La UA presenta “Annobón”, obra guanyadora del Premi Adrià Gual 2020
El Paranimf de la Universitat d’Alacant acull la presentació d’Annobón, una coproducció del Grec 2021 Festival de Barcelona, l’Institut de Teatre i Fora de Quadre Teatre, dimecres que ve 17 de novembre a les 19 hores. Annobón va ser espectacle guanyador del Premi Adrià Gual 2020 i finalista del tretzè Premi Quim Masó a la Producció Teatral. La representació comptarà amb interpretació de la llengua valenciana a la llengua de signes espanyola, dacord amb una de les línies estratègiques prioritàries del Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària de la UA: incrementar laccessibilitat a les manifestacions artístiques de tota índole que organitza , incloent les arts escèniques.
Aquesta peça teatral posarà sobre les taules un viatge íntim fins a l’únic país africà que té el castellà com a llengua oficial i que fins fa 52 anys va ser una província espanyola més. Un recordatori de l?impacte de l?empremta colonial en un país, Guinea Equatorial, del qual Barcelona va exercir com a metròpoli principal. Les entrades estan disponibles a veu.ua.es/entrades.
“Crema la muntanya de nit” és una de les novel·les més reconegudes de Juan Tomás Àvila Laurel, l’escriptor més traduït de Guinea Equatorial. El llibre està descatalogat en castellà, llengua en què va ser escrit, i ara arriba, per primer cop, al teatre. Ho fa amb l’adaptació de l’obra sota el títol Annobon, que pren el nom de l’illa de l’oceà Atlàntic on va créixer l’autor. S’ambienta als anys 70, quan Guinea Equatorial es va independitzar d’Espanya i el que passava en aquesta illa africana semblava no importar ni al dictador del país ni a la seva antiga potència colonial. A Annobon un incendi fortuït desencadena una cadena imparable d’infortunis a l’illa del mar d’Atlante. La descripció de la vida a l’illa, des del punt de vista d’un nen, ens parla d’un lloc aïllat, com ho va ser Annobon (on després de la independència de la colònia els illencs van patir una epidèmia de còlera, sense rebre assistència mèdica, i el govern de Francisco Macías va prohibir l’entrada i la sortida de la població, iniciant-se un període d’aïllament de l’illa durant dos anys). Després de la independència, Guinea Equatorial va ser esborrada dels llibres d’història i va passar a ser matèria reservada. La peça cerca recuperar la memòria oblidada, amb voluntat d’aportar al teatre una perspectiva descolonial. El cos, mitjançant el moviment, la paraula i la imatge, dialoga amb les representacions colonials imposades, establint una resistència a través de la veu, la llengua, les tradicions i l’herència cultural autòctona, que perduren malgrat segles d’opressió i oblit.
Protagonitzada per Ricard Boyle, està codirigida per Andrea Bel i Recaredo Silebo Boturu, una de les ànimes del teatre equatoguineà.
Informació i Foto: Universitat Alacant