compromís tampoc de reducció de matèries actives en tercers països com es duu a terme a la Unió Europea”.

Enfront de les alegries de les autoritats comunitàries, LA UNIÓ proposa incrementar al 50% el control d’identitat i físics a les fruites i hortalisses dels països amb major nombre d’intercepcions com són Turquia i Egipte. I perquè resulten efectius reclama que s’amplie el període d’aquestes mesures a 12 mesos. Si durant qualsevol dels mesos d’aquest període, s’observa un increment del 5% de les alertes en algun producte, l’organització planteja el tancament de les importacions d’aquests països i dels productes agrícoles amb restes de pesticides no autoritzats a la UE o que superen els LMR establits.

LA UNIÓ assenyala que la Comissió Europea hauria de reformular-se la seua política de laxitud en la signatura d’acords comercials amb tercers països, com es comprova amb Egipte i Turquia, així com amb els països de Mercosur que sempre estan al capdavant dels rebutjos tant per matèries actives no autoritzades com per plagues. El secretari general de LA UNIÓ insisteix que “pretendre signar un acord com el de Mercosur és com signar una sentència de mort contra el camp i els seus llauradors i ramaders perquè suposa competència deslleial i un greuge comparatiu: menys o quasi sense aranzels, sense les mateixes regles ni reciprocitat, a més d’un clar risc per a l’entrada de més plagues”.

Inormació i Foto: La Unió Llauradora i Ramadera